Trobat un vaixell de l’antiga Roma que va naufragar a les Balears fa 1.800 anys
La nau portava centenars d'àmfores i es va enfonsar a prop de l'illa de Cabrera per raons desconegudes
Un equip d'arqueòlegs ha descobert un vaixell de l'antiga Roma que va naufragar davant de les costes de l'illa de Cabrera, a les Balears, fa uns 1.800 anys. El derelicte es troba a 70 metres de profunditat i va ser explorat i fotografiat detalladament per dos bussos professionals a l'octubre del 2016. Els responsables de la troballa creuen que moltes de les àmfores que portava el navili estan encara en la seva posició original i que el jaciment ha estat a resguard dels espoliadors tot aquest temps. El vaixell està enterrat sota les àmfores.
És una “joia arqueològica”, diuen els seus descobridors
Segons els seus descobridors, que han presentat avui la troballa a Palma de Mallorca, es tracta del derelicte millor conservat de l'arxipèlag balear i un dels pocs que existeixen intactes en tot la Mediterrània Occidental. "Que nosaltres sapiguem, és la primera vegada que es troba un derelicte en aigües espanyoles completament inalterat des del seu enfonsament", ressalta Javier Rodríguez, un dels arqueòlegs subaquàtics que ha participat en l'exploració i documentació de les restes. La dificultat d'accés i el fet que aquestes aigües són part d'un Parc Nacional han estat claus per preservar-lo.
Els pescadors a la recerca de nous bancs de peixos van ser els primers a intuir l'existència d'un antic naufragi en treure fragments d'àmfores preses a les seves xarxes a prop de Cabrera, al sud de l'illa de Mallorca. Seguint les seves indicacions, els responsables d'una expedició científica van estudiar el fons amb un robot d'exploració submarina l'abril de l'any passat. A bord del seu vaixell, en la pantalla, van aparèixer les primeres imatges de l'enorme munt d'àmfores de diverses grandàries esteses al llarg de 15 metres de sorra.
A l'octubre, per encàrrec del Servei d'Arqueologia del Consell de Mallorca, dos bussos professionals comandats per tres arqueòlegs de l'Institut Balear d'Estudis en Arqueologia Marina (IBEAM), van realitzar tres immersions durant dos dies per documentar el derelicte. L'expedició va suposar un repte físic i tècnic a causa de la profunditat a la qual es troben les restes. Unes 2.000 imatges subaquàtiques han servit per compondre un plànol a grandària real del derelicte, la qual cosa ara permetrà estudiar-lo detalladament i publicar la troballa en una revista científica en uns mesos, segons Rodríguez.
Salsa de peix
Els arqueòlegs creuen que la nau data del segle III o IV. Conté entre 1.000 i 2.000 atuells de fang que poden aclarir l'origen del navili. La majoria són grans àmfores d'un metre de llarg que es fabricaven en el nord d'Àfrica. La resta són recipients de menor grandària probablement del sud de Portugal. Els arqueòlegs creuen que l'embarcació havia de tenir uns 20 metres d'eslora i que era un vaixell mercant que transportava garum, una salsa feta amb budells i altres deixalles de peix salats i assecats al sol. "En l'antiguitat era considerat una delícia i es va convertir en un producte molt demandat per la societat romana", explica Sebastiá Munar, director científic de l'IBEAM, que defineix la troballa com una "joia arqueològica".
Els investigadors creuen que el vaixell estaria cobrint la ruta entre el Nord d'Àfrica i Hispània, el sud de França o fins i tot Roma. "Les illes Balears estaven just a mig camí i eren un bon refugi per a les naus que havien de realitzar una aigualida o aixoplugar-se d'un temporal", argumenta Rodríguez. "Possiblement no van aconseguir arribar a port pel mal temps i el vaixell es va enfonsar", afegeix.
Sota diverses fileres d'atuells és possible que es conservi part del casc, expliquen els arqueòlegs. L'anàlisi de la fusta podria permetre desvetllar d'on procedia exactament, encara que els responsables de la troballa assenyalen que, en aquesta primera fase d'estudis, no s'espera realitzar més treballs en el derelicte més enllà de la vigilància per evitar que sigui espoliat.
Amb aquest, ja són 12 els naufragis de l'època Clàssica que s'han trobat en les aigües del Parc Nacional de Cabrera, segons els seus descobridors, la qual cosa dóna idea de la importància arqueològica de l'enclavament. Munar ressalta la necessitat d'explorar les aigües de les Balears a la recerca de més restes per detectar-los abans que puguin ser danyats o robats. "Mallorca no té una carta arqueològica subaquàtica, per la qual cosa encara no sabem el que hi ha, esperem que aquest sigui el principi", assenyala.
La troballa, batejat com Cabrera XIV, ha estat presentat aquest matí pels seus descobridors junt amb el conseller de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Francesc Miralles.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.