Potser avui el caixer automàtic et donarà un bitllet de 50 euros diferent

Si avui aneu a un caixer automàtic i traieu 50 euros, és possible que la màquina us doni un bitllet nou, flamant, una mica més aspre que el bitllet de 50 que coneixeu, d'un to una mica més ataronjat que groc, més intens en tot cas que el del seu predecessor. No ho és, però fins i tot fa l'efecte que ara és més gros. No us preocupeu, no és fals. És el nou bitllet de 50 euros, que avui posa en circulació el Banc Central Europeu.

Aquesta rugositat que heu notat es correspon als relleus que incorpora, que, com la resta d'elements del bitllet, tenen com a objectiu complicar-los la vida als falsificadors. Les finestres que l'adornen a l'anvers i el pont sobre el mapa d'Europa que il·lustra el revers segueixen representant l'arquitectura renaixentista, però ara tenen una mica més de detall i, com que estan impresos amb relleu, el resultat és que es nota més en el tacte.

També es poden notar clarament amb els dits les noves bandes laterals. Són dues franges verticals a banda i banda de l'anvers, cadascuna amb 32 línies paral·leles negres amb relleu. La de l'esquerra, a més, va acompanyada de les sigles del BCE en 10 idiomes (abans apareixien a la part superior i només en cinc llengües) i també són molt perceptibles al tacte.

Aquestes franges són, precisament, les que fan que el bitllet sembli més gros. En l'anterior bitllet de 50 les vores són blanques, el dibuix acaba uns mil·límetres abans, i això fa que sembli més petit. No obstant això, l'un i l'altre mesuren exactament el mateix, 140 per 77 mil·límetres.

Els elements amb relleu del disseny, obra de l'alemany Reinhold Gerstette, formen part del catàleg de mesures de seguretat per dificultar la falsificació del bitllet. El de 50 és el bitllet d'euros més falsificat, per davant del de 20, que va encapçalar les preferències dels impressors delinqüents fins que va ser actualitzat a finals del 2015 amb la sèrie Europa, a la qual ara s'incorpora el de 50.

Aquesta sèrie, que té com a element en comú el retrat d'Europa, que apareix a diversos llocs, porta altres mesures antifalsificació. La més cridanera és la franja hologràfica lateral, amb diferents elements tornassolats i una finestreta transparent, també sensible a la llum, amb el retrat del personatge mitològic que dona nom a la sèrie, visible des de les dues cares del bitllet. També canvien de color segons la llum els números de la denominació de l'anvers, impresos en una tinta verda maragda metal·litzada.

El revers perd tres de les quatre xifres amb la denominació per una de més gran que apareix acompanyada de la paraula euro en alfabet llatí, grec i ciríl·lic. El mapa d'Europa perd una mica de grandària, però a canvi afegeix Malta i Xipre, les últimes incorporacions al club europeu. Potser en les següents, que seran les de 100 i 200 euros —el bitllet de 500 no s'actualitzarà, ja que es deixarà d'emetre-—, ja no hi apareixerà el Regne Unit.