Pintar sense pintura

No és metapintura, però gairebé. Les obres recents de Jordi Alcaraz (Calella, 1963) tenen molt d’autorepresentació, ja que els elements, materials i fins i tot títols que utilitza aquest subtil i suggeridor creador potencien la idea d’obra d’art, malgrat que si hi ha alguna cosa que caracteritza les quaranta obres que presenta en l’exposició “Esborradís” al Museu Can Framis de Barcelona (fins a l’11 de juny) és l’absència de pintura. Els seus marcs, moltes vegades idea primigènia de l’obra, són contundents, molts antics, altres creats pel mateix artista. El cristall manipulat (en aquest cas metacrilat) té un paper actiu dins de l’obra. Res de superfícies planes que protegeixen olis o aquarel·les; gairebé tots estan foradats, s’ondulen cap a l’interior o s’enrosquen cap a fora i acaben sent part de la matèria per crear.

I com a element de color, només tinta negra que taca el marc, el llenç i el paper o elements com els llibres que tant li agrada usar a Alcaraz en aquestes obres que es mouen entre l’expressionisme matèric el minimalisme.

“Llegeixo més que miro quadres de pintura i en canvi sóc incapaç d’escriure i de parlar de les meves coses”, assenyala l’artista, sobri, en efecte, en paraules, durant la presentació dels seus últims treballs, després d’estar absent a Barcelona quatre anys, potser per la seva atapeïda agenda internacional. Als Estats Units, Itàlia, França, Eslovènia, Bèlgica i Alemanya, han vist les seves últimes obres. Ara prepara la seva participació (en diverses galeries) a Arco, d’aquí a un mes. “L’exposició és una biblioteca d’errors, tots els quadres que podria fer i tots els que no podria, queden aquí guardats; reduïts a tinta”, explica.

‘Petit llibre eròtic’, a l’esquerra i ‘Sense títol’, dues obres de Jordi Alcaraz realitzades el 2016.

Les obres d’Alcaraz, creades, moltes d’elles, mitjançant processos violents: els forats del cartró es produeixen després de llançar pedres i els del metacrilat aplicant foc, tenen, també, molt de sensual, per la seva estranya delicadesa. Com Història de la pintura: a penes el material plàstic deformat en una de les seves cantonades emmarcat en negre; Autoretrat, un oval retallat que simula un rostre en el metacrilat sobre el fons de cartró; Partitura, uns filferros que semblen voltejats per l’aire units a l’element transparent o Idees de pintura, una obra en la qual l’element plàstic s’ha convertit en petites cavitats en les quals la tinta dipositada s’ha escapat deixant unes petites regueres, fines com fulles d’espases.

En algunes de les seves creacions l’artista, que ha estat gravador i escultor, ha col·locat miralls amagats per il·lustrar “un diàleg interior”, com a Història de la pintura, que parla de “totes les pintures figuratives possibles”, ja que l’espectador es reflecteix en ella, mínimament distorsionat per la pel·lícula del metacrilat, per la qual cosa n’acaba formant, sense voler.

A Alcaraz li agraden els llibres antics, fins i tot centenaris, que utilitza com un objecte per crear que manipula (una altra vegada) o mostra com si fossin objectes religiosos i sagrats emmarcats; com a Llibre de rellotgeria, Llibre de pregàries o Petit llibre eròtic, o coberts per una enorme taca de tinta que sembla estar líquida i fresca com a Desaparició d’una novel·la, o a Projecte per a un exercici de desaparició, en els quals les lletres semblen haver-se diluït per passar a formar part de l’enorme taca de tinta que s’ha colat per l’orifici del llibre.