Els peatges de les autopistes catalanes, més cars

Falta molt poc perquè faci cinc anys de l'eclosió de la campanya “No vull pagar”, que va constituir un moviment de protesta dels usuaris de les autopistes de pagament a Catalunya. Ja no queda res d'aquella agitació que durant setmanes va generar freqüents episodis d'insubmissió en els peatges, i que es va presentar com un aixecament popular contra un presumpte espoli de les grans concessionàries. Per a aquest 2017, les autopistes que pengen de la xarxa estatal rebaixen les seves tarifes per sobre del 0,4%. En canvi, les que són competència de la Generalitat s'encareixen entre un 0,7% i un 1,7%.

Más información

L’Estat es quedarà definitivament amb les autopistes de peatge en fallida

Abertis, la companyia que explota la concessió de l'àmplia majoria de les vies de pagament, al·lega que “en cap cas” té poder de decisió sobre la fixació dels preus dels peatges, sinó que és una atribució del Ministeri de Foment, en el cas de la xarxa estatal de carreteres, i de la Generalitat, en aquelles rutes que li són pròpies. Les dues administracions tenen barems diferents per determinar les taxes dels peatges. En el cas de Foment, deriva d'aplicar la fórmula d'actualització automàtica anual d'aquesta taxa, que el sector de les autopistes va pactar amb el Govern central el 2002.

Foment detalla que es tracta d'un coeficient que té entre les seves principals variables l’IPC mitjà entre els mesos de novembre d'un any i octubre del següent, posat en relació amb el comportament mostrat en els 12 mesos anteriors. Es té en compte, també, l'evolució dels volums de trànsit registrats respecte al previst en el pla economicofinancer dissenyat per a cada carretera.

L'equació va donar com a resultat a final de l'any passat una oscil·lació negativa del -0,4%, una xifra que es pren com a paràmetre per fixar l'actualització del preu del peatge. Acesa, la marca amb què Abertis explota l’AP-7 des de la Jonquera fins al Papiol, redueix les seves tarifes un 0,47%. Aumar, filial sota la qual gestiona la mateixa AP-7 entre Tarragona i València, s'abarateix un 0,46%. Són disminucions similars a les que aplica Abertis-Avasa en l’AP-68 entre Bilbao i Saragossa, i descomptes superiors als que aplica Abertis-Castellana a l’AP-51 i l’AP-61 a Àvila i Segòvia.

D’altra banda, la Generalitat s'acull a un mètode de càlcul lleugerament diferent al de Foment per actualitzar el preu dels peatges de la seva xarxa viària. Segons el Departament de Territori, el barem català se centra en l'evolució interanual, d'octubre a octubre, de l’IPC estatal. Aquest càlcul obvia el comportament mitjà dels preus i es queda amb la foto final. Tampoc no té en compte, com sí que fa Foment, l'evolució dels 12 mesos anteriors. Territori apunta que “normalment” els càlculs de Foment i els de la Generalitat coincideixen, però en exercicis en què l’IPC ha sofert fluctuacions notables al llarg de l'any, el resultat final pot diferir.

En aquest sentit, segons Abertis, els peatges que aplica a la xarxa catalana, és´a dir, a la C-31 i la C-32 al Maresme, l'autopista Pau Casals entre Castelldefels, Sitges i el Vendrell, o els túnels de Vallvidrera i del Cadí s'encareixen entre un 0,7% i un 1,72%.

El desembre del 2004, quan sota la presidència de Pasqual Maragall la Generalitat va aprovar el decret que articula un sistema propi d'actualització del preu dels peatges, es va incloure en el redactat un argument que feia referència al fet que el marc tarifari català seria “clarament afavoridor per als usuaris”. El mateix decret, un parell de paràgrafs més avall, també recull que el factor corrector no ha d'alterar “l'equilibri econòmic i financer de les empreses i les societats concessionàries”.