Donald Trump: “El ‘Brexit’ serà una meravella”

En justificar els seus elogis al Brexit, Trump ha recordat les dificultats que va tenir una vegada en tractar amb la burocràcia de la UE, organització a la qual es va referir com “el consorci”. Amb la sortida del club europeu, el Regne Unit recupera “el dret a l'autodeterminació”, ha dit.

Era la primera roda de premsa després d'una setmana d'activitat frenètica, i en molts moments caòtica, a la Casa Blanca. May era la primera líder estrangera que visitava el nou president nord-americà. Tots dos van glossar la mitificada “relació especial”. Avui és una relació incòmoda. Ho és malgrat la fascinació de Trump amb el Brexit, i malgrat que el Regne Unit pot trobar als EUA de Trump una crossa útil —sota la forma d'un tractat comercial bilateral, per exemple— quan surti de la UE.

May discrepa de Trump sobre el futur de l'Aliança Atlàntica, institució que el president dels EUA ha anomenat obsoleta. “Estem units en el reconeixement de l'OTAN com a baluard de la nostra defensa col·lectiva”, ha dit la primera ministra. “President, crec que vostè ha dit que està 100% amb l'OTAN”. El president no va esmentar l'OTAN.

Un altre motiu de discrepància són les sancions internacionals a Rússia per la ingerència a Ucraïna. Trump, que desitja una aproximació a Moscou després de les tensions amb l'Administració Obama, va dir que és aviat per decidir si cal aixecar-les. Dissabte té previst parlar per telèfon amb Vladímir Putin. May va defensar el manteniment de les sancions. Sobre l'ús de la tortura, que May condemna i Trump defensa, el president va dir: “Crec que funciona, ho he dit durant un període llarg, però delegaré en els meus líders”. Es referia al seu secretari de Defensa, el general James Mattis, contrari a la tortura.

La idea d'una internacional trumpiana, alimentada per alguns cercles propers al president, no és senzilla d'executar. El cas britànic ho il·lustra. Conflueixen en alguns interessos, i en la reclamació sobiranista, però s'allunyen en uns altres. Les posicions de May —respecte a l'OTAN, Rússia o la tortura, per exemple— l'apropen més a membres del Govern Trump com el general Mattis que al president.

A la compareixença, de 17 minuts, no hi va haver cap sortida de to en boca d'un assossegat Trump, en contra del que ocorregut en l'explosiva roda de premsa que va organitzar a Nova York uns dies abans de jurar el càrrec. Les poques preguntes no van incomodar un president molt susceptible davant l'escrutini dels mitjans de comunicació. Estranyament es va mantenir en el guió.