L’Ajuntament busca com ‘omplir’ la casa Muñoz Ramonet

Després de recuperar la casa del carrer Muntaner el juliol del 2013 i obrir els seus jardins al públic el 2016, l’Ajuntament de Barcelona busca com omplir de contingut el palauet de Julio Muñoz Ramonet heretat el 1991 i obrir-lo al públic. Dependrà de com conclogui el llarg litigi que es manté amb els hereus de l’industrial i de si es disposa de la col·lecció d’art o no. Un grup d’experts en què participen membres de memòria històrica i de Cultura de l’Ajuntament treballen per trobar l’enfocament definitiu de la fundació municipal.

Amb l’entrada al govern municipal dels socialistes encapçalats per Jaume Collboni sembla que s’ha acabat l’stand by que ha impedit que es prenguin decisions durant gairebé any i mig a la Fundació Julio Muñoz Ramonet. Després de poder accedir a l’interior de la finca i de la casa del carrer Muntaner el juliol del 2013 i obrir el jardí al públic el juny del 2016 el consistori treballa, des de fa uns mesos, per obrir la casa als barcelonins que fins ara s’han de conformar veient-la a través dels seus grans finestrals.

Però explicar i mostrar què? Això és el que haurà de decidir un grup de treball que s’ha constituït recentment format per experts en memòria històrica i membres de l’equip de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona que treballen en diferents escenaris.

“S’han realitzat estudis previs per veure com funcionen cases d’aquestes característiques, fruit d’un llegat, dins i fora d’Espanya, sobretot a Anglaterra, França o els Estats Units, amb la singularitat que en el nostre cas en l’habitatge s’ha deixat el que no han portat i no hi ha patrimoni per gestionar-ne el funcionament”, explica Anda Ferrer, directora de la Fundació, que deixa clar que el que s’expliqui a la casa dependrà de si es recupera la col·lecció d’art o si només s’ensenya la casa. “L’habitatge té el recorregut que té”, raona Ferrer que insisteix que si la col·lecció torna a instal·lar-se en l’habitatge per exhibir-la caldrà escometre una restauració de l’edifici, quant a la seguretat i la museografia, diferent de si no es recupera. “En aquest cas caldrà dotar l’habitatge d’un tema molt potent per a la ciutat”.

Al problema de disposar o no de les obres, per les quals se segueix lluitant als jutjats després de més d’un quart de segle, s’hi afegeix l’enfocament i l’explicació que es faci del personatge; un industrial que va fer la seva fortuna amb la indústria tèxtil en un moment en què controlava l’estraperlo del cotó. “Muñoz Ramonet pertany a una etapa de la ciutat que no està gaire documentada, a diferència del que passa en l’etapa anterior, com són els anys 1910 i 1930”, explica la directora. Malgrat que el grup d’experts no treballa amb un termini definit l’objectiu és tenir un dibuix definit del futur enfocament de la fundació de cara a l’estiu i acabar desenvolupant-lo.

En tot cas, tots els plans que es duguin a terme des de la fundació es fan en companyia del gabinet jurídic de l’Ajuntament de Barcelona perquè saben que les quatre filles i la resta d’hereus estaran molt pendents per si poden impugnar-los, com han fet al llarg dels últims anys.