Canvi “radical” en la col·lecció del Picasso de Barcelona

Nou director, nou projecte museogràfic. És el que pensa Emmanuel Guigon que després de ser nomenat director del Museu Picasso de Barcelona el mes de juliol passat va presentar ahir les línies mestres de la nova temporada del centre i va apuntar alguns dels plans immediats d’aquest museu; entre aquests, reformar, “de manera radical”, la col·lecció permanent del museu el 2018 per mostrar les obres d’una “manera més didàctica i contextualitzada de l’etapa en què Pablo Picasso va viure i es va formar a Barcelona i els seus primers anys a París”, l’època que forma part del nucli fort del centre barceloní.

Otras cites per 2017

• "Picasso Barcelona 1917". L'última vegada que el pintor va ser en aquesta ciutat va estar acompanyant els ballets russos. Aquest any l'exposició reuneix la seva producció.
  
  
• "Artur Cravan dadà Barcelona". Aventurer, poeta, boxador i nebot d'Oscar Wilde. Cravan va viure a Barcelona en el 1915 i el 1916.
  
  
• "El taller compartit". L'exposició reuneix 166 gravats, la majoria del museu barceloní, de tres generacions d'una mateixa família, Picasso i els seus nebots J. Fín i Vilató.
  
  
• Altres artistes en la donació Picasso del 1970. Dibuixos i pintures de Carles Casagemas, Julio González, Manolo Hugué, artistes de la col·lecció particular de Picasso que va donar a Barcelona el 1970.

Segons Guigon, el 2018 les obres de Picasso, “que seguirà sent el protagonista”, apareixeran al costat de les d’alguns dels seus amics d’Els Quatre Gats, amb els quals va conviure en la seva etapa barcelonina, juntament amb fotografies, pel·lícules, textos i correspondència; per la qual cosa a les parets d’aquest temple picassià es podran veure obres d’altres artistes contemporanis. “Fa temps que no s’han produït canvis i ja toca”, va explicar Guigon, que també pretén actuar en altres zones d’aquest enorme museu enclavat al barri històric de la Ribera que va rebre l’any passat 954.895 visitants, una xifra similar a la de l’any anterior.

Guigon ja treballa en la recuperació de la segona planta de l’edifici per a exposicions temporals i per donar un nou ús a les arcades de la planta baixa, ara només zona de pas. Les taquilles i un nou accés, sempre pel carrer Montcada, amb la finalitat d’evitar les llargues cues que es formen diàriament en aquest concorregut carrer, també estan en el punt de mira del nou director. Un premi d’investigació i una publicació relacionades amb el pintor malagueny, a més de potenciar la relació amb centres com el Museu Picasso de París “l’altra locomotora picassiana”, estan entre els propers objectius.

Els museus són com a teatres i coliseus de música, en els quals és obligat programar amb gran antelació. Com l’exposició estrella de la temporada, heretada de l’anterior director del museu, Bernardo Laniado-Romero, que protagonitzen 80 retrats realitzats pel malagueny; una mostra coproduïda per la National Portrait Gallery de Londres que es pot veure fins al mes de febrer, en la qual queda palès el gust de l’artista per pintar persones del seu cercle d’amics, col·legues i familiars com Dora Maar, Guillaume Apollinaire, Jean Cocteau, Lee Miller, Erik Satie, Igor Stravinski, Marie-Thérèse Walter, Miguel Utrillo o el seu secretari i gran amic Jaume Sabartés. Unes obres que com que no eren encàrrecs permetien una total llibertat a l’artista.

L’exposició, que es veurà a partir del 17 de març a Barcelona, es nodreix d’obres d’una cinquantena de centres i col·leccions que viatgen molt poques vegades.