L’Argentina viu de Messi

A Messi se li posa bé trobar-se malament la vigília dels partits importants, com el que l'enfrontava a Colòmbia. Quan s'especula sobre els seus vòmits, com va passar en el viatge a San Juan, quan es pregunta per la seva salut, si es dubta del seu estat de forma, acostuma a respondre amb una actuació solemne, suficient per dissimular les mancances estructurals de qualsevol equip o selecció, disuasiva per a rivals que tanquen malament com Colòmbia.

Messi sempre reapareix a temps per guanyar cada batalla, tot i que al final perdi la guerra amb l'Argentina. Molt exigida per la classificació i retratada pel Brasil, l'Albiceleste necessitava un triomf terapèutic per guanyar temps i reafirmar la fe en el seu ídol, Lio a Rosario i Leo a Barcelona. Messi va ser al Bicentenario de San Juan el mateix jugador que al Camp Nou: un 10 que resol des de la posició de 7.

No només són sensacions, sinó que les dades reafirmen el protagonisme del capità de l'Argentina: ha participat en 10 dels últims 12 gols. La Pulga va reaccionar molt bé i Bauza es va saber corregir amb els canvis: Pratto sempre respon; Banega almenys té presència i gairebé no es van tenir notícies de Mercado perquè James va passar de puntetes pel partit, emprenyat amb l'àrbitre i amb el món, destarotat; i Messi va fer de 10.

A Messi el reben sempre amb una falta, en camp contrari, com va passar amb Fernandinho al Brasil, o a casa, encerclat a San Juan per Balanta. Els defenses senten la necessitat d'intimidar, fer-se respectar, i procuren espantar el 10. La falta funciona com una targeta de presentació que habitualment no desestabilitza Lio. La principal preocupació de Messi és connectar amb els seus propis companys de l'Albiceleste.

I Messi no va parar quiet a la banda, mentre Cuadrado s'obria poderós per la banda dreta de l'atac de Colòmbia. El duel es va decantar molt ràpid a favor del capità de l'Argentina. Va ser un alleujament per a l'Albiceleste que el de Rosario s'oferís, demanés la pilota, regategés, canviés el joc i desequilibrés amb la conducció de la pilota, defensat per Balanta, un central reconvertit en lateral, necessitat d'ajuda, com la de Wilmar Barrios.

Ja superat Balanta, incapaç de tancar per dins, Barrios no va tenir més remei que fer caure Messi i el 10 va clavar el lliure directe a l'angle esquerre d'Ospina. El davanter va fer un xut fort i col·locat des de la frontal de l'àrea, impossible per al porter de Colòmbia. El golàs va destensar una Argentina fins llavors engarrotada. No és el mateix jugar amb un gol en contra que a favor ni tenir Messi activat o aïllat.

El 10 va aconseguir sortir de l'emboscada del centre del camp, indetectable per als volants colombians, i va marcar les diferències des de l'extrem dret, com si jugués amb la samarreta del Barça. Messi ha decidit una infinitat de partits al Camp Nou amb un gol de falta i dues assistències com va fer al Bicentenario de San Juan. El toc va ser precís i oportú, prou corbat perquè Pratto rematés de cap en el 2-0.

Ningú fa centrades com les de Messi. I el Tanque va creuar molt bé la pilota al racó, difícil de defensar per Ospina. Les aparicions del 10 van ser terminals per a Colòmbia, que semblava funcionar millor com a equip que l'Argentina. El problema per als nois de Pekerman era que cada vegada que el seu discurs futbolístic semblava que es consolidés, apareixia Messi amb un regateig, un barret, un toc, suficient per donar un descans a l'Argentina.

Un partit absurd

Colòmbia no defensava bé i atacava malament, no va tenir cap jugador més important que Cuadrado, reduït a última hora per Funes Mori, que va posar la mà amb la complicitat del col·legiat Ronny Zambrado. L'àrbitre no va veure penal i l'Argentina va anar sortint del seu camp amb el correcamins de Di María i la presència de Messi. Les acceleracions i els gestos tècnics del 10 van ajudar a digerir el partit absurd i sense fil de San Juan.

A l'Argentina li costa jugar a futbol i té moltes dificultats per recuperar-se quan el resultat li és advers, com va passar al Brasil. Amb el marcador a favor, en canvi, juga millor i Messi irromp per qualsevol sector del camp, afavorit per la necessitat d'atacar que té el rival, ahir Colòmbia. No hi ha manera que l'argentí Pekerman li guanyi un partit a l'Albiceleste.

Les conduccions de Messi, que sempre troba solucions als problemes grans i petits, van ajudar a mantenir l'atenció en un partit que va decaure amb el pas del temps, resolt abans d'arribar al descans amb dues accions del capità de l'Albiceleste. I Messi va voler que la funció acabés tal com va començar, amb una jugada molt seva: un toc d'esperó, una pilota robada, i el toc final per a Di María a la xarxa: 3-0.

Messi potser no és Maradona, però l'Argentina viu del jugador de Rosario, el jugador que millor respon quan més es dubta, el rei de les batalles, disposat a tornar a lluitar per guanyar la guerra de la Copa del Món. I l'Argentina viu de la il·lusió del 10.