La derrota d’Errejón entela el pla de Colau per a la confluència

La greu derrota d’Íñigo Errejón en el congrés de Podem de Vistalegre II ha suposat un desencant per als comuns i els ha entelat els plans de construir el nou subjecte polític que estan pilotant a Catalunya. El nucli del cercle d’Ada Colau sempre ha estat pròxim a les tesis d’Errejón, que aposta per un model federal de l’Estat i la descentralització del partit, davant la de Pablo Iglesias, molt menys desenvolupada en aquest punt. La victòria de l’actual secretari general reforça la figura d’Albano Dante Fachin, el secretari general de Catalunya, que es va decantar en el duel per Iglesias, ferm defensor que les bases ratifiquin o no la confluència. 15.000 inscrits sobre un cens de 28.446 persones —les que han participat en les votacions l’últim any— van votar en els documents.

Els comuns sostenen oficialment que tant Iglesias com Errejón són partidaris del nou subjecte —que estan construint Barcelona en Comú, Podem, Iniciativa i Esquerra Unida—, però és veritat que mantenen una estreta complicitat amb el segon perquè comparteixen la visió de l’Estat plurinacional. Col·laboradors d’Errejón han participat a més en el disseny dels documents que es debatran sobre el nou subjecte. El secretari polític, que es prodiga molt més a Catalunya que Iglesias, no té presència a l’executiva de Podem —només dos dels deu membres fins abans de Vistalegre— i els seus interlocutors a Catalunya eren més els comuns que el mateix Podem.

Hi ha un compromís polític i això no es va a donar aquí", diu Fachin davant l'eventualitat que es reprodueixin les tensions del PSOE i PSC

Fachin, que dirigeix a Catalunya una executiva dominada, tanmateix, pel corrent anticapitalista, ja va decidir fa setmanes que Podem no serà una simple comparsa en la construcció del subjecte, ja que reivindica que siguin les mateixes bases les que decideixin si s’hi sumen o no una vegada constituït. Però hi ha més elements. Xavier Domènech, portaveu d’En Comú Podem, aspira que tots els confluents s’acabin diluint en el nou partit en uns anys. Fachin rebutja que es pugui dilapidar el bagatge del seu partit i no mostra cap entusiasme perquè l nom de Podem pugui caure en la futura denominació del partit.

El document polític de Iglesias ens blinda per prendre les nostres decisions", diu Fachin

El complicat jeroglífic s’havia de resoldre, d’entrada, per garantir que Podem tingués personalitat jurídica pròpia per imposar la decisió sense dependre del criteri de la cúpula estatal. Els anticapitalistes de Miguel Urban ho exigien clarament en els documents —reclamaven l’obtenció del CIF— i Errejón apostava per crear una secretaria de plurinacionalitat per fer que els partits autonòmics signessin cartes de relació que en garantissin la naturalesa jurídica. El document d’Iglesias és molt més ambigu i resol l’assumpte assenyalant que “s’establiran les mesures necessàries” perquè les delegacions territorials siguin “els últims decisors” per “gestionar el propi pressupost, el personal i la capacitat d’obrar jurídicament en nom de Podem”.

Els comuns són afins a les tesis d'Errejón sobre la seva visió federal i l'estat plurinacional

En una intervenció per valorar el congrés de Vistalegre, Fachin ha mostrat satisfacció per la victòria d’Iglesias i ha subratllat que la militància ha entès que una figura com la seva és bàsica per fixar l’estratègia del partit. La seva anàlisi és que el document polític d’Iglesias blinda les decisions que prenguin les bases del partit. “Ens blinda per prendre una de les decisions més importants que ha de prendre Podem en tota la seva història”, assegura Fachin. No dubta que, tot i que Iglesias no recull el CIF en els documents, sí que té la voluntat política de respectar la decisió. Ni tampoc no deixa veure que es puguin reproduir les tensions que hi ha hagut històricament entre el PSOE i el PSC: “No, perquè políticament les decisions les prenem aquí. No tindrà lloc perquè hi ha un compromís polític”. Membres del partit qüestionen, tot i això, que la sobirania de Podem estigui tan clara en l’estratègia d’Iglesias i que es corre el risc que al final tot estigui a les seves mans i depengui de la seva voluntat.