Millet també es planteja confessar i redobla la pressió sobre Convergència

L'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, es planteja sumar-se a un pacte amb la Fiscalia i confessar el pagament de comissions il·legals a Convergència (l'actual PDECat). Millet, de 81 anys, s'obre així a seguir els passos de qui va ser la seva mà dreta al Palau, Jordi Montull, que la setmana vinent acreditarà previsiblement l'existència de mordidas en la institució catalana. La possible decisió de Millet redobla la pressió sobre el partit d'Artur Mas.

Más información

Convergència amaga els seus testimonis per por de la confessió de Montull

Jordi Montull: “La setmana que ve serà més divertit”

Jordi Montull va ser el primer a fer un pas endavant en el cas Palau. Després de setmanes de negociacions, la seva defensa va aconseguir un principi d'acord (verbal) amb la fiscalia. Dimecres que ve, l'ex-número dos del Palau declararà. I, amb tota probabilitat, confessarà que la institució musical va fer d'intermediària en el pagament de comissions il·legals de Ferrovial a Convergència (CDC). A canvi d'aquests pagaments (6,6 milions en una dècada), el partit nacionalista va adjudicar suposadament a la constructora —que nega els fets— obres públiques de gran envergadura, com la Ciutat de la Justícia o la Línia 9 del metro de Barcelona.

L'objectiu de Jordi Montull amb aquesta confessió és evitar que la seva filla vagi a la presó. Gemma Montull, que era administradora financera del Palau, afronta una petició de 26 anys. Si tots dos corroboressin les dades de la Fiscalia, aquesta podria aplicar a Gemma Montull atenuants (com la confessió) que li permetessin rebaixar la pena fins als dos anys.

La confessió se cenyirà als fets que relata la Fiscalia. I l'acusació assenyala només una persona: Daniel Osácar, extresorer de Convergència, que s'enfronta a una pena de set anys i mig. Els Montull podrien acreditar, per exemple, que una nota trobada en els escorcolls (“Daniel”) al·ludeix a Osácar. Les declaracions servirien al fiscal Emilio Sánchez Ulled per apuntalar les seves tesis, que es basen en altres indicis, com a arxius informàtics i testimonis. El fiscal creu que Ferrovial i Convergència van planificar un “pacte criminal” per adjudicar obres per comissions a l'últim Govern de Jordi Pujol.

“Alts responsables”

El moviment de Montull va deixar inicialment fora de joc al seu cap, Fèlix Millet. Tots dos mantenen una bona relació, que el temps (la investigació del Palau es remunta al 2009) no ha danyat. Aquest dijous, en la segona sessió del judici, van aprofitar els 20 minuts de descans per parlar, sols, a la banqueta. Si els Montull finalment declaren, ho faran en primer lloc. I Millet s'enfrontarà després a un interrogatori molt més difícil. Encara que ja ha confessat una part dels fets —el saqueig de la institució musical, xifrat en 24 milions—, la seva estratègia jurídica trontollarà.

Davant aquest panorama, la defensa de Millet també ha temptejat la Fiscalia, segons fonts coneixedores de la negociació. L'acord, no obstant això, encara està lluny. Primer, perquè Millet no té molt per oferir. Al fiscal li interessa que els càrrecs contra CDC quedin acreditats. I per a això ja té els Montull. Però no pot oferir una rebaixa de pena en el cas que Millet decidís anar més enllà i implicar no només Osácar sinó alts càrrecs de CDC, perquè això no forma part dels fets relatats en l'acusació. El fiscal sí creu que, per força, l'acord amb Ferrovial havia de ser conegut per “alts responsables” del partit, però la investigació no va poder acreditar els seus noms.

Millet va ser, durant dècades, un prohom de la societat catalana. Mantenia excel·lents relacions amb la burgesia i amb els partits, especialment Convergència i el PP. La informació que manega és, potencialment, immensa. Però, encara que decidís utilitzar-la, el fiscal no podria emprar aquestes revelacions per concedir-li una rebaixa. Millet tampoc té ningú a qui salvar: les seves filles, Clara i Laia, figuren només com a partícips a títol lucratiu per haver-se beneficiat dels diners que el seu pare va saquejar.

L'anunciada confessió de Montull —i la possible incorporació de Millet— posa en serioses dificultats el PDECat. D'acreditar-se el finançament irregular, el futur del nounat partit, hereu de Convergència, quedaria tocat. El president del PDECat i expresident de la Generalitat Artur Mas és conscient d'això. Dimecres, a Oxford, va dir: “Estem parlant de persones que van confessar uns delictes molt greus. Ja veurem com va el judici i podrem anar valorant”.

Mas ja ha hagut de donar explicacions diverses vegades pel cas Palau. El 2013 va haver d'admetre que s'havia reunit a Fornells (Menorca) amb Millet. Dos anys més tard va vaticinar que “no es demostrarà” el cobrament de comissions i va insistir que posa “la mà al foc” per Osácar, que serà el principal damnificat per la previsible confessió i a qui el partit ha donat suport sense fissures des que va ser imputat, el 2011. Aquest dijous, la coordinadora del PEDCat, Marta Pascal, s'ha limitat a assenyalar: “Aquells que siguin culpables, que se'ls hi condemni, i els que siguin innocents, que se'ls absolgui”.