Atemptat a Sant Petersburg: 11 morts i 40 ferits en una explosió al metro

Un mínim de 11 persones han mort en l'explosió que ha tingut lloc aquest dilluns al metro de Sant Petersburg, segons les dades difoses en un comunicat del Comitè Antiterrorista Nacional (CAN) diverses hores després del succés, que va passar prop de les 14.30 hora local (una menys a Madrid) entre les estacions Sennáia Plóshad i Tejnologícheskii Institut. Sis dels 39 hospitalitzats, el ministeri de Sanitat de Rússia, estan crítics. Rússia busca dos sospitosos autors de l'atemptat.

Sennáia Plóshad és un important nus de transbord al metro de Sant Petesbourg, que és el quart d'Europa després de Moscou, París i Londres, i també el més profund de Rússia. La càrrega explosiva, equivalent a 200-300 grams de trotil, ha explotat al tercer vagó d'un tren que es desplaçava d'una estació a una altra i anava envoltada de materials punxants, la qual cosa va incrementar el seu mortífer impacte en el recinte tancat. Entre els morts no ha constatat l'existència de turistes, segons informacions de l'agència oficial TASS. Set persones van morir en el lloc del succés, un en ser transportat, i dos a l'hospital.

El terrorisme sembla que és la hipòtesi més probable, si s'ha de jutjar pel rumb de les investigacions i les declaracions oficioses. El portaveu de la fiscalia, Alexandr Kurenói, es referia ja reiteradament al succés com a “acte terrorista”. La càmera de vídeo del metro va fixar la imatge del suposat organitzador de l'atemptat, segons ha manifestat l'agència Interfax, citant fonts coneixedores de la situació. Segons una versió de testimonis, difosa pel canal RenTV, l'autor de l'atemptat va tirar una motxilla amb la càrrega explosiva a l'interior del tren abans que es tanquessin les portes d'aquest en partir de l'estació Sennáia Plóshad. El maquinista aparentment va prendre la decisió correcta, en no parar el tren en el moment de l'explosió, la qual cosa hagués significat haver de bregar amb l'explosió i les seves conseqüències a l'interior del túnel, i va conduir el comboi fins a la següent estació, segons va manifestar la portaveu del Comitè d'Investigació, Svetlana Petrenko.

Un portaveu del Comitè Antiterrorista Nacional, Andrei Przhezedomski, va confirmar al canal de televisió Rússia-24 que s'havia detectat una altra càrrega explosiva a l'estació Ploshad Vostanie, al centre de Sant Petersburg, al costat de l'estació on arriben els trens de Moscou.

El metro de Sant Petersburg va ser tancat momentàniament i als carrers de la ciutat regnen embussos enormes. Les imatges de televisió van mostrar escenes de gent fugint de l'interior de les estacions afectades i plenes de fum i els testimonis dels fets van assenyalar que no s'havia produït pànic i que havia regnat un ambient de solidaritat i ajuda.

El president de Rússia, Vladímir Putin, es trobava el dilluns a Sant Petersburg per reunir-se amb el seu col·lega bielorús, Alexandr Lukashenko, amb qui té serioses discrepàncies econòmiques. En un to sobri sense concessions emocionals, Putin ha dit que s'estaven investigant totes les hipòtesis. “Encara no s'han esbrinat les causes per això és aviat per parlar d'elles, la investigació ho dirà, però, evidentment, sempre examinem totes les possibilitats, des de l'accident al delicte, en primer lloc de caràcter terrorista”, ha dit el cap de l'Estat rus, segons el qual les autoritats federals i municipals faran tot el que estigui a la seva mà per ajudar les víctimes de l'explosió.

Una de les raons inicials al·legades pels dirigents russos per intervenir militarment a Síria contra l'Estat Islàmic va ser la necessitat de lluitar contra radicals armats oriünds de Rússia i d'altres països de l'espai post soviètic amb finalitats preventives, és a dir lluitar contra ells a l'estranger per evitar haver de fer-ho al territori nacional. El contingent de ciutadans de la ex URSS que lluiten a les files de l'Estat islàmic es calcula en diversos milers, encara que hi ha discrepàncies sobre les xifres.

El desenvolupament dels esdeveniments a Síria i la reducció dels dominis de l'Estat Islàmic fa pensar als experts en la possibilitat que els guerrillers en retirada tornin (als seus llocs d'origen, ja sigui en el nord del Caucas o a Àsia Central. En aquest sentit, crida l'atenció l'atemptat registrat el 24 de març a la localitat de Naúrskaia, a Txetxènia, en el qual sis soldats russos van morir i tres més van resultar ferits, en ser atacats per sorpresa a la nit.

L'atemptat va ser assumit per l'Estat Islàmic, en concret per “Vilaiat Kavkaz”, que assumeix la ideologia de l'Estat Islàmic al nord del Caucas. Segons el comitè antiterrorista, l'atac va ser perpetrat per sis guerrillers. Tots van ser morts pels soldats de la Guàrdia Nacional.

El cap d'una Associació d'organitzacions antiterroristes, Iosef Limitin, va dir al canal de televisió RBK que l'acte terrorista de Sant Petersburg va dirigit en contra de l'Estat Rus i ha estat perpetrat per desestabilitzar-lo. En el passat, el president Putin va invocar actes terroristes per justificar mesures que incrementaven el seu poder, per exemple el segrest de l'escola de Beslán, a Ossètia del Nord, va ser utilitzat el 2004 per legalitzar el nomenament de governadors enlloc dels governadors electes.