Massa Messi per al Madrid en la victòria del Barça

Hi ha Lliga perquè hi ha Messi. Així ho ha decidit l'argentí, que ha colonitzat Chamartín i ha deixat el Barça amb opcions sobre el campionat de Lliga. L'actuació de l'argentí ha estat colossal en tots els sentits, tant pel que ha suposat en l'arquitectura i la punteria blaugrana, com per l'efecte imparable que ha tingut sobre els blancs. Indefensable per als de Zidane, el tècnic francès ha hagut de retirar Casemiro abans del compte perquè duia una targeta arran d'una forta entrada al 10, que n'ha rebut unes quantes. A l'entrenador francès ja no li ha quedat cap més solució quan Sergio Ramos s'ha endut la vermella per una dura entrada amb les dues cames per davant sobre Messi. Al Bernabéu tot ha passat per Leo, fins i tot el colofó final del partit, amb un gol en l'últim sospir després que el Madrid hagués fet la gesta d'igualar el marcador amb deu. El Barça li deu a Messi la vida en aquesta Lliga. I per culpa dels números de Messi, els del Madrid ja no estan tan clars.

El primer acte ha anat per vies oposades, per la ruta més natural de cadascun. El Madrid ha estat més efervescent i directe; el Barça, més garrepa amb la pilota, a l'espera que Messi encengués la metxa. Als blaugrana els ha costat treure's de sobre el seu adversari, d'entrada encastat prop de Ter Stegen. El porter alemany és el primer encarregat d'articular el joc culer, però aquest cop només trobava evacuació pel passadís central. Les bandes visitants eren un pantà. D'una banda, amb l'ortopèdica posició de Paco Alcácer, que no ha estat mai, ni ho serà, un extrem. Per la dreta, tot el carril per a Sergi Roberto, arrestat per Marcelo i algun altre volant blanc. El desavantatge d'Alcácer davant de l'empenta de Carvajal s'ha evidenciat al cap d'un minut, el que ha trigat el lateral a superar el valencià i fer una passada a Cristiano, colpejat per Umtiti dins de l'àrea. No hi ha hagut condemna arbitral, un indult barcelonista que potser l'ha condicionat més tard, quan ha perdonat Marcelo i Casemiro.

El Barça ha trobat la primera fuita a través de Busquets, agent del trànsit que li enviava Ter Stegen. A la cadena s'hi ha sumat Messi, la tercera baula després del porter i el pivot. Així ha estat com el Barça ha trobat refugi amb la pilota. Sense jugar-la és un equip desvalgut, sobretot si Neymar no hi és i no enforteix el mig del camp, sinó que s'entrega a un postís Alcácer. Amb el duel equilibrat, el Madrid ha hagut de carregar amb un gran problema. Abans del quart d'hora, Casemiro, agutzil de Messi a l'embut, ha fet la pinça al de Rosario. Al brasiler li ha tocat carregar amb una groga molt matinera, una llosa per a posteriors intents d'aturar el 10. A un pas del descans, l'àrbitre, sense cap motiu, només perquè sí, li ha perdonat la segona després d'una trepitjada a l'argentí.

Amb Messi activat, que també ha hagut d'encaixar un cop de colze de Marcelo que l'ha obligat a mastegar una gasa durant molts minuts, l'equip de Luis Enrique ha trenat una de les seves millors seqüències. El Barça ha estat un equip més innocent sense Leo i un altre de més heavy, estilista i picant amb ell. Fins a la irrupció fulgurant d'Asensio, no hi ha hagut grans escapades dels de Zidane, que ha estat una mica temerari alineant Bale, que acabava de tornar de la infermeria, prop de la mitja hora. També amb un joc espasmòdic, el Madrid ha estat un equip més vitalista que encertat, amb tocs més aparatosos del que és habitual en Kroos i Modric. I, especialment, de Bale, de desencís en desencís en cada xut. Les permutes de Cristiano i Benzema eren el millor actiu. Fins que el Barça s'ha empassat una centrada de Marcelo. Amb la defensa dividida, Ramos ha rematat al pal esquerre de Ter Stegen, més endarrerit del que calia sota el travesser, i el refús l'ha rematat Casemiro.

Al cop del Madrid ha respost immediatament Messi, origen i final de l'empat foraster. Leo, Busquets i Rakitic han trenat la jugada, Luis Suárez ha fet rodar la pilota entre les cames i l'argentí, a l'assalt de l'àrea, ha driblat Carvajal i ha batut Navas. Un gol magnífic que ha esvaït els fantasmes recents de Messi a Chamartín, on no marcava des del 2014.

El volum ha pujat després del descans. El partit s'ha trencat, han saltat les cadenes i tot eren anades i vingudes, sense més govern que el dictat per Messi. Els porters han tingut molt més protagonisme, sobretot el local. Keylor, en una jornada excel·lent, ha estat molt encertat de les rematades endimoniades d'Alcácer, Luis Suárez, Piqué, Messi… D'aquest intercanvi ha sortit més malparat el Madrid, una cosa inusual, perquè li van bé els partits de frec a frec.

Si el Barça ha tingut en Messi l'enginyer per a tot, al Madrid ha demanat cita Asensio, relleu de Bale. Entre les seves moltes virtuts, la majoria per explotar en breu, hi ha el fet que surt amb la pilota cosida al peu. En la Lliga, la comparació només la resisteix Messi. En una accelerada del mallorquí per la dreta –condueix igual de bé per les dues bandes–, CR ha perdonat en un dels gols de la seva vida, sense ni una mosca al voltant, amb la porteria com un cràter a dos pams.

Mentre el duel girava entre Messi i Asensio, Zidane ha optat per no córrer més riscos amb Casemiro, amonestat. Sense temps per al nou ordre amb Kovacic, el seu compatriota Rakitic ha rebentat la xarxa de Keylor amb un xut superb amb l'esquerra. El Madrid anava costa avall. I més encara quan Sergio Ramos s'ha passat de frenada i amb cames de marbre ha atropellat Messi. Però ja se sap que el Madrid sol treure profit quan el posen contra les cordes. No s'ha rendit i James, davant la feblesa defensiva dels de Luis Enrique, ha aconseguit l'empat amb l'ajuda per Marcelo. Al Barça, a un metre de la lona a la Lliga, només li quedava recórrer al seu geni, i ha decidit aferrar-s'hi a la Lliga com fos. Després de ser el protagonista d'una altra groga, aquesta per a Kovacic, l'astre, en l'última dècima de segon, ha sostingut el Barça a la Lliga amb un segon gol d'esquadra i cartabó. Massa Messi fins i tot per a aquest Madrid que arribava al clàssic amb tot el vent a favor.