El cap del Consell Europeu defineix Trump com una “amenaça exterior”

Europa es prepara per a un escenari fosc a causa de l'arribada al poder de Donald Trump. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, defineix el canvi d'escenari a Washington com una amenaça externa a la qual s'enfronta la Unió Europea. Amb l'assertivitat xinesa, l'agressivitat russa i l'islamisme radical, el representant dels caps d'Estat i de Govern europeus cita "les preocupants declaracions de la nova Administració americana" en una carta adreçada als Vint-i-vuit, enviada ahir dimarts. Tusk hi afegeix: "Particularment el canvi a Washington posa la UE en una situació difícil; sembla que la nova Administració qüestiona els últims 70 anys de política exterior americana".

Más información

La carta de Donald Tusk (en anglès)

Rajoy felicita Trump i recorda que els EUA són un “soci indispensable”

Brussel·les censura el veto migratori de Donald Trump

Després de diversos dies de prudència verbal, Europa assumeix que Trump no serà un president més en la història nord-americana. Les paraules de Tusk representen la posició més enèrgica que s'ha expressat fins ara a Brussel·les i serveixen com a preludi per a una discussió més àmplia que mantindran els caps d'Estat i de Govern divendres que ve, en una cimera que celebraran a Malta. Per propiciar la mobilització dels líders, el president del Consell enumera en la seva missiva tres amenaces per al projecte comunitari: la "nova situació geopolítica al món", on emmarca el gir nord-americà, el "sentiment nacionalista i creixentment xenòfob" que nidifica dins d'Europa i la "pèrdua de fe en la integració política" que tenen les elits proeuropees. Com a resposta a aquestes pulsions, Tusk fa una crida a "defensar amb claredat la dignitat de l'Europa unida".

Malgrat el clima tan poc fèrtil per a la tasca diplomàtica que ofereix avui els Estats Units, Brussel·les intenta establir un contacte directe al més aviat possible. L'alta representant per a la Política Exterior Europea, Federica Mogherini, vol fixar una cita amb el nou secretari d'Estat, Rex Tillerson, en les setmanes vinents, segons fonts del seu entorn. La primera oportunitat es presenta entre el 17 i el 19 de febrer a Munic, amb motiu de la Conferència de Seguretat que reuneix cada any a la ciutat alemanya líders de tot el món. Tillerson encara no ha confirmat la seva assistència.

Més enllà dels incipients tocs d'atenció política, un informe del Parlament Europeu alerta extensament de tot el que els líders comunitaris han evitat dir fins ara en públic: que la UE afronta "greus conseqüències" per a la seva seguretat, particularment un risc més alt d'atemptats terroristes, amb el nou Govern nord-americà. Perquè el previsible antiamericanisme que es pot donar en el món musulmà després de les mesures de Trump es pot traduir en més rebuig cap a tot el que és occidental, també la UE com a part d'aquest món. "Imaginar-se el pitjor és fàcil perquè mai en la història moderna dels Estats Units hi ha hagut un president amb menys qualificació ni experiència, ni una personalitat tan controvertida", constata el document, elaborat per la Direcció General per a Polítiques Exteriors i datat tot just tres dies abans que el nou líder nord-americà prengués possessió.

Tensió entre socis

El text, al qual ha tingut accés EL PAÍS, analitza els efectes de la victòria de Trump en l'estreta relació entre la Unió Europea i els Estats Units, el seu principal soci exterior. La política de seguretat és una de les més amenaçades. Encara que l'Eurocambra no espera canvis a curt termini en matèria de cooperació antiterrorista, les declaracions del president sobre l'ús de la tortura, la seva posició sobre la vigilància i alguns dels seus nomenaments "podrien conduir a una renovada tensió transatlàntica".

El moviment més arriscat és el gir nord-americà cap a Rússia. El document augura que Washington deixarà de parlar de l'expansió de l'OTAN cap a l'Est (molt criticada per Moscou, que la veu com una intromissió en la seva àrea d'influència) i fins i tot que podria posar fi a l'ampli desplegament militar nord-americà a l'est de la UE. Una altra de les conseqüències d'aquest agermanament amb el president rus, Vladímir Putin, afecta la guerra de Síria. Una recrudescència d'aquest conflicte provocaria "un empitjorament del flux de refugiats" cap a Europa, preveu l'estudi.

El document del Parlament adverteix d'un possible intent nord-americà de dividir la UE intentant forjar vincles bilaterals amb alguns dels seus socis. I fa una crida a resistir aquesta estratègia. Una primera pista d'aquest risc ja la va donar el mandatari nord-americà en convertir la primera ministra britànica, Theresa May, en la primera dirigent estrangera que el va visitar a la Casa Blanca, divendres passat, i en elogiar el Brexit.