Generalitat i els comuns mantenen les distàncies sobre el referèndum

La Generalitat i la confluència dels comuns mantenen les distàncies pel que fa al referèndum. Asseguren que no hi ha reunions entre ells i cada part avisa que no donarà un pas endavant si primer no ho fa l'altra. La vicepresidenta del govern, Neus Munté, va suggerir el 15 d'abril que l'executiu està disposat a negociar amb el partit d'Ada Colau qüestions de la consulta com la pregunta. Un portaveu del Departament de Presidència del govern assegura que la proposta de Munté és per “si els comuns estan disposats a sumar-se al referèndum. Si ho fan, estem disposats a negociar, com ho fem amb la CUP”.

El departament de Presidència de la Generalitat afirma que no hi ha reunions bilaterals: “Encara és d'hora; ens hem donat dos mesos per intentar pactar un referèndum amb l'Estat”. Les tres principals branques institucionals dels comuns –al Parlament, Congrés i a l'Ajuntament de Barcelona– també recalquen que no s'ha produït cap contacte, ni amb la Generalitat ni amb els partits de govern –PDeCAT i ERC, que formen la coalició Junts Pel Sí (JxSí). Tot i això, Sergi Sabrià, portaveu d'ERC, afirma que sí que es produeixen encontres per parlar del referèndum. La posició oficial dels dirigents del futur partit Un País En Comú (UPEC) és que el marc per dialogar sobre la consulta és el Pacte Nacional Pel Referèndum (PNR): “Després de les properes reunions de l'executiva estarem en condicions d'informar qui serà el responsable de les relacions amb la resta de partits o societat civil. De moment creiem que l'espai per parlar d'aquesta proposta hauria de ser un espai ampli com el PNR”.

Els comuns també adverteixen que la iniciativa per debatre la seva incorporació al referèndum l'ha de portar el govern. El portaveu de Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP), Joan Coscubiela, explica que “qui té la màxima responsabilitat és el govern català, que és el que ha de presentar una proposta al respecte”. Coscubiela i fonts oficials d'En Comú Podem (ECP) coincideixen que els seus requisits són clars. Coscubiela els resumeix: “Haurien de ser les de la resolució aprovada en el debat de Política General [del Parlament], a proposta de CSQEP, que va votar JxSí, que va ser la que va tenir més vots i que no ha estat impugnada pel govern [central] al Tribunal Constitucional. La convocatòria, condicions i formulació han de tenir el màxim de consens a Catalunya; que es cerqui el reconeixement previ de la Unió Europea i la comunitat internacional. Que tingui garanties en la celebració i efectes polítics en els seus resultats”. David Cid, coordinador nacional d'ICV, avisa que “és al govern que li toca explicar com farà el referèndum, i sobretot amb quines garanties. Quan tornem a cridar a les urnes, no podem enganyar a la gent i li hem de dir si realment es podrà aplicar el resultat”. L'argumentació de JxSÍ és oposada: consideren que el reconeixement internacional i la validesa del resultat es produirà a posteriori, si la participació al referèndum és massiva.

Aquest abril s'han produït diverses declaracions públiques des de les files de l'independentisme per collar els comuns a favor del referèndum unilateral: Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, va dir estar convençut que se sumaran a la consulta; ERC insisteix que hi ha d'haver una convocatòria unitària entre el PDeCAT, ERC, comuns i la CUP. Els republicans han difós una enquesta elaborada pel partit segons la qual el 69% dels votants dels comuns volen participar al referèndum unilateral. L'estratègia de JxSí és exposar que negar-se a consultar la ciutadania és una acció antidemocràtica. “Això va de votar, va de democràcia. I hi ha gent i opcions polítiques que no estan expressant el seu No a la independència sinó el No a la democràcia”, diu Sabrià.

El Departament de Presidència entén que sigui el PNR el camp d'acció favorit dels comuns perquè hi ha una gran representació d'entitats proclius a mantenir-se en l'opció del referèndum pactat. Joan Ignasi Elena, coordinador del PNR, replica que no es tracta de fer sentir còmode cap sector concret: “Al Pacte hi ha representats partits amb 83 escons al Parlament, sindicats, les patronals excepte Foment. Hi ha una gran transversalitat perquè el punt de trobada és donar veu a la ciutadania”. Elena assegura que la seva tasca és mantenir la cohesió i per això “el Pacte no s'ha plantejat oficialment com el lloc on s'hagi d'explicar la Generalitat”, com demanen els comuns. Elena lloa els partits perquè no ha rebut pressions per part de cap i descarta que els comuns siguin insistents sobre el paper del PNR. La propera reunió del PNR serà el mes de maig.

Els comuns intenten mantenir un posicionament unitària sobre el referèndum. L'única veu discordant la va protagonitzar la diputada Àngels Martínez Castells, que va trencar la disciplina de CSQEP per votar al Parlament a favor d'una partida als pressupostos per organitzar el referèndum. Els sectors afins a la independència dels comuns es mantenen en un perfil discret. Gala Pin, regidora de l'Ajuntament de Barcelona que a les eleccions del 2015 va donar suport públic a la CUP, prefereix no valorar la situació: “Fins que no tingui suficients elements per avaluar-ho, no em posicionaré. Crec que l'estratègia, que ens ha donat l'èxit, ha de ser posar els objectius per davant de les sigles”.