Un 10 per al 10

La vida del Madrid va canviar l'abril de l'any passat després de guanyar al Camp Nou per 1-2. Aquella victòria va fer que Zidane s'enlairés de la mateixa manera que al novembre el triomf del Barça al Bernabéu havia enfonsat Benítez. La marxa de l'equip blanc ha estat des de llavors tan imparable que va acabar guanyant la Champions, va obligar el Barça a guanyar dues vegades la Lliga i, 12 mesos després, aspira a conquistar encara un doblet que no aconsegueix des del 1958. La trajectòria madridista ha contrastat amb l'extraviament del Barça fins que els dos equips es van tornar a citar diumenge al Bernabéu.

El clàssic marca tendència, és el partit per excel·lència per canviar dinàmiques i suposa també un aparador únic per als jugadors universals com Messi. El 10 va combatre com un colós contra el Madrid, contra l'àrbitre i contra el seu Barça. I és que el seu equip no el va ajudar gaire, sense continuïtat en el joc ni autoritat a la pista, permissiu en defensa, sobretot en les transicions i a pilota parada, retratat en el gol de córner de Casemiro i també en la centrada de Marcelo i l'arribada de James. L'argentí ni tan sols va tenir com a aliat el seu amic Luis Suárez. Messi va marcar les diferències amb dos gols, l'últim, el número 500 del seu compte, el 47 de la temporada, el 23 en un clàssic, el 14 a Chamartín, al minut Ramos, el moment sagrat, símbol de l'èpica moderna del Madrid.

El partit va començar i va acabar amb Messi, irreductible malgrat que Marcelo li va trencar el llavi amb un cop de colze, indefensable per Casemiro, colpejat per Kovacic i també per Sergio Ramos. El central va carregar amb la targeta que no s'havia atrevit a treure abans Hernández Hernández i va propiciar un final madridista protagonitzat pel Barça al camp de l'etern rival.

Imponent en el cos a cos, Messi va desequilibrar el partit amb les seves acceleracions i canvis de ritme, el seu joc entre línies, eix d'una alineació reconstruïda per força davant de l'absència de Neymar. Inestables i irregulars com es van mostrar tots dos equips, precipitats anant amunt i avall, disposats a l'intercanvi de cops fins a la victòria per a satisfacció dels espectadors, el partit exigia un heroi després de l'exhibició de Ter Stegen i Keylor Navas. I, per sobre dels dos porters, en un pim pam pum que va resumir no només la temporada, sinó també la vida dels dos grans del futbol espanyol —per Piqué, per Ramos, per la irregularitat del Barça, per la combativitat del Madrid—, va comparèixer Messi, un gegant a casa de Cristiano.

Caldrà veure com assumeix el cop el Madrid i quin efecte té en el Barça. Messi ja ha parlat al Bernabéu: un 10 per al 10.