“Cada dia penso a exiliar-me”

Una gitana desafortunada que respon al nom de Zaraza. La Irina, una idealista una mica malgirbada que malgasta momentàniament la seva vida entre la beguda i la seva feina amb la policia política romanesa, la Securitate. També l'Ingrid, una bella adolescent que pateix en carn pròpia el desamor. O una fantasmal comtessa sense nom que assalta els somnis sexuals dels inquilins d'un castell irlandès. Aquestes dones, espectre inclòs, tenen alguna cosa en comú per a l'escriptor Mircea Cărtărescu (Bucarest, 1956): abasten tots els ressorts de la feminitat, temàtica a la qual Cărtărescu dedica el llibre de relats Per què ens estimem les dones. L'editorial Lleonard Muntaner acaba de publicar el volum en català. Xavier Montoliu ha estat l'encarregat de traduir el llibre, que a Romania va sortir a la venda el 2004. És la primera vegada que el gran autor romanès contemporani, habitual de les llistes de futuribles premis Nobel, es tradueix al català. Lleonard Muntaner té la intenció de seguir editant-lo i aquest 2017, a més, es publicarà en català la novel·la Solenoide (Periscopi), de més de mil pàgines.

"La feminitat és molt més que sexualitat, és un principi universal", va relatar Cărtărescu al novembre a Barcelona, feliç que el traduïssin a un nou idioma. "Vaig publicar aquest llibre a la meitat de la meva carrera literària. Vaig utilitzar els procediments més simples possibles per arribar a tots els lectors. Per això crec que és la millor opció per publicar la meva obra per primera vegada en una llengua", va afegir l'autor de Nostalgia (Editorial Impedimenta, 2012) i Travesti (Impedimenta, 2011). També estan presents alguns trets transversals de la seva obra: la ironia, la metaliteratura, el joc amb l'autoficció.

Per què ens estimem les dones és un encàrrec d'una revista femenina, i en ell Cărtărescu deforma al seu gust històries infantils, adolescents o adultes. Els protagonistes masculins tenen grans paral·lelismes amb l'autor. Parlen amb citacions literàries, compten els dies per perdre la virginitat, s'allunyen del món en habitacions secretes... "L'adolescència és un estat d'incertesa, de por, de desitjos confusos i contradictoris. És l'etapa de la vida amb la qual encara m'identifico. La meva adolescència va estar marcada per una única passió ardent: la literatura. Llegia set o vuit hores al dia". Cărtărescu parla amb veu assossegada. Sense pressa. Medita cada frase amb parsimònia. De vegades, quan respon, s'aparta els cabells que li cauen al front. "La tercera persona, en realitat, per a mi és la primera persona camuflada", desgrana sobre els relats de Per què ens estimem les dones.

Aquest novembre va participar en el cicle Dilluns de Poesia al Centre Arts Santa Mònica. El 2014 ja va participar al Festival de Poesia de Barcelona de la mà del crític D. Sam Abrams. En aquesta ocasió Montoliu va traduir al català de manera premonitòria algun dels seus poemes. De fet, Cărtărescu no compon versos des del 1992, quan va decidir no escriure més poesia. "No va ser una decisió tan dramàtica per a mi. La prosa, al costat de la poesia, et dota d'una posició més poderosa en el camp de la literatura. Però no és una decisió definitiva, això de no tornar a escriure poesia", aventura l'autor del poema èpic El Levante (1990).

L'escriptor de l'anomenada generació romanesa en texans, segueix recordant la censura comunista. "Era particularment perversa. I estúpida. Treballaven amb llistes de paraules. Del meu llibre Nostalgia la censura en va prohibir desenes de pàgines", va detallar l'assagista i crític literari. "Cada dia penso a exiliar-me. Ara, de totes maneres, ja és massa tard. Hauria d'haver marxat fa 30 anys. I, mentrestant, m'he resignat al meu destí perquè, en definitiva, només necessito un paper en blanc i un llapis per escriure", va confessar Cărtărescu, que publica cada set anys un volum del seu diari.

Al novel·lista el preocupa la situació política de Romania. "És una de les poques democràcies de l'est d'Europa envoltada de països nacionalistes o prorussos, per la qual cosa els romanesos tenen motius per estar intranquils", assegura l'escriptor. Però el guanyador de premis internacionals tan prestigiosos com el Premi Austríac de Literatura Europea també és molt pessimista quan reflexiona sobre la deriva internacional. "Estem en la pitjor situació des de la segona Guerra Mundial. Només podem esperar que les bales ens passin xiulant arran de les orelles sense tocar-nos. Tot el que podem esperar és això".