La fascinació de Dalí per les tres dimensions, en una exposició

La fascinació de Salvador Dalí per crear il·lusions òptiques utilitzant la ciència i la tècnica queda plasmada en l'exposició temporal que aquest dijous es va inaugurar al Teatre-Museu Dalí de Figueres (Alt Empordà). Dalí. Estereoscòpies. La pintura en tres dimensions reuneix sis díptics, és a dir, sis parells d'olis estereoscòpics creats entre el 1972 i el 1978, amb els quals els visitants podran veure els sorprenents resultats dels invents del geni empordanès, “guiat des de petit per la seva obsessió d'ensenyar a mirar, de crear il·lusions diferents de la realitat i fer que les persones busquin diferents maneres de veure la realitat”.

Les innovacions tècniques de l'òptica van interessar molt el pintor, així com els descobriments biològics relacionats amb el món de les matemàtiques. A la fi del 1964 se centra a investigar sobre la banya del rinoceront i les corbes logarítmiques que se'n deriven i l'estructura dels ulls de les mosques. Això el va portar a afirmar que gràcies a aquesta recerca es descobreix la pintura en la tercera dimensió.

El catalitzador van ser les obres del pintor i gravador holandès barroc Gerrit Dou (1613-1675), que Dalí va descobrir en una exposició a París, en què havia fet duplicats de les seves pintures. Segons explicava l'anterior director del museu, Antoni Pitxot, l'artista gironí estava convençut que no es tractava de simples còpies, sinó que les pintures s'havien de contemplar juntes. Les va estudiar al detall i va comprovar que hi havia petites diferències entre elles. En algun moment, va comprar dues obres de Dou: La visita del metge i La puntaire, coneguda també com a Retrat de la mare de Rembrandt. L'estudi de l'obra de Dou i de la tècnica estereoscòpica el va portar a deduir que aquest autor feia servir lents especials i miralls per crear una sola pintura, i es va convertir en l'iniciador d'aquesta tècnica.

Punts focals divergents

L'estereoscòpia es produeix “quan dues imatges gairebé idèntiques però amb un punt de vista focal diferent s'adapten a la visió dels ulls. La visió d'un ull és diferent de la de l'altre, de manera que amb l'ajuda de diferents aparells el cervell suma les dues imatges i crea la il·lusió de profunditat o tercera dimensió”, va explicar aquest dijous Montse Aguer, directora dels museus Dalí.

A partir d'aquest principi, Dalí realitza parells de pintures, on representa una imatge de manera gairebé idèntica, però des de punts focals divergents per produir efectes de tercera dimensió en la mirada de l'espectador. Per aconseguir un efecte de relleu perfecte desplaça lleugerament el centre de cadascuna de les imatges en relació amb els ulls de l'espectador; mai són dues còpies idèntiques. Els colors de les imatges també canvien, de vegades, de forma bastant evident.

Els visitants podran veure sis exemples d'olis sobre tela d'aquesta tècnica que, tot i que són coneguts, no s'havien exposat mai junts. Entre les obres hi ha Dalí aixecant la pell del mar Mediterrani per ensenyar a Gala el naixement de Venus, del 1978; L'estructura de l'ADN, del 1975-76, i Segons 'Les Menines' de Velázquez, al voltant de 1975-76, inspirada en el pintor sevillà del que deia que “tenia un tipus de pintura fotogràfica”. Al costat de cada composició s'han instal·lat uns dispositius que permeten veure la tridimensionalitat. “Hem adaptat al segle XXI els mecanismes que Dalí proposava als anys setanta per mirar les seves obres estereoscòpiques”, va destacar Aguer.