La Generalitat injecta un milió a una fundació tancada des del 2014

La Fundació Privada Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc) va néixer el 2005 impulsada pel Govern tripartit per crear un indicador d'audiències alternatiu als que ja existien al mercat —Estudi General de Mitjans (EGM) i Oficina de Justificació de la Difusió (OJD)—, perquè es considerava que aquests no oferien una fotografia prou precisa de les audiències dels mitjans de comunicació als territoris de parla catalana. “Era un projecte molt interessant, concebut per l'exconseller de Cultura Joan Manuel Tresserras (ERC), que va ajudar a mesurar les audiències de les ràdios locals i la premsa comarcal i va posar sobre la taula la riquesa dels mitjans a Catalunya”, recorda Carles Duarte, expresident de la fundació.

El primer Baròmetre va veure la llum al final del 2007 i aviat va topar amb les retallades pressupostàries de la Generalitat, que ràpidament van afectar el projecte, ja que la seva principal font de finançament —el 60%— era el Govern català. El 40% restant provenia de la Diputació i d'alguns mitjans de comunicació. Durant els primers anys les aportacions de la Generalitat van créixer des del milió d'euros el 2006 fins a un màxim de 2,4 milions el 2010. Amb la crisi, les xifres van baixar fins als 660.000 euros del 2014, any en què Fundacc va cessar la seva activitat. Segons la Generalitat, s'ha aportat 12,7 milions durant la dècada d'existència de la fundació.

Projecte fallit

“Des d’un primer moment va haver-hi problemes de finançament, ja que hi havia un desajust entre l'ambició i el cost del projecte i els recursos que la Generalitat hi podia aportar”, apunta Duarte. Les retallades van assolar els comptes de Fundacc. L'expresident explica que llavors “es van crear deutes amb tercers, amb els prestadors de serveis”, com les empreses que feien les enquestes. El Baròmetre va desaparèixer al final del 2012 i la Fundacc va intentar sobreviure amb altres projectes com el Libridata, que mesura la venda de llibres.

A més dels números vermells, el fet que ja existissin altres estudis d'audiència va condemnar el projecte. Un dels problemes que van sorgir és que sovint els diferents estudis d'audiència entraven en clara contradicció. Es va donar el cas que l’EGM i el Baròmetre oferien dades diferents, per exemple, sobre quin era la ràdio líder a Catalunya, i això “va crear desconfiança en els anunciants”, admet Joan Sabaté, exdirector general de Fundacc. Sabaté assegura que es va pensar que tots dos estudis “podrien coexistir, però es va veure que no va anar així”.