És possible que Califòrnia s’independitzi?

La iniciativa, presentada dins de l'extrem sistema de democràcia directa californià, proposa una esmena a la Constitució de Califòrnia que elimina l'article III, secció 1, on diu: “L'Estat de Califòrnia és part inseparable dels Estats Units d'Amèrica i la Constitució dels Estats Units és la norma suprema al seu territori”.

En un segon apartat, afegeix una provisió a la llei electoral estatal que estableix l'obligació de convocar un referèndum, que es faria el 13 de març del 2019, amb una pregunta: “Califòrnia ha d'esdevenir un país lliure, sobirà i independent?”. Les opcions de resposta seran sí o no. El resultat es considerarà una declaració d'independència si hi ha una participació mínima del 50% del cens i el 55% de vots afirmatius. El governador estarà obligat a demanar immediatament l'ingrés a Nacions Unides.

La independència de Califòrnia o de Texas, les dues economies més grans del país, sempre ha estat una vaga fantasia sostinguda per uns pocs. No obstant això, la victòria de Donald Trump en les eleccions pot donar un impuls a la iniciativa que l'apropi, almenys, a arribar a votar-se. La nit electoral, un empresari de Silicon Valley indignat amb el resultat va tuitejar que estava disposat a donar suport econòmic a qualsevol iniciativa en aquest sentit. El Partit Demòcrata ocupa el càrrec de governador de Califòrnia, té majories reforçades a les dues cambres del Capitoli estatal i tots els càrrecs electes estatals. Hillary Clinton va guanyar Donald Trump per gairebé tres milions de vots.

La iniciativa presentada per la plataforma YesCalifornia entra ara en fase de comentaris del públic, després ha de ser revisada i aprovada per l'Estat i finalment publicada en la seva versió final perquè comencin a recollir-se signatures. El grup que promou el referèndum va presentar nou iniciatives en aquest sentit per a les eleccions anteriors. Cap d'elles va reunir el nombre de signatures necessari per entrar en la papereta electoral en les eleccions legislatives i a governador del novembre del 2018.

Per entrar en la papereta necessitarà reunir 585.407 signatures. És aquí on els proposants confien en l'efecte Trump perquè aquesta vegada la gent s'animi almenys a donar suport a discutir obertament el que sempre ha estat un moviment marginal en la política californiana que ningú es prenia de debò.

El passat 14 de novembre, les ciutats de Los Angeles i Nova York van veure les protestes més multitudinàries del país contra el president electe. A Los Angeles, desenes de milers de persones van ocupar Wilshire Boulevard, una de les artèries est-oest de la ciutat. L'Ajuntament va lloar el comportament dels manifestants.

Les màximes autoritats de Califòrnia fa una setmana que s'estan posant la bena abans de la ferida davant la possibilitat d'una presidència amb unes prioritats que xoquen radicalment amb les de l'Estat, no només dominat pels demòcrates, sinó escorat a l'esquerra del partit en la majoria dels temes.

Els líders del Senat i l'Assemblea estatals, Kevin de León i Anthony Rendon, tots dos hispans, s'han compromès públicament a fer tot el que estigui al seu abast per defensar les polítiques de protecció dels immigrants a l'Estat. Califòrnia, on els hispans ja són la primera minoria ètnica, per davant dels blancs no hispans, és l'Estat amb més immigrants dels Estats Units.

A més, el governador va donar la benvinguda al president electe amb un comunicat en què deia que Califòrnia no cedirà en les seves polítiques de lluita contra el canvi climàtic, en què té algunes de les regulacions més dures del país i s'ha convertit en un referent mundial. L'Estat es planteja també quin és el futur de l'Obamacare, la reforma sanitària del president Barack Obama que va abraçar amb entusiasme.

La presidència de Trump amenaça a generar un xoc institucional entre Califòrnia i Washington en el qual els proponents del Calexit, que fa dos anys van ser ignorats pels votants, tinguin per primera vegada cert moment polític.