Ha tornat el millor Barça (5-0)

El Barça ha paït de meravella el lideratge provisional de la Lliga. Ja no és un equip desnaturalitzat i desorientat que vaga per la Lliga i la Champions després d'aconseguir la final de la Copa, sinó que va esclatar a jugar a futbol davant un adversari temible com el Celta, el major enemic de Luis Enrique. Va anunciar l'entrenador que no seguiria la propera temporada, va empatar Las Palmas al Bernabéu i va sortir el sol al Camp Nou. L'exhibició d'aquest dissabte ha estat tan rotunda que l'afició s'ha posat a pensar si no serà possible remuntar també dimecres el 4-0 contra el PSG.

No hi ha repte impossible pel Barça quan l'equip està fi, és intens i agressiu, i reapareix la millor versió de Busquets, Neymar i Messi. Si el dubte era saber com respondrien els futbolistes a la decisió del seu entrenador, el resultat ha sigut tan eloqüent com el joc, el millor en molt temps al Camp Nou. No totes les golejades tenen el mateix gust, ni les victòries, per més meritòries que siguin quan s'aconsegueixen en camps com el de l'Atlètic de Madrid.

A Luis Enrique li va agradar la manera en què va competir el seu equip al Calderón. Encara que mai va ser un cruyffista radical, la vella fórmula del 3-4-3 en atac i 4-4-2 en defensa —el jugador que marca el dibuix és Sergi Roberto— li permet tenir els seus jugadors tensionats i, al mateix temps, sorprendre els contraris, massa acostumats a pressionar molt a dalt a la defensa blaugrana perquè la pilota no arribi al trident i molt especialment a Messi, ara situat en la punta del rombe, el lloc natural d'un 10. El de Rosario va ser únic com a extrem dret, va triomfar en qualitat de fals 9 i ara es diverteix com a 10. L'11 pertany avui a un genial Neymar.

Els moviments de Messi han desesperat el Celta. L'argentí va marcar un gol de bandera per coronar el magnífic desplegament inicial del Barça. Va prendre el cuir, es va treure de sobre Cabral amb un gir, va regatejar Sergi Gómez i va rematar al pal dret de Sergio. La velocitat d'execució de la jugada i la precisió en el tir van resultar tan belles que l'ovació va ser eixordadora al Camp Nou. Encara més preciós va ser el 2-0 per la visió de Busquets, l'acompanyament de Rakitic, la passada filtrada de Messi i el dolç toc de cullera de Neymar. No es recordava des de fa molt temps una paràbola igual de delicada al camp del Barça.

El festival del brasiler va resultar tan lúdic com efectiu perquè va encertar en les seves decisions i va desequilibrar el Celta. Va jugar per als espectadors i per al seu equip davant del desesper del Totto Berizzo. El tècnic argentí no va aconseguir desxifrar el pla de Luis Enrique. Malgrat buscar l'esquena de Sergi Roberto i furgar en Busquets, rondat per Iago Aspes, el Celta no va tenir el cuir, desbordat per la velocitat de Neymar. Les rematades blaugrana es van succeir des de molt aviat a l'àrea de Sergio. Va haver-hi una jugada en què Suárez i Messi van rematar al pal esquerre del marc del Celta i l'àrbitre no va xiular un penal que va semblar clar a Neymar.

La confusió gallega va contrastar amb la clarividència del Barça. Van jugar els blaugrana amb ritme i molt sentit, com acostumen quan l'equip s'organitza a partir de Busquets, excel·lent com a volant central, peça cabdal per ajuntar les línies i donar vol als davanters, excel·lents, sobretot Messi i Neymar. Luis Suárez, el punt final del Barça, va ser un espectador del festival del 10 i l'11.

Umtiti també marca

La confiança individual i col·lectiva blaugrana era tanta que fins i tot Sergi Roberto va estar a punt de fer un golaç després de travessar mig camp fins a acabar rendit davant Sergio. El gol sorpresa el va ficar Umtiti (4-0), després d'una combinació de tiralínies que va culminar en fora de joc Rakitic (3-0); i el cinquè el va signar Messi. No hi ha entrenador capaç de treure del camp el 10. El de Rosario descansa a la pista, mai a la banqueta o al vestuari, i menys amb un 5-0, el marcador que justament precisa el Barça per eliminar el PSG.

Luis Enrique ha sacsejat a temps l'equip abans decidir que marxrà el 30-J. Mai va ser un tècnic que es rendís, al contrari, de manera que res és impossible en el Barça de Messi. La pilota torna a volar al Camp Nou, mal assumpte per als rivals —el Celta amb prou feines va tirar al marc de Ter Stegen—, senyal de bonança per als barcelonistes, disposats a recuperar el seu prestigi després de la fatal nit de Sant Valentí a París.