_
_
_
_

Volta al món per grans ciutats de protagonistes camaleònics

Smart City Expo és un aparador d’idees per a unes metròpolis més ecològiques i participatives

Jordi Pueyo Busquets
Un robot policia a l'Smart City Expo World Congress.
Un robot policia a l'Smart City Expo World Congress.Albert Garcia

De fanals per il·luminar la via pública a l’Smart City Expo World Congress, inaugurada aquest dimarts a Barcelona, n’hi ha per donar i per vendre. I no només hi són per fer gala de la seva funció històrica millorada, amb plaques solars i llums de baix consum LED. Les noves versions passen a tenir funcions diürnes. Són també punts de connexió wi-fi, càmeres de vigilància, botons de socors o endolls per carregar vehicles elèctrics. De la mateixa manera que un dia els mòbils van servir per infinitat de coses més a banda de per telefonar, els objectes públics —i les persones— es van tornant també cada vegada més camaleònics.

Les presentacions que es fan a l’estand de Barcelona en la sisena edició del congrés recorden el format assembleari posat en escena en una plaça pública. Es tracta d’una aposta que il·lustra molt bé el lema del congrés d’aquest any: “Les ciutats per als ciutadans”. Eix Verd és una de empresa que vol que la vegetació torni a Barcelona per fer-la més salubre. Vol que els terrats dels edificis siguin també horts o jardins. Jaume Nart, portaveu de la companyia, explica que si la seva idea qualla la temperatura de la ciutat s’igualarà a les de les zones no urbanes.

“No és més car que construir una coberta normal i l’Ajuntament en subvenciona la meitat”, explica Nart. És curiós que les comunitats de propietaris que no vulguin pagar una quota de manteniment a aquesta empresa poden optar per plantar lavanda i entregar la collita a canvi.

El primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament, Gerardo Pisarello, explica que Barcelona Activa ha acompanyat 18 empreses per ajudar-les a anar més enllà de les idees i a optar a la possibilitat de prestar serveis públics d’acord amb el nou model de contractació. “La intel·ligència digital ha de servir per fer les ciutats del segle XXI més ecològiques i participatives”, comenta des de la representació barcelonina.

Caminem unes passes pels passadissos de la Fira Gran Via i arribem a l’espai de Dubai. Ens saluda un policia d’aquesta ciutat asiàtica que no és de carn ni ós, sinó un robot. Durant el 2017 15 éssers com aquest seran presents a les oficines de turisme de la metròpoli per donar informació als visitants. Però la sofisticació tecnològica ja forma part del dia a dia d’aquesta autoritat municipal.

Els ciutadans de Dubai es converteixen en certa manera en agents de l’ordre. Poden notificar amb els seus mòbils, sobre el mapa, on hi ha algun “aldarull” o alguna sospita de cas de “drogues o alcohol”. Fa dos anys que aquesta aplicació funciona i un portaveu de la policia explica que el balanç és bo. Serveix també per reportar accidents de trànsit sense necessitat en casos menors que la policia acudeixi al lloc dels fets. Les parts implicades poden enviar fotografies del sinistre a través de l’app i reben un document per correu electrònic que poden trametre a l’asseguradora. També serveix per pagar multes.

Continuem cap a l’est i arribem a Seül. Una aplicació per a mòbils fa possible que els habitants de la ciutat coreana prenguin decisions i creïn consultes ciutadanes pel seu propi compte. “S’ha d’ampliar la zona de no fumadors?”, “Quin nom en anglès posem al gimnàs?” o “Cal instal·lar càmeres per a la seguretat de les dones?” són alguns d’exemples de qüestions que s’han abordat. Des del març del 2014 hi ha hagut 4.442 preguntes, 512 formulades pel govern i 3.889 procedents d’iniciatives ciutadanes. L’any vinent 498.000 milions del pressupost municipal aniran destinats a projectes que es votaran a través de mVoting.

Creuant un Pacífic imaginari ens trobem amb el cap de tecnologia d’una empresa de Nova York, Nexar, Bruno Fernández-Ruiz. Aquest madrileny, que va emigrar als Estats Units fa tres dècades, ens parla d’una aplicació que trenca amb la incertesa dels moviments que fan els cotxes que tenim al voltant quan conduïm. La seva idea consisteix en un sistema de seguretat de cotxes intel·ligents com els de Tesla però molt més a l’abast de tothom, amb una aplicació per a mòbils.

Nexar rep informació de més de 800.000 quilòmetres de trajectes cada setmana, principalment de Los Angeles i Nova York. Els conductors poden penjar el seu telèfon mòbil al vidre a l’estil d’un GPS i l’aplicació va gravant tot el que veu i analitza la imatge de la càmera en temps real. “Tens 20 segons per frenar perquè els sis cotxes que tens davant s’estan aturant” podria ser un exemple d’avís, ja que l’aplicació té en compte les dades que estan emetent els altres conductors. El programari és gratuït, l’empresa hi guanya les dades.

De tornada al vell continent, a Berlín, trobem una companyia, Ebee, que ha construït uns adaptadors per afegir als fanals ja existents i convertir-los en punts de càrrega de vehicles elèctrics. Amb aquesta idea, en fase de proves a la capital alemanya en dues ubicacions diferents, es pot aprofitar la xarxa elèctrica ja existent sense modificar el mobiliari urbà.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jordi Pueyo Busquets
Es periodista en la redacción de Cataluña y escribe sobre economía, innovación y tecnología. Antes de llegar a EL PAÍS, pasó por ACN, TV3, 324.cat, Bloomberg TV y Cadena Ser. Ha dado clases de redacción en inglés en la UPF y de redes sociales en la UOC. Es licenciado en Periodismo, Ingeniería Informática y máster en Innovación y Calidad Televisivas

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_