Dudamel es tanca amb les nou simfonies de Beethoven

Remolí, terratrèmol d'emocions, focs artificials, pirotècnia. Els qualificatius brollen com un torrent en parlar del director Gustavo Dudamel, quan vol definir què representen les nou simfonies de Beethoven interpretades per l'Orquestra Simfònica Simón Bolívar de Veneçuela. Una experiència que es viurà al Palau de la Música de Barcelona a partir d'aquest diumenge i fins al dimecres. Cinc concerts en quatre dies. Una marató musical “amb el millor compositor de la història” —Dudamel no ho dubta— pel qual ja no queda ni una sola entrada. El músic veneçolà, que també lidera la Filharmònica de Los Angeles i es va convertir en la batuta més jove que ha dirigit l'últim concert d'Any Nou amb la Filharmònica de Viena, es mostrava entusiasmat amb el programa després del primer assaig: “Aquesta sala és preciosa i molt especial”. La coneix bé ja que no ha fallat en les últimes tres temporades, la passada també va ser-hi amb la Simón Bolívar. Amb aquesta orquestra va iniciar fa dues setmanes la gira de la integral de les simfonies a Caracas i que a Europa té tres ciutats. Arrenca a Barcelona per després anar a Hamburg i, finalment, Viena.

Dudamel explicava, en la presentació dels concerts, que la forma de sentir la música de Beethoven pels integrants de la Simón Bolívar —joves amb edats d'entre 17 i 34 anys— és genuïna: “Des del profund coneixement i plena maduresa perquè portem anys interpretant les simfonies però amb un esperit jovial. Hi ha moltes formes de tocar Beethoven i nosaltres ho interpretem com ho sentim. Estarà ple de vida”. L'orquestra Simón Bolívar va ser fundada el 1978 per José Antonio Abreu —un dels mestres de Dudamel i a qui ha dedicat el cicle— i és el vaixell almirall del Sistema d'Orquestres de Veneçuela, creada com un projecte per donar suport a joves músics. La que va néixer amb un important component social s'ha convertit en una de les primeres formacions musicals de Llatinoamèrica i amb la qual Dudamel ha gravat diversos enregistraments de compositors com Beethoven, Mahler o Txaikovski.

Reivindicava la plena capacitat i qualitat d'aquesta formació interpretant Beethoven: “Precisament perquè és jove i llatina representa la universalitat del compositor. No és veritat que a Beethoven només se'l pugui interpretar amb formacions europees. I no és veritat que per ser una orquestra sud-americana a la interpretació li falti profunditat. Sí que és cert que nosaltres li donem un esperit jove, que explota”. A l'escenari seran gairebé un centenar de músics amb una expressivitat corporal poc comuna a Europa.

Temps convulsos els que s'estan vivint, a Amèrica i a la resta del món. Sí, convenia el director veneçolà sense anar més enllà: “Precisament quan la intensitat de les simfonies de Beethoven —que van néixer a cavall dels segles XVIII i XIX enmig d'una Europa convulsa— tenen més sentit que mai. Representen tot el que és l'home, la vida i l'evolució. Simbolitza l'art abraçant tots els elements de la societat, d'un continent, del món sencer, la complexitat humana, l'intent d'unir el món, a les persones mitjançant la música i l'art. Amb un missatge de pau que explota amb la Novena i que és el millor que es pot donar al món”.

Dudamel, citant Unamuno, autor que està llegint, sentenciava: “La llibertat que hem de donar al poble ha de ser la cultura, alguna cosa que cobra força en moments com ara, en què pensem que l'art no és necessari en l'educació d'un nen o un jove”.