Badalona reivindica la màgia

El mes que dura, el Memorial Li-Chang de Badalona ha emplenat la ciutat d'esdeveniments màgics en restaurants, biblioteques, centres comercials... Enric Magoo, el director d'aquest festival de màgia, pot presentar un expedient ciutadà molt satisfactori. Molts espectacles han esgotat les localitats. Un taller per a professors sobre la màgia com a recurs educatiu, pensat per a un grup de vint, va tenir setanta peticions de matrícula i segurament obligarà a repetir-lo fora de programa.

El divendres es va celebrar la primera sessió de la gala internacional, que no clausura les activitats del festival. Avui mateix hi havia una actuació del mag Selvin a la llibreria Saltamartí amb el seu espectacle sobre la màgia dels llibres i en l'agenda del festival encara hi ha actes pendents en algunes biblioteques i una última gala, la solidària, en el teatre Blas Infante, el 5 de març. A la primera sessió de la gala internacional, es va lliurar la menció honorífica, que reconeix una trajectòria, a Jesús Julve (Hausson). Cinquanta anys dedicat a la màgia entesa com a poesia escènica, un concepte molt brossià. Van lliurar el premi el fill del badaloní Joan Forns (Li-Chang) i l’alcadessa de la ciutat, Dolors Sabater, que va reivindicar la màgia com a patrimoni cultural que la ciutat projecta més enllà del seu terme municipal.

La gala va estar conduïda per l'argentí Maximiliano Stia, mag còmic i home de circ. Les seves presentacions no van ser cap tràmit, va encertar tant en la dosi com en la intel·ligència dels gags. L'espectacle va estar pensat com una antologia de gèneres màgics. La manipulació va ser a càrrec del valencià G. Alexander, que va deixar el sòl de l'escenari ple de cartes que havien anat apareixent entre les seves mans. El madrileny Jaime Figueroa va divertir amb el seu, aparentment i molt calculada, desastrosa màgia. El tercer plat va córrer a càrrec de Melodia García, que va presentar la tècnica patentada pel suís Medir Rigolo, que fa ja 15 anys va crear aquest espectacle on es construeix un enorme costellam creuant en equilibri, i inspiració zen, troncs vegetals. Un equilibri molt fràgil perquè només traient una ploma s'enfonsa. Aquests tres primers artistes van actuar sense dir ni piu. En canvi, la gràcia del quart, el francès Marc Métral, un gran ventríloc, consisteix a fer parlar des d'un gosset de debò a voluntaris del públic als quals dota d'estranyes veus. El santanderí Raúl Alegría va tancar una bona gala amb un espectacle de grans aparells i escapisme.