Què passa quan es crema una foto?

Ja se sap el que va dir Sedhar Senghor, el poeta d’Àfrica: “Quan mor un vell es crema una biblioteca”. I quan cremes una foto? Uf. Una foto és l’ànima, si la guardes com a tal. I si és d’una persona no només és l’ànima, és la memòria, que és la física de l’ànima. Una foto és un objecte, però quant val un objecte quan és un record. Conté l’ànima de qui el va tenir. Rudyard Kipling ho explica millor que ningú. Quan va anar, de noi, a entrevistar Mark Twain, va trobar que el vell savi es deixava sobre una taula la pipa d’escuma de mar que fumava. I el jove escriptor que encara no era famós va sentir que podia robar-la-hi. Alguns indis americans pensen, va recordar Kipling, que si li robes un objecte a algú t’emportes la seva ànima. Al capdavall, cinc centaus. Kipling va deixar la pipa de Mark Twain; es va conformar amb la seva ànima.

Una foto és un objecte, com una pipa, com la pipa de Mark Twain, com les ulleres d’un avantpassat. Martín Casariego ha escrit una novel·la que és la metàfora d’això últim: Què passa amb les ulleres que heretes? Què passa amb les fotos que et deixen? Ara el president de Catalunya, Carles Puigdemont, ha sortit en defensa d’uns aforats desaforats que van destruir, van guillotinar, en seu parlamentària, la fotografia del rei Felip VI. La van trencar, és el que es veu en les instantànies que ha transmès la premsa, però es parla també de l’incendi. Fotos incendiades, fotos trencades, és igual. Fotos guillotinades. La metàfora no és grollera o sagnant. És bàrbara, com antigament.

Després de l’incendi el president de la Generalitat va venir a dir que no passa res per cremar una fotografia. Ho fa, se suposa, perquè no s’enfadin els seus aliats. Els polítics, i els periodistes, parlen perquè no s’enfadin els seus aliats, i diuen qualsevol cosa que no dirien si no esperessin l’aplaudiment o l’abraçada de la graderia. Una fotografia cremada és un record violat, un rostre llançat al descrèdit, un gest tort de la civilització. Puigdemont hauria de llegir l’Oda a las cosas rotas, de Pablo Neruda. Va de quan es comencen a trencar coses i després es trenquen totes les coses. Una fotografia és el caliu d’un instant, una cosa sagrada no només per a les tribus que creuen que l’ànima és en una imatge; és un senyal de respecte. El contrari, el seu incendi, la guillotina, és un senyal de falta de respecte. Això no qualifica per a l’informe PISA però desqualifica un país i, fins i tot, desqualifica les seves ambicions.