_
_
_
_

Una testimoni acusa Antoni Freixa de cobrar “comissions” amb el Barça

L’empresa que va guanyar el contracte dels columbaris amb el club blaugrana va pagar gairebé 200.000 euros a l’exdirectiu

Jesús García Bueno
Toni Freixa entre Jordi Cardoner i Sandro Rosell.
Toni Freixa entre Jordi Cardoner i Sandro Rosell.EFE

Antoni Freixa va cobrar, presumptament, “comissions” d’una empresa per ajudar-lo a aconseguir un contracte milionari amb el Barça mentre era directiu del club (2010-2014). Freixa va fer possible que el FC Barcelona adjudiqués a Giem Sports la construcció, gestió i explotació comercial d’un Espai Memorial al Camp Nou. Com a recompensa per les seves gestions, l’empresa li va abonar gairebé 200.000 euros que va camuflar amb pagaments mensuals per un suposat “assessorament jurídic”. Aquesta és, almenys, la versió que l’ex-directora financera de Giem Sports ha donat a la seva declaració com a testimoni davant el jutge que investiga el cas.

Les factures cobrades pel despatx de Freixa –aportades al sumari– al·ludeixen de forma genèrica a un suposat “assessorament jurídic en diverses matèries”. Són factures mensuals; els imports i conceptes es repeteixen cada mes. La testimoni va desmentir, en el seu relat, que l’exdirectiu del Barça fos assessor jurídic de l’empresa. “Vostè ha vist alguna nota per l’encàrrec d’aquests assessoraments?”, li va preguntar l’advocat Fernando Martínez, que defensa els interessos dels petits inversors afectats per la presumpta estafa entorn dels columbaris del Barça. “No, no. Els assessoraments jurídics els feia un altre bufet. Jo tinc entès que facturava en concepte de comissió per haver donat el contracte del Barça. El que passa és que en les factures no posava això”, ha respòs la dona.

La testimoni ha afegit que aquesta informació li va ser facilitada per qui era conseller delegat de l’empresa, Santiago Bach, principal imputat en la causa per estafa i apropiació indeguda. Bach va captar diners de socis i petits inversors per tirar endavant el projecte. Aquests inversors, no obstant això, no han rebut els diners ni el benefici promès i van denunciar Bach davant el jutjat. Bach havia engegat una idea de negoci per instal·lar columbaris als camps de futbol, de manera que les cendres dels aficionats poguessin descansar per sempre a l’estadi del seu equip. Va aconseguir convèncer l’Atlètic, el Betis i l’Espanyol. I el 2011, va plantejar la mateixa idea al Barça de la mà de Freixa, llavors membre de la junta directiva.

A la seva declaració com a testimoni, Freixa va dir que Giem Sports va ser “client” del seu despatx fins que l’empresa “va entrar en dificultats econòmiques i va deixar de ser client”, el 2015. I va afegir que es tractava d’una “quota mensual” per assessorament i que era el seu despatx, i no ell “directament”, qui treballava amb l’empresa. Fonts del despatx de Freixa neguen que l’exdirectiu hagi cobrat cap comissió i expliquen que es va limitar a presentar la idea de Bach al llavors responsable de màrqueting del club, i que la junta directiva va aprovar el projecte “per unanimitat”. Aquestes mateixes fonts neguen, també, que participés en les negociacions posteriors fins a la signatura del contracte.

El 2012, el Barça i Giem Sports van signar un contracte que preveia construir un columbari amb capacitat per 30.000 urnes al Camp Nou. A canvi de cedir l’espai, el club s’embutxacaria sis milions d’euros. La investigació judicial ha tret a la llum les factures de Freixa, que es va embutxacar uns 200.000 euros en aquests quatre anys. Malgrat la declaració de l’exdirectora, Freixa no està ara com ara imputat. Sí que ho està, no obstant això, en un segon procés judicial que s’ha obert molt recentment pels mateixos fets.

Aquesta segona via l’ha obert l’empresari José Huertes, exsoci de Bach a Giem Sports. Huertes s’ha querellat per estafa contra Bach, contra Freixa i també contra el FC Barcelona i el seu president, Josep Maria Bartomeu. El jutge els ha citat a declarar a tots aquest dijous com a investigats. La tesi d’Huertes és que Bach i el Barça sabien per endavant que el projecte no podria veure la llum perquè l’Ajuntament de Barcelona havia denegat, ja el 2013, la llicència. I que, així i tot, les dues entitats van seguir endavant amb el projecte, la qual cosa els va permetre enriquir-se. El Barça ha rebut un milió d’euros com a dipòsit de Giem Sports.

La querella d’Huertes incideix que Freixa va rebre pagaments de Giem Sports “en qualitat de suposat assessor jurídic” quan, al mateix temps, “dirigia les negociacions en nom del club” amb l’empresa. L’empresari assegura que Freixa va cobrar, a través del seu despatx, un total de 215.277 euros. Els cobraments es van produir, “no per casualitat”, entre setembre del 2011 –abans de la signatura del primer contracte de Giem Sports amb el Barça– i maig del 2015, data en la qual Santiago Bach va ser destituït del seu càrrec.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_