Les coses de Rosa Novell, l’actriu que ho guardava tot

Bona part de les coses de Rosa Novell, que va morir ara fa gairebé dos anys, reposaven ahir sobre una llarga taula als arxius del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l'Institut del Teatre, en una planta soterrània de l'edifici a Montjuïc. Velles fotografies i cartells, programes de mà, quaderns amb anotacions, guions sobreescrits, entrades de teatre, rebuts i albarans de les gires, els premis rebuts, la carta astral de l'actriu... Tot aquest material, en total 36 caixes d'arxiu, 23 cartells i 6 objectes (premis), ha estat llegat gratuïtament i de manera indefinida per la família perquè es preservi i entri a formar part de la memòria institucional del teatre català.

L'acte de donació es va oficialitzar amb una signatura poc abans de la visita als arxius per veure tot aquest fons. Els presents parlaven animadament, potser més fort del que calia, i amb certa alegria impostada, però surava en l'aire una indefinible sensació de malenconia. I era impossible escapar-se de la impressió de pèrdua irreparable, injusta, que provocaven aquells testimonis de la vida de Rosa Novell, una dona tan vital i apassionada, arrencada en la flor de la vida i de l'ofici, quan li quedava tant per davant.

Queco Novell, germà de l'actriu, ho va expressar d'una manera més abrupte del que pretenia quan li van preguntar si a l'artista li hauria fet il·lusió la donació. “El que li faria més il·lusió és no haver arribat aquí i que aquest acte no s'hagués fet mai”, va etzibar. Vista la sorpresa que va provocar el comentari, que subratllava la terrible evidència que totes aquestes coses eren allà perquè Rosa Novell havia mort, va afegir amb amabilitat: “Sí, li hauria agradat, tenia una relació intensa amb l'Institut del Teatre, l'antic, on va estudiar”.

“Ho guardava tot”, va comentar Queco Novell, que va dir que la família no va dubtar que el lloc per dipositar la nodrida documentació era l'Institut. A la pregunta de si havia descobert alguna cosa entre tots aquells objectes i documents, va respondre que el que més li havia cridat l'atenció havia estat que l'actriu reescrivia a mà tot el text de les obres que feia, segurament per memoritzar-les millor: cada muntatge té la seva llibreta corresponent.

L'acte de donació, al qual no va assistir l'última parella de l'actriu, Eduardo Mendoza, que és a Londres, va incloure la signatura de la presidenta de la Diputació i de l'Institut, Mercè Conesa, i de Queco Novell, en nom de la família, que va utilitzar un bolígraf de la seva germana. “És tan bèstia la quantitat de material professional que tenia a casa que era una pena guardar-lo en un traster; aquí tothom el podrà consultar”, va explicar Novell.

Les circumstàncies van fer que en l'acte d'ahir, al qual també van assistir la germana de Queco i Rosa Novell, Eulàlia, i el seu marit, coincidissin vells col·legues d'ofici de la Novell, com l'escenògraf Ramon Ivars, professor de l'Institut, i l'actor Juanjo Puigcorbé, ara reconvertit a regidor d'ERC i delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona. Tots dos es van emocionar en veure sorgir dels arxivadors vermells amb les coses de l'actriu records que els incloïen, com el programa d'El príncep d’Homburg, de Von Kleist (el 1981 al Grec i el 1982 al Romea), amb escenografia d'Ivars i en el qual Puigcorbé interpretava el protagonista. Ivars va anunciar que regalarà a l'Institut dos vestits que la Novell va utilitzar en altres muntatges.

El cartell de Les troianes, records (guió, fotos, dossier) del Hamlet d'Enric Majó, en què Novell feia d'Ofèlia, un grapat de fotos de l'actriu com la Winnie d'Oh!, els bons dies, de Beckett/Sanchis Sinisterra (1984)... la llista de les coses que ara es podran consultar és extensíssima i és plena de records.

Entre els papers personals figura la carta astral de Rosa Novell, una bessons amb una notable conjunció de Mart i Plutó que no sorprendrà els qui la coneixien. “Voluntat de metamorfosi, predisposició al caprici i l'extravagància, fantasia dinàmica, gran intel·ligència i vitalitat”, assenyala el document, que recorda que Rosa va néixer el 20 de juny del 1952 “sota un cel ombrívol ple de núvols escombrats pel vent”.