El Suprem rebutja suspendre la pena a Homs i que pugui ser eurodiputat

El Tribunal Suprem s'ha negat a la petició de l'exconseller de Presidència i exdiputat de PDeCAT Francesc Homs que se suspengui la seva condemna a un any i un mes d'inhabilitació fins que el Constitucional resolgui el seu recurs, i també li ha assenyalat que aquesta pena li impedeix ser eurodiputat. En conèixer la seva condemna, Homs va demanar a l'alt tribunal que aclarís si la pena "arriba a les funcions d'eurodiputat" o altres càrrecs davant les institucions europees.

El Suprem ha respost que no hi ha dubte que la pena d'inhabilitació especial li impedeix ser eurodiputat o altres càrrecs a les institucions europees. A més, s'ha negat a suspendre l'execució de la condemna fins que es pronunciï sobre el seu recurs el Tribunal Constitucional.

Respecte a l'abast de la inhabilitació, el Suprem assenyala que la Junta Electoral Central és la competent per a totes les qüestions relacionades amb la presentació i proclamació de candidats a les eleccions al Parlament Europeu.

Más información

Diputats nacionalistes i Podem abandonen el ple en solidaritat amb Homs

Homs rep el suport d’un centenar de persones a casa seva, a Taradell

Pastor notifica a Homs que ha de deixar l’escó per la condemna del Suprem

Aquests candidats hauran de complir diversos requisits exigits per la legislació espanyola a aquests efectes, entre ells, i d'acord amb l'article 6.2 del text legal citat, no haver estat condemnats, encara que la sentència no sigui firma, per delictes castigats amb la inhabilitació. I això és precisament el que passa en aquest cas, diu.

El Suprem afegeix en el seu acte que l'exdiputat ha estat condemnat, en la seva condició d'autoritat pública -que exercia en un càrrec de naturalesa política-, per negar-se obertament a donar el compliment degut a una resolució judicial; imposant d'aquesta manera la seva voluntat davant del mandat suspensiu associat a la providència del Tribunal Constitucional de 4 de novembre del 2014.

En aquest context, precisa, s'ha d'entendre que la pena d'inhabilitació -que es preveu com a pena principal per al delicte citat- ha d'arribar a qualsevol àmbit que impliqui l'exercici de funcions públiques -i el Parlament Europeu ho és de forma patent- perquè és en aquest àmbit en el qual es comet el delicte.

Sobre la suspensió de l'execució, la Sala penal del Suprem assenyala que ha d'acordar-la, en el seu cas, el Tribunal Constitucional, d'acord amb l'article 56 de la seva Llei Orgànica.

A més, el Suprem es pronuncia sobre un altre aclariment sol·licitat per Homs: sobre la no inclusió en la part dispositiva de la sentència de l'absolució pel delicte de prevaricació.

La Sala respon que l'esmentada pretensió tampoc pot ser atesa, doncs el primer delicte, el de prevaricació, és absorbit pel segon, el de desobediència greu, amb el qual es troba en un concurs de normes.

És a dir, no és possible incloure-la, assegura, perquè no es descarta "el delicte de prevaricació", sinó castigar-lo per separat de la desobediència.