“L’argument no és que ‘Espanya ens roba’ sinó que l’Estat és ineficient”

Ferran Mascarell (Sant Just Desvern, Barcelona, 1951) va ser un dels fitxatges sorpresa d’Artur Mas el 2010, quan el va treure de les files socialistes (on va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller de Cultura amb el tripartit) per tornar a lliurar-li la cartera de Cultura de la Generalitat. Considerat un socialdemòcrata i independentista de nou encuny, el president català, Carles Puigdemont, el va nomenar delegat de la Generalitat a Madrid, des d’on explica el procés polític català en àmbits socials, econòmics i diplomàtics i intenta canalitzar una relació amb el Govern central.

Pregunta. La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, deia el dijous que a Catalunya hi ha un excés de “radicalitat social”.

“El Estado trobaria solucions al judici de Mas si tingués ganes”

Resposta. És un mantra. Els qui estan al comandament de l’Estat despleguen un relat fals per mantenir el seu poder polític. Existeix un Madrid en majúscules, que és la ciutat i la seva gent, on hi ha mirades molt plurals, i un Madrid en minúscules, el del poder polític.

P. I hi ha una Catalunya en minúscules, com la de l’“Espanya ens roba”?

R. És evident que a Catalunya també hi ha relats incorrectes. L’argument no ha de ser “Espanya ens roba”, sinó que l’Estat espanyol és ineficient i no ha tret rendiment de la solidaritat catalana al llarg dels anys i, a més, ha convertit la seva reivindicació en el boc expiatori.

P. Des de la seva posició a Madrid, quines respostes obté del cos diplomàtic?

R. El discurs oficial és que es tracta d’una qüestió interna d’Espanya, però una vegada entres en el debat sorgeix la sorpresa que a Espanya no hi hagi mai reformes. Reformes per incloure en el poder aquelles estructures que actualment no estan presents.

"Las amenaces d'inhabilitació demostren la falta d'arguments, la via autoritària"

P. El suport de la CUP als Pressupostos sembla que ho hagi precipitat tot. Per què?

R. Perquè el que més preocupa l’Estat és la unitat dels catalans. És el factor que més dificulta els seus interessos, a més del fet que la mobilització a Catalunya parteixi bàsicament de classes mitjanes i treballadores. Des de Catalunya no s’acaben d’entendre les estratègies de l’Estat perquè mai hem estat a prop. Caiem amb ingenuïtat en temes com el del diàleg. És un diàleg amb línies vermelles.

P. El Govern català no posa línies vermelles quan planteja el referèndum com a irrenunciable?

R. No és equiparable. Mentre que una respon a una lògica de deu anys de lluita política [després de la retallada de l’Estatut]; l’altra demana, després de nou anys d’immobilisme, que vagis set caselles enrere. Fa nou anys que la societat catalana va al darrere d’una solució democràtica.

P. Hi ha tres partits estatals contraris a la independència de Catalunya. La sortida només pot ser unilateral?

R. En un país democràtic, una desavinença com la catalana només té solució democràtica i no pot estar condicionada al “no pot ser”. Els qui la neguen han de fer una proposta. Ara l’única que hi ha és la de la reforma constitucional, però això és que tot segueixi igual i res no canviï. Molta gent no entén que no s’hagi posat sobre la taula el terme nació, les competències, el finançament i la llengua, tal com plantejava l’Estatut del 2006.

P. Però l’independentisme diu que és massa tard per això, no?

R. Per mi, sí. Però que ho posin sobre la taula. Tenen dret a expressar-ho i al fet que es pugui votar. Seria un esperó extraordinari per renovar l’Estat espanyol.

“Una  proposta de el Gobierno a Catalunya seria un esperó per renovar el Estado”

P. El Govern central comença a parlar de mesures per evitar el referèndum.

R. No és cap novetat. Mentre la governança no s’adapti, els catalans continuaran anhelant.

P. Considera que ja és coercitiu el judici a Mas que comença el dilluns?

R. Sens dubte. Si no és coercitiu un judici polític a tres membres d’un Govern per convocar una consulta, no sé com interpretar-ho. L’Estat trobaria solucions al judici si tingués ganes de resoldre la situació. Les amenaces d’inhabilitació demostren que el Govern no té arguments. Ha de decidir si es manté per la via autoritària o la democràtica. Encara estem atrapats en la política espanyola heroica, en la qual no es pot permetre el diàleg.

P. Dues de les tres principals associacions de jutges critiquen la manifestació de suport a Artur Mas del dilluns.

R. Una de les conseqüències de l’Estat deficient en el qual vivim té a veure amb les desconfiances. La gent vol un país en el qual pugui creure en el sistema judicial i ara no confiem en el sistema. Arreglem l’Estat i arreglarem les desconfiances.

P. A la part catalana no li falta autocrítica?

R. Sí, segur que hem fallat en moltes coses. La part catalana ha de saber que les úniques eines són la unitat política i social i el reforç de la idea de país que hi ha darrere d’aquest procés.

P. Hi ha travesses que el situen com a alcaldable de Barcelona

R. M’encantaria ser alcalde de Barcelona però en no tinc cap intenció. M’hauria agradat en el seu moment.