El Barça goleja l’Athletic de Bilbao

Hi ha partits que passen sense pena ni glòria, a favor de l’inventari i el protagonisme dels quals recau en futbolistes inesperats, jornades com la viscuda al Camp Nou davant l’Athletic. Els herois no han estat Luis Suárez ni Messi, suplent l’uruguaià i reservat mitja hora l’argentí, sinó que el focus ha estat posat en Alcácer i Aleix Vidal, circumstància que diu molt a favor de l’aposta de Luis Enrique. Iniesta i Busquets absents, cap seguidor s’ha queixat per jugar sense migcampista, ni sense els laterals titulars i amb pocs jugadors del planter. I la majoria s’ha felicitat pel desafiament de Neymar.

La vitalitat del brasiler i la força de l’equip, sobirà a les àrees, han contrastat amb l’esterilitat de l’Athletic. La placidesa ha estat tan extrema que l’afició s’ha entretingut amb unes declaracions de Jordi Mestre sobre Neymar, l’home de la setmana al Camp Nou. El vicepresident va haver de corregir-se sobre el futbol de l’11, desequilibrant per als seus companys i provocador per als contraris, jugador sempre controvertit i un dels millors de la Lliga. A partir de Neymar, els gols han arribat de manera tan oportuna que no s’ha parat atenció a l’alineació de Luis Enrique.

Cap jugador reflectia millor la precarietat del FC Barcelona que Aleix Vidal, present en les alineacions d’entretemps, que ara mateix es donen més a la Lliga que a la Copa, el final de la qual queda pendent de la visita el dimarts de l’Atlètic al Camp Nou. El lateral ha estat excel·lent en atac amb una obertura profunda que Neymar no ha sabut acabar, exuberant en el desbordament i maldestre en la rematada, i per contra s’ha mostrat erràtic tot seguit en defensa quan no ha sabut tapar una entrada d’Iñaki Williams que Raúl García ha rematat al pal després de la intervenció decisiva de Ter Stegen.

Vidal té ànima de davanter i Neymar és avui millor passador que finalitzador, de manera que quan cadascú ha assumit la seva funció natural ha arribat el gol blaugrana: Alcácer ha exercit d’ariet pur i ha rematat estupendament la passada enrere de Neymar després d’un excel·lent desmarcatge a l’àrea de Gorka. La contundència del FC Barcelona contrastava amb l’elaboració de l’Athletic. Els blanc-i-vermells tocaven i arribaven, fluïts en el joc i esmussats en el xut, i els blaugrana es defensaven, sense autoritat i ni control, lliurats al caos que genera Neymar i no a l’ordre de Messi.

No hi havia cap migcampista que regulés el joc del FC Barcelona, disseminat i exposat en cada atac de l’Athletic, la interessant obra futbolística del qual quedava hipotecada per la seva innocència davant l’excel·lent Ter Stegen. Veient Umtiti sabia les dificultats del Barça. Habitualment fiable, el central francès era un flam al Camp Nou. Messi tampoc entrava i no hi havia notícia dels tres volants disposats per Luis Enrique. Als barcelonistes els cremava la pilota, molt imprecisos, gens graciosos, lliurats al gol d’Alcácer.

La camisa de força

El Barça no sortia de la camisa de força que li havia posat Valverde el dia que complia els mateixos partits que Clemente a la banqueta de l’Athletic (211). Innocus a l’àrea contrària, els blanc-i-vermells també s’han vençut en la pròpia en un lliure directe de Messi. Absent durant una llarga estona, el 10 ha xutat una falta des del costat dret i Raúl García i Gorka s’han empassat la pilota de manera consecutiva, com si fos pecat portar la contrària a Messi. El porter ja no sap com posar-se cada vegada que el de Rosario posa per a una falta, tant és que sigui a la Copa que a la Lliga.

El marcador, i també el paisatge, han convidat el FC Barcelona a prendre precaucions. El barcelonisme tem més Aduriz que l’Athletic, i l’ariet ni tan sols escalfava, un motiu suficient per substituir en el descans a l’exigit i afligit Piqué amb 2-0. Aduriz ha comparegut una mica després, quan Williams, desbordant d’alegria i també velocitat, havia penalitzat com 9. Als blanc-i-vermells, satisfets amb la reaparició del central Yeray en el Dia Mundial contra el Càncer, més alegres i seductors que intensos i agressius, els faltava picantor per complicar-li la vida al Barça.

El Barça viu tant del desbordament de Neymar que, passada l’hora, Luis Enrique ha donat descans a Messi. El brasiler, al cap i a la fi, no podrà jugar el dimarts contra l’Atlètic a la Copa i al trident li convé rotar davant el calendari que li espera a la Lliga i la Champions. Reforçat l’Athletic i disminuït el Barça, el partit anunciava més emocions que mai pel Camp Nou quan s’ha presentat Aleix Vidal i va marcat el 3-0 en una jugada de perseverança i de fe, més pròpia d’un davanter centre que d’un extrem, la demarcació que ha passat a ocupar amb l’entrada de Sergi Roberto.

L’Athletic no ha tingut res a dir, igual d’inofensiu amb 0-0 que amb 3-0, víctima d’un Barça molt efectiu, inferior a la medul·lar i superior a les porteries, sense massa control i en canvi amb molt gol, conseqüent amb el pla de Luis Enrique. No era un partit per fer història sinó una jornada per passar de puntetes, de manera fàcil i senzilla, cap a partits més importants contra adversaris amb més dentadura que el mans Athletic. El lleó ha estat Neymar i, si es vol, Aleix Vidal o Alcácer, no Aduriz ni tampoc Messi.