La líder del PDeCAT planta cara a la vella guàrdia de Convergència

Quan va prendre les regnes del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), Marta Pascal sabia que afrontava un calendari complex per treure de la ruïna Convergència: la volcànica recta final del procés independentista i l'escàndol pels casos judicials que apunten al finançament il·legal del partit. El que Pascal no podia preveure era el joc intern d'equilibris de poder, que ara l'obliga a fer-se forta davant de la que havia estat vella guàrdia del partit nacionalista, encara present al PDeCAT. El seu lideratge va rebre un dur cop en no aconseguir els suports per mantenir, en ple, l'executiva amb la qual va aterrar.

En l'últim consell nacional, Pascal va haver de renunciar a quatre de les 12 persones que integraven la seva direcció perquè no complien el règim d'incompatibilitats aprovat al congrés del partit. Malgrat les adversitats, el lideratge de Pascal està “consolidat”, segons alguns, i el seu equip és “de consens”. La seva joventut (demà compleix 34 anys) no ha estat motiu de compassió per als qui li posen traves. Aquesta suposada inexperiència ja va ser al·legada en la batalla per dirigir el partit. “Ens hi juguem massa i no estem per fer proves. Quan hàgim de rectificar potser sigui tard”, va assenyalar un d'ells el juliol de l'any passat.

Avui queden encara serrells d'aquelles batalles que van enfrontar les famílies de Jordi Turull, Josep Rull y Germà Gordó. Un veterà assegura que “el lideratge de Pascal no està qüestionat”, però admetia que “quedaran franctiradors apuntant-la fins al proper congrés. Després, a poc a poc, s'aniran diluint”.

Com un mantra, membres de la formació asseguren que l'equip que comanden Pascal i el seu número dos, David Bonvehí, s'ha consolidat. “Pot haver-hi gent que no estigui d'acord amb ells per diferents motius, però ara tothom els reconeix”, assenyala un diputat convergent.

A Pascal no li genera rubor citar en els seus discursos Jordi Pujol. Mai el va poder votar, és massa jove, però reconeix que el fundador i president de la Generalitat durant 23 anys va forjar fonaments que ara serveixen al PDeCAT. Malgrat aquest reconeixement, Pascal ha intentat crear una barrera per impedir que els casos de corrupció de Convergència contaminin el nou partit. Ho va fer a l'inici del cas Palau —quan Fèlix Millet i Jordi Montull van implicar els ex-tresorers del partit— i també amb el cas 3%, que investiga el pagament de suborns de constructores a Convergència a canvi d'obra pública.

Una persona del cercle proper a la coordinadora general del PDeCAT afirma que és capaç de “convertir problemes en oportunitats”. Després de la renúncia a quatre membres de la direcció, explica, Pascal va evitar obrir un nou procés congressual per ampliar el seu equip. “Són una nova generació, cosa que necessita el partit, i hi ha un corrent de fons que els dona suport”, assenyalen altres fonts, conscients que el PDeCAT té molts fronts oberts. Entre ells, tancar el seu cartell electoral, del qual s'han despenjat el president Carles Puigdemont —a qui Pascal creia poder convèncer— i Artur Mas, president no executiu i inhabilitat per la sentència del 9-N. Mas està deixant, segons fonts del partit, llibertat absoluta a l'executiva.

La líder del PDeCAT “està en una situació difícil i no és fàcil donar un cop sobre la taula per imposar-se. Però arribarà”, diu Alícia Romero, socialista amb la qual manté una bona relació.