_
_
_
_
_

Catalunya registra la pujada de preus de l’habitatge més alta d’Espanya

Barcelona i Madrid són les capitals on més han augmentat, un 3,8% i un 2,8% respectivament

Sandra López Letón
El preu de l'habitatge ha augmentat a totes les capitals.
El preu de l'habitatge ha augmentat a totes les capitals.

El preu de l’habitatge nou ha tornat a pujar per segon any consecutiu. El 2016 s’ha encarit un 3,3%, i ha deixat el metre quadrat amb un valor mitjà de 2.120 euros, segons ST Sociedad de Tasación. Supera al percentatge registrat el 2015, quan el preu es va incrementar un 2,9%, la primera pujada que es produïa des del 2007. Així, es tracta del quart semestre consecutiu de creixement (un 1,9% el segon semestre del 2016).

Más información
Colau proposa limitar per llei el preu del lloguer dels habitatges
Què passa amb el lloguer a Barcelona?

Per primera vegada el preu ha augmentat a totes les capitals, tot i que Madrid i Barcelona s’emporten totes les mirades, amb un 3,8% i un 2,8% respectivament. Molt per sota hi ha la pujada registrada a la resta de ciutats. Les dues velocitats a les quals es mou el mercat immobiliari espanyol continua sent un fet. Segons l’estudi de ST, el preu mitjà d’un habitatge de 90 metres quadrats a les capitals de província és de 190.800 euros (2.120 euros el metre quadrat). Tanmateix, a la resta d’urbs que no són capitals de província, el preu mitjà d’un habitatge nou s’ha situat en 139.950 euros, a 1.555 euros el metre quadrat.

A l’hora de comprar un habitatge nou els preus més cars es troben a les capitals de Barcelona (3.518 euros per metre quadrat), Sant Sebastià (3.327) i Madrid (2.966), i continuen estirant el mercat immobiliari espanyol. Per contra, Ciudad Real (1.153), Badajoz (1.140) i Càceres (1.127) són les capitals que presenten els preus més baixos.

Catalunya, Madrid i Balears, les que més s’encareixen

Per comunitats autònomes no hi ha grans sorpreses, ja que les pujades de preus més grans s’han registrat a Catalunya (3,5%), Madrid (2,8%), les Balears (1,6%) i Galícia (1,3%). En canvi, Aragó (0,4%), Astúries (0,3%) i Cantàbria (0,2%) són les comunitats que han experimentat un creixement més baix l’últim any.

Així, Catalunya (3.164), Madrid (2.966) i el País Basc (2.532) tenen els habitatges amb els preus més alts. En canvi, Castella-la Manxa (1.372), La Rioja (1.336), Múrcia (1.196) i Extremadura (1.135) són les comunitats amb els preus d’habitatge nou més baixos.

“El 2016 es consolida l’estabilització del sector per l’evolució favorable dels factors que l’afecten: l’augment apreciable de la xifra de transaccions, la pujada generalitzada dels preus encara que de manera discreta, la reactivació de la venda d’habitatge sobre pla, la millora en l’accessibilitat al crèdit i, finalment, una millora dels paràmetres macroeconòmics. Si es mantenen les condicions macroeconòmiques actuals i les previsions avançades el 2017, és probable que comenci la recuperació del sector amb un cicle de creixement positiu, suau en la majoria dels casos,” explica Juan Fernández-Aceytuno, director general de ST Sociedad de Tasación.

L’esforç immobiliari, que defineix el nombre d’anys de sou íntegre que un ciutadà mitjà necessita destinar per comprar un habitatge de tipus mitjà, manté la tendència i se situa en 7,5 anys en l’últim trimestre del 2016. Les Balears continua sent la comunitat autònoma on es necessiten més anys per accedir a un habitatge 15,8 anys. Per contraposició, La Rioja és la regió on és més fàcil accedir a l’habitatge, 4,6 anys.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Sandra López Letón
Redactora especializada en el sector inmobiliario, del que informa desde hace más de dos décadas. Ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional en EL PAÍS. Actualmente, escribe en el suplemento de información económica 'Negocios'. Es licenciada en Periodismo por la Universidad Complutense de Madrid.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_