L’oncle Louis

Van Gaal no parlava, sinó que cridava, ordenava més que suggeria i sobretot adoctrinava, que no és precisament el mateix que ensenyar, sobretot quan es tracta amb figures com Rivaldo.

Hi havia la sospita al Barça que Rivaldo no sabia jugar a futbol sinó que només feia gols, i el tècnic holandès es va entestar a ensinistrar-lo sobre com havia de situar-se a la banda. Rivaldo no va voler fer d'11 i Van Gaal ho va denunciar a la sala de premsa, motiu pel qual Rafael Carbonell, d'EL PAÍS, li va preguntar si amb la seva revelació no estava trencant un pacte establert amb el vestidor. La ira de Van Gaal s'hauria convertit avui en trending topic: “Tu ets molt dolent, sempre negatiu, mai positiu”.

La seva relació amb la premsa va ser tempestuosa. Reclamat com a substitut del destituït Cruyff, fins al punt que molts no van acceptar la interinitat de Robson, quan va agafar les regnes de l'equip se li va recriminar que volgués clonar l'Ajax amb el qual havia guanyat la Champions del 1995 amb un gol del juvenil Kluivert. El pas de Cruyff a Van Gaal va fer fins i tot que es titulés: “Del geni al mal geni”.

Encara ressonen a la plaça Sant Jaume els seus crits de “Barça, Barça, Barça!”. Fins i tot els culers més radicals es van espantar pel to “arrogant del treballador, honest i innovador” Van Gaal, com es va definir a ell mateix, abans que, anys més tard, s'acomiadés del Camp Nou amb una frase igualment lapidària: “Amics de la premsa, jo me'n vaig, felicitats”.

Encara que va guanyar dos títols de Lliga i una Copa, no s'oblida que la seva trajectòria va quedar tacada per dos futbolistes: Piojo López, aquell golejador del València que va destruir el seu sofisticat sistema defensiu al Barça, i Riquelme, el cèlebre argentí que, en el seu retorn al Camp Nou, l'entrenador va rebre amb una advertència: “Ha de saber que l'ha fitxat el president, no jo”.

Així era de rude i directe, i la seva antipatia i poc sentit de l'humor es reflecteixen en una anècdota ja cèlebre: convidat a casa del directiu Bernabéu, Van Gaal va saludar amb una empenta una criatura de 14 anys, net del membre de la junta de Núñez. “Tu no ets prou fort per ser un defensa central”, li va deixar anar a aquell infantil mentre el feia caure a terra. El nen es deia Piqué.

Més que pel seu excel·lent currículum i per la llibreta tàctica, rica en el joc de posició i ocupació dels espais, a Van Gaal se li recorda la seva dificultat per fer-se amb els egos del vestidor i per contra la seva facilitat per descobrir talents, també fora de l'Ajax: Valdés, Puyol, Xavi, Müller, Alaba o Rashford són fillols del tècnic, conegut com el Tulipà de Ferro, un apel·latiu d'acord amb el de Míster Mármol que tenia Michels. No sembla casual tampoc que Mourinho i Guardiola hagin tingut relació amb Van Gaal.

“Quan el tenies l'hauries matat i de seguida que se n'havia anat volies que tornés per donar-li les gràcies per les moltes coses que havies après amb ell”, resumeix un dels seus deixebles del Barça. Al llavors rondinaire Van Gaal, avui se'l recorda al Camp Nou com l'estimat oncle Louis.