JxSí i la CUP preparen l’independentisme per ocupar el carrer

Junts Pel Sí (JxSí) i la CUP estan preparant la base ciutadana de l'independentisme per aturar al carrer les accions de l'Estat contra la Generalitat i el Parlament. Els documents i les reunions per informar els més fidels s'han multiplicat aquest any a través de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Els partits independentistes discrepen en qüestions de procediment i en la retòrica però coincideixen que l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica serà “el gran moment de ruptura” que requerirà una mobilització popular permanent.

El president del PDeCAT, Artur Mas, va assegurar el febrer passat en un acte de l'ANC: “Hem de tenir un esquema de mobilització organitzada que posi molt difícil a l'Estat impedir el referèndum, o que sigui enorme el cost que hagi de pagar per impedir-ho”. Aquella conferència va destacar als mitjans per unes paraules de Mas que defensaven desacatar ordres judicials: “Precintar locals [electorals del referèndum] no és tan fàcil; de la mateixa manera que es precinten, es desprecinten”. L'expresident de la Generalitat va vaticinar que “el punt decisiu” en què la ciutadania “ha d'estar al costat de les institucions serà d'aquí al setembre”. Neus Lloveras, presidenta de l'AMI i diputada de JxSí, va explicar, també al febrer a Sabadell, que “arriba el moment de la desobediència gran, total, la de la llei de transitorietat jurídica”. Aquesta normativa està prevista que s'aprovi durant l'estiu, de forma exprés i sense debat parlamentari, per donar cobertura legal a la convocatòria de la consulta unilateral.

El president de l'ANC, Jordi Sànchez, va explicar el 24 de febrer a Valls que la seva organització està preparada per acampar al Parc de la Ciutadella i impedir la inhabilitació dels membres del Parlament: “Quan un jutge dicta una inhabilitació i aquell càrrec públic decideix, amb nosaltres al costat, que aquella ordre d'inhabilitació és paper mullat, i torna a treballar al seu despatx, l'Estat té un problema perquè ha d'utilitzar un altre possible esglaó, el de la violència”. El conseller d'Exteriors, Raül Romeva, va dir en aquell mateix acte que “des d'ara i fins que votem, la nostra gran força és la mobilització massiva”. Romeva va afegir que “el que determinarà si som creïbles és si estem disposats a assumir les conseqüències del que ens vindrà ara. El que determinarà si som capaços de fer el referèndum no són qüestions tècniques, és si la gent està moralment a l'alçada, convençuda”.

El diputat de la CUP Albert Botran ha explicat aquest març en una conferència a Barcelona que “el sentit d'aquestes xerrades és que la mobilització ha de ser durant aquests mesos molt més intensa del que ha estat durant tot el procés; ha de tenir un caràcter massiu i permanent”. Botran recordava que els fets s'han accelerat respecte a les intervencions públiques que ell havia protagonitzat al primer semestre del 2016. Tot i això, en una taula rodona del mes de maig a Torelló, Botran, el diputat d'ERC Joan Tardà, la coordinadora general del PdeCAT, Marta Pascal, i Jordi Sànchez ja plantejaven l'escenari de desobediència civil. Tardà va precisar que seria coincidint amb la llei de ruptura: “Qui vulgui emocions, les tindrà, quan s'aprovi la llei de transitorietat jurídica, que és la independència, no la república però sí la independència d'Espanya. El moment crític serà el dia en què el Parlament voti la llei de transitorietat jurídica. I què faran? Tancar el Parlament? Doncs el convocarem a Poblet. Potser serà el moment que milions de persones hauran d'ocupar els carrers de forma pacífica”.

L'AMI prepara des de l'octubre del 2016 una Assemblea de Càrrecs Electes (AECAT), formada actualment per més de 3.000 regidors, alcaldes, diputats i senadors, “per substituir el Parlament en cas d'inhabilitació”. Pere Aragonès, secretari d'Economia de la Generalitat i dirigent d'ERC, ha definit l'AECAT com “els nostres Estats generals de manera que, si hi ha impediments, pugui articular la legitimitat democràtica que ens dóna la ciutadania”.

Botran va concretar, a la reunió del 2016 a Torelló, mesures d'insubmissió pel cas que una entitat bancària no reconegui la independència: “Com fas entendre el Dia D a La Caixa? Com ho fas entendre als poders fàctics en cas de boicot de l'Estat? Crec que en aquest xoc hi ha una desobediència molt potent, i és que tots hi tenim els nostres estalvis”. Botran, aquest març, il·lustrava com els comitès d'empresa podrien pressionar les empreses per exigir pagar les seves cotitzacions i tributs a la Generalitat i no al govern espanyol.

L'ANC ultima un document d'acció per als propers mesos, sobretot per “organitzar les mobilitzacions necessàries per tal que el Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania del poble català, aprovi la Llei de Transitorietat Jurídica i proclami la independència. Aquest escenari inclou la possible activació de l'AECAT com a substitut del Parlament en cas que aquest fos inhabilitat per la força”. La Vanguardia ha avançat que algunes de les idees que l'ANC baralla són “acampades indefinides”, “resistència passiva”, “insubmissió fiscal”, “ocupacions d'infraestructures” o “la protecció de la televisió i la ràdio pública si hi ha un tall de comunicacions”. La diputada de la CUP Gabriela Serra va advertir el febrer passat en una ponència al Col·legi d'Advocats de Tarragona que un dels punts vulnerables de la unilateralitat serà la capacitat de l'Estat d'interrompre el subministrament d'energia i la xarxa de transports. La intervenció de Serra s'emmarcava en un cicle de conferències sobre desobediència civil en què s'analitzaven els models de Gandhi, el de l'objecció de consciència o la campanya de no pagar peatges d'autopistes del 2012.

Test de força amb Forcadell

Sànchez ha insistit que aquest estiu els membres de l'ANC podrien sacrificar dies de vacances per participar en protestes. Sànchez ha destacat la importància de la possible compareixença de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, davant la justícia per provar la força de l'ANC de cara als moments decisius del procés unilateral. Sànchez il·lustra aquesta força amb la concentració de les desens de milers de persones que van manifestar-se davant del Palau de Justícia de Barcelona durant el judici pel 9-N a Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Lluís Llach, diputat de JxSí, va dir el 6 de març a Sant Sadurní d'Anoia que “si toquen Carme Forcadell no se sap quina pot ser la reacció popular”. Llach va precisar alguns detalls de l'estratègia a seguir: “Si inhabiliten els diputats i el govern, quina és la vàlvula lliure que queda? Vosaltres. Si vosaltres persistiu amb la mobilització al carrer d'una manera pacífica i serena, i focalitzem els mitjans de comunicació sobre vosaltres, i si expliquem que darrere de tot això hi ha un poble que vol l'autodeterminació, per a un fotimer de països europeus serà molt difícil no moure's”. El cantautor també va demanar que s'esculli bé la selecció de les fonts d'informació, fent especial èmfasi en evitar transmetre notícies de La Vanguardia i El Periòdico perquè, segons Llach, són diaris espanyolistes que treballaran per desmobilitzar la població.