Els corallers reclamen un pla que eviti la moratòria durant 10 anys

Els pescadors de corall vermell (Corallium rubrum) de Girona, els 10 que tenen llicència per pescar en aigües de competència de la Generalitat –del cap de Begur a França–, es reuniran la setmana que ve amb el director general de Pesca, Sergi Tudela, per proposar-li un pla de gestió que eviti la moratòria en l’extracció de corall vermell de deu anys, renovables, a partir del 2018. Els corallers, que es constituiran en associació, estan disposats a rebaixar les quotes de 300 quilos anuals per cap, a tenir més control ells mateixos sobre els furtius o a qualsevol mesura que no els deixi sense feina i els faci emigrar.

El sector, que afecta una setantena de persones, rebutja l'estudi presentat per la direcció general de Pesca i Afers Marítims elaborat per una desena de científics. L’informe, en què es basa la moratòria, conclou que “el 90% de les poblacions de corall en aigües catalanes estan en un estat de conservació crític”, i que la recuperació de les poblacions, que entre 0 i 50 metres són gairebé inexistents, només és possible en absència d’activitats extractives. També assegura que es necessiten més de 30 anys per assolir un bon nivell de conservació. Els corallers posen en dubte un estudi que asseguren que “no és recent”, sinó que engloba dades de diferents informes dels últims 25 anys. A més, proposaran pagar ells un estudi per demostrar que es tracta d’una pesca sostenible i que són als qui convé més mantenir-la.

L’advocat dels corallers, Guillem Bossacoma, ha apuntat que “presentarem al·legacions a l’ordre feta pública al DOG el divendres 17", tot i que aposten per arribar a "un acord amb el qual sigui sostenible la pesca de corall vermell tant mediambientalment com per als professionals”. També critica que la Generalitat estengui a totes les aigües interiors una normativa europea referent a l’obligatorietat de tancar la pesca de corall a les zones de 0 a 50 metres si es troba en perill “quan hi ha zones de més de 100 metres de fondària on el corall està perfecte”. De moment cap altra comunitat autònoma ni país ha adoptat una mesura tan àmplia i taxativa, manté.

Els corallers, que tenen una mitjana d’edat de més de 50 anys, tenen el suport de totes les confraries gironines, que troben la mesura dràstica i infructuosa. També del sector coraller de França, el Marroc o Itàlia, des d’on s’ha recordat que el corall no ha desaparegut tot i que es pesca des de l'antiguitat i no de forma artesanal com ara.

Aquests corallers –qui més qui menys al llarg de la seva carrera professional ha estat denunciat per diferents infraccions i alguns tenen un llarg historial als jutjats– asseguren que es tracta del seu mode de vida i que se’n cuidaran prou de cuidar-lo. Recorden que han fet inversions d’entre 200.000 i 300.000 euros per tenir una barca, una cambra hiperbàrica i els equips que els permeten baixar fins a 100 metres de profunditat, on diuen, que sí que hi ha bon corall. Per ells el problema són els furtius els qui acaben arrasant el corall fins a 50 metres i no respecten les reserves naturals perquè no disposen de mitjans ni llicència. Com a prova a les seves reivindicacions asseguren que és allà on pitjor estan les poblacions d’aquest preuat animal, que pot anar entre 400 i 2.800 euros el quilo, tot i que fa molts anys que està prohibit pescar-lo.

Per això consideren que els furtius, de qui els agents de l’autoritat no tenen controlades les barques ni els horaris com els d’ells, seguiran pescant de forma il·legal. De la mateixa manera pensen els diferents cossos encarregats de perseguir-los, temen que “els qui ho tenen com a única font d’ingressos, no deixaran de pescar-ne”. Creuen que s’hauria d’endurir i fer complir la normativa, fins i tot amb delictes penals, perquè fins ara només han estat sancions “irrisòries” tant per als corallers infractors com per als furtius.

En aquesta línia la cap de servei de recursos marins de Pesca, Rosario Allué, ha apuntat que “es farà un esforç extra per controlar-ho”. Ja ha dit però, que no hi podrà haver un augment de mitjans, cosa que fa dubtar els uns i els altres que es pugui evitar realment el furtivisme que provocarà la prohibició total de pesca.