Criar amb una mà i prendre apunts amb l’altra

Escollir entre cuidar el seu fill o seguir treballant no entrava en els plans de Gema García, una educadora social de 36 anys. “Quan em vaig quedar embarassada em van convidar a deixar la feina sis mesos abans del previst”, relata. Mare lactant, aturada i sense ajudes, es va inscriure en un programa formatiu de Barcelona Activa. “Per a la meva sorpresa em van cridar”, explica. Ara comparteix aula cinc hores al dia al costat del seu fill Nahuel.

Com la Gema, dues mares més s’han beneficiat d’aquest projecte pilot impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i dirigit a 20 dones emprenedores. Treballaran durant 12 mesos en la creació de cooperatives i associacions que els permetin accedir al mercat laboral. “Una aposta per l’economia feminista que servirà de model per a altres projectes”, explica Laura Pérez, regidora de Feminismes i LGTIB.

Mare soltera, autònoma i sense feina, Nayara Naranjo també va provar sort. “No m’acceptaran. Tinc una nena i hauré de venir sempre amb ella”, es va dir a ella mateixa. Però Barcelona Activa també la va cridar. “Seríem tres mares. Van preguntar a la resta de companyes si tindrien problemes en què poguéssim assistir-hi amb els nostres nadons. No hi van posar cap pega”, explica satisfeta aquesta economista de 41 anys mentre alleta la seva filla Nila, de 7 mesos. “Ara estic embarcada en un projecte d’economia col·laborativa amb la meva nena al costat”, explica Naranjo, que confessa que recorre a estalvis i ajudes familiars per poder arribar a final de mes. “Vaig treballar més de 20 anys a Itàlia, Alemanya i Sud-amèrica, fet que no em va permetre ser mare abans dels 40”, diu.

“La idea és criar com vulguem sense renunciar a la feina”, assegura Gema García en relació al dilema que afecta moltes dones de triar entre la professió o la maternitat. Una tessitura desagradable, agreujada per la crisi. “Quan comenci a menjar per si sola dependrà menys de mi, però fins llavors, la necessito al meu costat sense renunciar a res”, explica García. A Espanya, la baixa per maternitat és de quatre mesos, insuficient per a les mares que decideixen allargar la lactància fins als sis, com recomana l’OMS.

L’horari és de cinc hores diàries, amb una pausa de 15 minuts. Mentre s’imparteix el curs, el Nahuel i la Nila juguen i dormen sobre una manta, a terra. Quan ploren, algunes companyes agafen els nens i els calmen. Si tenen gana, les mares els donen el pit i la classe segueix amb normalitat. “Amb 20 dones és molt més fàcil, aquest programa l’estem construint entre nosaltres”, diu Naranjo. Si no estigués aquí, m’hauria hagut de quedar a casa deprimint cada vegada més...”, sospira mentre la Nila bellugueja per la sala.