Colau exigeix que s’esclareixi un crim perpetrat el 1992 a l’Hospitalet

Pedro Álvarez va morir la nit del 15 de desembre del 1992. Tenia 20 anys. Acompanyava la seva nòvia Yolanda a casa quan un cotxe gairebé l'atropella a l'avinguda Catalunya de l'Hospitalet de Llobregat. Yolanda va esquivar el vehicle i es va enfrontar al conductor. Un home va sortir d'un Opel Vectra de color blanc i va agredir a la jove. Pedro va córrer a defensar-la però el conductor va exhibir un arma de foc i va prémer tres vegades el gallet. Minuts més tard una ambulància traslladava el jove, veí del barceloní barri de la Verneda, fins a l'Hospital de Bellvitge. Quan va arribar a Urgències havia mort.

Han passat gairebé 24 anys de la mort de Pedro i el cas segueix impune. Avui el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Jaume Asens rebrà al Consistori els pares de Pedro. BComú sotmetrà a votació divendres que ve en el ple una declaració institucional en la qual no només se solidaritzaran amb la causa sinó que instaran totes les administracions a esclarir el crim. A més, demanaran al Síndic de Greuges que examini el comportament de les diferents administracions en un cas que porta 24 anys en un calaix. El mateix Asens s'ha imposat una obligació: “La mort de Pedro és molt greu i amb molts interrogants. Mereix un documental. És un cas truculent i com a societat no podem permetre que prescrigui sense haver identificat l'autor de la mort”.

La declaració que l'equip de govern presentarà divendres que ve comptarà amb el suport de la CUP i d'ERC i, molt probablement, amb els del PSC i CiU. A més, a la declaració es demanarà a la Generalitat que faci tot el possible per esclarir el cas. També es faran declaracions similars a l'Hospitalet de Llobregat i a Molins de Rei. A Esplugues va ser la CUP qui va presentar el passat 17 de novembre una declaració. No es va aprovar. La formació antisistema instava a investigar el crim de Pedro i apuntava al fet que es tractava d'un nou cas d'“abús de poder per part dels cossos de seguretat de l'Estat”. La declaració de la CUP apuntava a un sospitós. L'única persona que va estar detinguda per la mort de Pedro. : un agent de la Policía Nacional.

Minuts abans de la mort del veí de la Verneda un guàrdia de seguretat de l'Hospital de Bellvitge va denunciar que un tipus li havia exhibit un arma de forma intimidatòria. Els testimonis de l'assassinat de Pedro van descriure un individu idèntic. 48 hores després del crim, la Policía Nacional va detenir el principal sospitós, un dels seus companys. Sis dies més tard, el 23 de desembre del 1992, l'agent va ser posat en llibertat per falta de proves. Des de llavors el cas s'ha obert i tancat diverses vegades. El setembre del 2000 es va arxivar la causa. Dos anys més tard el pare del mort, Juanjo Álvarez, va ser jutjat per assetjar l'únic sospitós de la mort del seu fill. Va quedar absolt. Des de llavors el cas està en un calaix sense que ningú hagi pagat per la mort de Pedro.

Juanjo i la seva esposa, Carmen Peso, s'han convertit en uns pares coratge que lluiten diàriament perquè no s'oblidi que qui va assassinar el seu fill segueix lliure. “El pas que donarem amb el reconeixement de les institucions és important però el que busquem és que es tornin a reobrir les investigacions. Hi ha molta gent esperant que el cas prescrigui [ho farà a l'octubre del 2020] i es tanqui qualsevol investigació sobre la mort del meu fill”, adverteix Juanjo.

El pare de Pedro creu que el seu cas no és únic i tot es deu a la corrupció del sistema. “L'assassí del meu fill no era un policia qualsevol, era un guardaespatlles amb una assessoria jurídica prop del lloc on van tenir lloc els fets”. Ha memoritzat una llista de suposades irregularitats en el cas. “Se li van practicar diverses rodes de reconeixement a Yolanda tot i que havia identificat l'agent sospitós la primera vegada; mai es van sol·licitar proves dels pneumàtics del cotxe; no es va investigar res sobre la identitat de l'acompanyant de l'acusat; els testimonis van donar dos números de la matrícula del vehicle que coincidien amb la del sospitós…”, denuncia.

L'únic detingut mai va asseure's al banc dels acusats i es va arxivar el cas per “falta de proves concloents”. Els peritatges de la pròpia Policía Nacional van afirmar que no es podia determinar que l'arma de l'agent fos la que es va utilitzar en el crim. Tampoc ho van negar.

Jaume Asens té molt clar quin és l'objectiu de la declaració institucional que votaran divendres que ve: “Barcelona té un deute amb la família de Pedro Álvarez, hem de reconèixer la seva lluita i s'ha d'esclarir d'una vegada la mort del seu fill. El sistema ha fallat i si el sistema no aconsegueix esbrinar el que ha passat en un assassinat en la via pública, és alarmant”.

“En el cas Ester Quintana va ser un mosso qui la va deixar bòrnia. El sistema no ha esbrinat la identitat de l'agent però Ester serà indemnitzada per l'administració. El cas de Pedro, en no haver-hi autor, ha quedat impune, la qual cosa suposa un mal funcionament de les institucions. El sistema ha fallat i cal veure si algú és responsable”, denúncia Asens.

Asens i, sobretot, Juanjo Álvarez saben que el compte enrere a la prescripció ha començat. Tots dos saben quin és l'objectiu: “Aquest crim no pot quedar impune”. Aquest dimecres el polític i la família coratge es reuniran en l'Ajuntament de Barcelona. Han passat gairebé 24 anys de protestes, tancaments en esglésies, recollides de signatures i fins i tot Juanjo va iniciar una vaga de fam. Per primera vegada, una institució reconeix la seva lluita per esclarir la veritat.