Colau munta un pessebre amb el vistiplau del Vaticà

El tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va presentar dimarts passat el segon pessebre de la plaça Sant Jaume de l'era Colau i el primer amb Collboni al capdavant de la regidoria de Cultura. El socialista es va avançar als perjudicis: “El pessebre ofereix una visió contemporània inspirada en un poema de Josep Vicenç Foix. Esperem que tingui la polèmica de cada any perquè sinó no seria el pessebre de la plaça Sant Jaume”. No va trigar ni 24 hores. Aquell mateix dia el líder del PP, Alberto Fernández Díaz, va acusar Colau de “desnaturalitzar el Nadal”. El popular va assegurar que la instal·lació de la plaça Sant Jaume “pot ser moltes coses, però no és un pessebre. Si Colau no vol instal·lar un pessebre, que no ho faci, i digui públicament que no hi haurà pessebre i que no hi ha res a celebrar per Nadal, ni cap tradició per mantenir".

Polèmiques a banda, què hi ha exposat aquest any a la plaça Santa Jaume?”.

Sí que hi són presents les figures del nen Jesús, Sant Josep, la Mare de Déu i fins i tot un àngel. A més, aquest any les representacions tenen una peculiaritat que no ha tingut cap de les instal·lacions col·locades a la plaça Sant Jaume: les figures tenen el vistiplau del Vaticà per ser venerades pels fidels.

La petita història del pessebre d'aquest any es remunta a la ciutat garrotxina d'Olot. El director de l'Institut de Cultura d'Olot, Ricar Sagatal, ho aclareix: “Els artistes que han dissenyat la instal·lació de la plaça Sant Jaume són Toti Toronell i Quim Domene; tots dos, d'Olot”. Els creadors van sol·licitar al Museu dels Sants de la seva ciutat unes figures per poder dissenyar la instal·lació.

El museu va cedir quatre figures del seu fons de la primera meitat del segle XX, prèvies a la Guerra Civil, creades al taller d'imatgeria d'Olot. “Estan fetes de pasta de fusta o de pasta de taller, un material que té el vistiplau del mateix Vaticà perquè les figures puguin ser venerades”. Sant Josep i la Mare de Déu són les figures més altes –53 centímetres– mentre que el nen Jesús, que no té bressol, mesura 37 centímetres.

El museu ha cedit les figures però la polèmica potser prové de la instal·lació. L’any 2017 es commemorarà el 30è aniversari de la mort del poeta Josep Vicenç Foix. Toronell i Domene s'han inspirat en el poema Ho sap tothom, i és profecia, de Foix, per dissenyar el pessebre. Entre les peculiaritats de l'escrit del poeta cal destacar que està dividit en nou estrofes. Els artistes han representat cadascuna de les estrofes amb una esfera gegant i transparent, que pretén assemblar-se a les de les botigues de records. Aquelles boles que quan les poses del revés i les tornes a girar sembla que a l’interior es desfermi, del no-res, una tempesta de neu.

Dins de la primera de les esferes hi ha un llit recobert amb palla. Als peus del jaç, unes quantes caixes de cartró amb aparença de regal nadalenc i amb diferents escrits cadascun. Hi ha regals que estan tancats en què hi ha escrits missatges com: “Mula”, “pastor”, “be”. Altres regals estan a mig obrir, i és aquí, on hi ha les figures de Sant Josep i la Mare de Déu del Museu d'Olot i d’altres estan totalment oberts, com en el que conté el nen Jesús, que descansa en un bressol. Un bressol que han aportat els artistes, ja que el nen Jesús del Museu d'Olot no en tenia.

La primera esfera és on es poden veure les figures religioses. En la segona, dos autòmats ballen mentre a terra hi ha una muntanya de sabates de nens sobre un superfície de sorra. En altres esferes apareix una barca travessada per un arbre o una colom picassià. També hi ha espai per al personatge de l’Home dels Nassos, els arbres de Nadal, els grans àpats, les innocentades o el Tió.

Una altra de les polèmiques són els Reis d’Orient. Tres fotografies de Joan Miró, Pau Casals i Josep Vicenç Foix giren sobre uns vagons sobre els quals s’ha escrit: “Or, encens i mirra”.

Els llums de Nadal ja s'han encès a la ciutat i el segon pessebre de l'era Colau, el primer de Collboni, aviat estarà obert al públic. La polèmica està servida.