Rita Barberá: el que no sabies de l’exalcaldessa de València

La senadora del Grup Mixt i exalcaldessa de València amb el Partit Popular (entre el 1991 i el 2015) Rita Barberá ha mort aquest dimecres a primera hora a causa d'un infart a l'hotel Villa Real, situat a uns metres del Congrés dels Diputats de Madrid. Barberá havia estat, fins fa poc més d'un any, el principal referent del PP valencià, fins que va arribar l'operació Taula, que la va obligar a declarar al Tribunal Suprem aquest dilluns com a investigada per blanqueig de capitals. Recopilem el que potser no sabies de Rita Barberá.

Rita Barberá, que ha mort als 68 anys, va néixer el 16 de juliol del 1948 a València. La seva mare era Carmen Nolla, hereva de l'empresa de ceràmica Fábrica de Mosaicos Nolla. Quan va perdre l'alcaldia de la seva ciutat, va assegurar que una de les coses que més trobaria a faltar seria trepitjar cada dia el mosaic Nolla que decora el terra del seu despatx. El seu pare era José Barberá Armelles, periodista i director de diaris com El Correo Gallego, Levante i La Hoja del Lunes de Valencia, així com de Jornada, fundat pel Movimiento Nacional el 1941. El seu pare va morir el 1993.

La seva joventut

En la seva joventut va capitanejar l'equip d'handbol de l'escola Domus, va ser investida, amb 25 anys, Musa de l'Humor en un concurs literari de l'Ajuntament de València conegut com la Olimpíada de l'humor i va ser de les poques alumnes del professor Ernest Lluch a la Facultat d'Econòmiques.

Economista i periodista

L'exalcaldessa de València era llicenciada en Ciències Polítiques, Econòmiques i Empresarials per la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de València, així com en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid. Va exercir la carrera de Periodisme, com el seu pare, a Ràdio València i va ser redactora de tribunals i urbanisme al diari Levante. És funcionària de professió, ja que va guanyar en oposició una plaça al cos especial d'economistes sindicals, avui extingit.

Afiliació a Aliança Popular

Tenia el carnet número tres a la Comunitat Valenciana de l'antiga Aliança Popular (AP). Va treballar al gabinet de premsa del Govern Civil i en el de la Confederació Empresarial Valenciana fins que el 1983 es va ficar de ple en la política a les Corts Valencianes com a presidenta del Grup Popular. Aquells anys va exercir diversos càrrecs en l'estructura del partit i es va convertir en el màxim cartell d'AP per a la Generalitat, però el 1989 li va passar un altre candidat per damunt, el senador Pedro Agramunt, i va presentar la dimissió.

Arribada a l’alcaldia

Va encapçalar la candidatura a l'alcaldia de València amb el PP el 1991, quan ningú es pensava que podria assumir aquest repte perquè les enquestes ho feien poc recomanable. Barberá no va ser la candidata més votada, però es va alçar amb la vara d'alcaldessa gràcies a la coalició amb els regionalistes Unió Valenciana, que es va quedar a només un regidor del PP. L'anterior alcaldessa havia estat la socialista Clementina Ródenas, que va ser la més votada. El 2015, Barberá va ser, al seu torn, la més votada, però una altra aliança, entre el PSOE, Compromís i València en Comú, la va fer fora de l'Ajuntament.

El pregó de les falles

Durant la seva alcaldia, Barberá es va convertir en l'amfitriona de les grans festes de València, les Falles. Després de protagonitzar diversos moments cèlebres durant anys amb els petards i tenir convidats com Mariano Rajoy al balcó, el vídeo del seu últim pregó a la Crida es va convertir en un èxit a Internet. L'ús d'expressions com "el caloret" i l'embolic que es va fer amb les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana li van valer a Barberá les crítiques dels partits de l'oposició i d'altres institucions: "Em sento profundament disgustada per la meva intervenció d'ahir a la Crida. Demano disculpes", va explicar Barberá. "Em vaig quedar en blanc. Jo tenia el discurs treballat, però vaig voler rebaixar el to encotillat i em vaig quedar en blanc. Els nervis...".

El pregó de les falles va treure a la llum, a més, una altra polèmica al voltant de Barberá. Malgrat mantenir-se 23 anys al càrrec, la primera regidora no es va prodigar mai en l'ús del valencià. Després de més de dues dècades en aquesta responsabilitat, es poden comptar amb els dits d'una mà les vegades que l'alcaldessa va fer discursos en la llengua. El 1995, quan el PP va guanyar les eleccions per primera vegada, la Generalitat va abandonar durant una dècada les prestigioses enquestes d'ús i coneixement del valencià del Servei d'Estudis i Investigació Sociolingüístics.

Rita Barberá va oficiar el primer matrimoni civil a Espanya el març del 1995. Va casar José Luis Pedro Arias i María de los Desamparados Oltra. L'oficiant Barberá va dedicar unes paraules al nou matrimoni, més pròpies dels càrrecs eclesiàstics que dels civils. "Per a vosaltres és un dia d'il·lusió, però també és un dia de responsabilitat", sentenciava l'alcaldessa, que abans de felicitar els joves va aprofitar per recordar-los que el vincle que acabaven d'estrenar era "un difícil camí de roses". Es va avançar per mitja hora a l'alcalde de Bilbao, Josu Ortuondo.

El seu cotxe va passar 23 anys aparcat a l’Ajuntament

Quan va sortir de l'alcaldia, Rita Barberá va haver de retirar del garatge de l'Ajuntament el seu antic cotxe, un Lancia, que va mantenir aparcat allà durant 23 anys. Estava ple de pols i amb les rodes totalment desinflades. Barberá taxava l'automòbil en la seva declaració pública de béns amb un valor de zero euros. Fonts de l'Ajuntament de València van explicar llavors que el vehicle era al garatge perquè la policia havia impedit a l'alcaldessa treure'l d'allà en ser considerada objectiu de la banda terrorista ETA.