Aena va gastar 4,2 milions d’euros per construir un museu que obre 7 hores a la setmana

Aquesta setmana fa 101 anys del primer vol a motor que es va completar amb èxit a Espanya. El pilot francès Julien Mamet va sobrevolar Barcelona a bord del Blériot XI. Una rèplica d’aquell giny amb ales s’exhibeix al Centre Cultural Aeronàutic de l’aeroport del Prat. Posa al costat del Monocoque que va emprar Salvador Hedilla el 1916 per realitzar el primer vol entre el Prat i Mallorca. L’aventurer Hedilla es va embutxacar un premi de 5.000 pessetes, incentiu promès per un diari de l’època al primer agosarat que arribés a les Baleares creuant el cel. Amb els diners a la butxaca, el conqueridor de l’aire va tornar a la península amb vaixell.

Al Centre Cultural Aeronàutic del Prat hi ha una dotzena de peces cèlebres de la història de l’aviació a Espanya. L’edifici és proper a la terminal corporativa de l’aeroport i és propietat d’Aena. El 2007 l’operador aeroportuari va invertir 4,2 milions d’euros en una obra que, segons es va dir llavors, era destinada “al foment i difusió de l’activitat cultural relacionada amb l’àmbit del transport aeri”. Les tasques van acabar al maig del 2009 i l’equipament va lluir tant que els arquitectes que el van dissenyar, Sergi Godia, Berta Barrio i Eloi Juvillà, van aconseguir el primer premi a la Mostra d’Arquitectura Catalana del 2014.

Malgrat el seu atractiu, l’edifici va estar durant set anys desocupat i ara només obre les portes set hores a la setmana. “Aquí la majoria som jubilats i fem el que podem”, relata Jordi Rull, patró de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya. Aena té cedit l’edifici a aquesta fundació privada, amb seus a Sabadell i el Prat, i els socis s’encarreguen de donar una mica de vida al museu que en el seu moment va projectar Aena. “Això va estar buit molt de temps i l’any passat vam proposar a Aena fer una exposició per commemorar el centenari del primer vol al Prat”, explica Rull.

El que havia de ser una exposició de dos mesos s’ha anat prorrogant des del passat mes de maig. “Ens va costar que ens atenguessin, però ara Aena ens diu que ja li sembla bé que exposem aquí els nostres avions”, relaten membres de la Fundació Parc Aeronàutic mentre feinegen entre motors vells. Tenen un taller a la part posterior de la nau. Tot l’edifici consta de 3.200 metres quadrats, més 1.000 metres quadrats de pati. El bloc de ciment i vidre és voluminós però no resulta fàcil trobar-lo. Ni a la façana ni tampoc als voltants no hi ha cap cartell que informi que allà hi ha un museu. L’entrada és gratis però l’horari d’obertura és capritxós. Dissabtes i diumenges de deu del matí a dos quarts de dues del migdia.

Els socis de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya fan torns per atendre, amb una amabilitat exquisida i un coneixement prolix, el qui s’apropi a tafanejar. Un portaveu d’Aena insisteix que “el Centre Cultural és nostre” i que si l’explota una fundació privada és perquè hi ha una “cessió” de l’espai. No entra a valorar si l’exposició actual respon realment a les expectatives creades per AENA el 2007. L’operador aeroportuari no aporta tampoc dades de quanta gent ha visitat la instal·lació. La Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya calcula que ho han fet unes 5.500 persones des del mes de maig de 2016.

Domingo Jaumandreu és el president de la fundació. Apunta que, abans de privatitzar-se, Aena els concedia una subvenció anual però que ara han de lluitar per recaptar fons. Més enllà de les hores que dediquen al museu, la pintura, els recanvis i les peces amb què restauren els avions, les posen de la seva part. “Només faltaria que ens fessin pagar lloguer”, diu.

Espai multiusos

El Centre Cultural Aeronàutic va ser el lloc on van reposar les restes mortals de les víctimes espanyoles del vol de German Wings entre Barcelona i Dusseldorf que es va estavellar als Alps al març del 2015. L’edifici, buit i inutilitzat llavors, va donar cabuda als fèretres de les víctimes a mesura que aquestes eren repatriades.

Aena informa que el Centre Cultural Aeronàutic pot albergar actes relacionats amb el sector aeronàutic o amb la vida de l’aeroport. En aquest sentit, les unitats de la Guàrdia Civil que s’encarreguen de la seguretat al recinte aeroportuari, hi celebren anualment el vermut col·lectiu del dia d’homenatge a la seva patrona.