L’energumen i els Jocs del Mediterrani

Al setembre del 2012 vaig anunciar públicament que la duríssima crisi econòmica a la qual ens enfrontàvem feia improbable que el Govern pogués ajudar els nombrosos grans esdeveniments esportius que acolliria Espanya, i que els seus responsables havien de calcular si se sentien capaços d'afrontar-los. Si la subvenció dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) al Consell Superior d'Esports havia estat de 170 milions d'euros amb prou feines uns anys abans, el 2013 seria de 56, amb el que això comporta per a un Organisme Autònom, que ha de fer front als seus salaris, despeses corrents de les seves instal·lacions, etc.

Els Jocs Mediterranis (JJ MM) tenien l'avantatge de ser uns quants anys més tard que els Mundials de Natació, Bàsquet, Handbol, Ciclisme, Vela, Tir Olímpic i la Universiada d'hivern de Granada, però el desavantatge que entre els nombrosos convenis signats per Albert Soler (PSC) just abans de la convocatòria de les eleccions generals del 2011, no va incloure-hi Tarragona. L'alcalde Ballesteros va decidir no unir-se a algun alcalde del PP que reclamava amb contundència les ajudes signades per Soler.

En aquests anys, les xifres han estat tan semblants com perquè en els PGE del 2013 al 2016 l'únic d'aquests esdeveniments que hagi rebut diners del CSD hagi estat, precisament, els JJ MM. Podia acabar aquí la meva explicació, amb l'adorn de l'afectuosa carta que Ballesteros em va remetre al setembre del 2015, agraint-me aquesta partida: és obvi que no sóc el culpable del fiasco de Ballesteros i Blanco.

Ballesteros va entendre perfectament que els recursos de l'Estat, si arribaven, no vindrien d'un organisme que tractava de pal·liar el cop més dur de la seva història salvant el nivell de l'esport espanyol, i va acudir a moltes altres instàncies dins del Govern central, com m'anava explicant. Una fita rellevant va ser que el CSD no va acceptar entrar a una Fundació creada sense el nostre coneixement, però a la qual en tot cas ens va vetar l'entrada l'Advocacia de l'Estat atès que Ballesteros no va voler acceptar les modificacions dels Estatuts que aquest informe preceptiu i vinculant exigia. Aquesta actuació unilateral de Ballesteros no va ser l'única, i la uniria a la seva reiterada vindicació d'un compromís de 15 milions d'euros que, òbviament, era impossible documentar per inexistent.

Ballesteros va acceptar la nostra ajuda. Hem signat diversos Convenis, públicament i a Tarragona, especialment durant els anys que ara diu que he boicotejat els Jocs. M'he reunit amb les subseus. Aconsello veure les hemeroteques, però tinc intenció de posar a la disposició dels ciutadans de Tarragona els documents que ho avalen, perquè en un article és impossible resumir gairebé cinc anys. Aconseguim ampliar el termini d'exempcions, li hem enviat patrocinadors (com Sacyr), i consignem una quantitat en els Pressupostos del 2016, doncs amb imaginació vam crear una partida que valia per reformar l'estadi.

Paral·lelament, Ballesteros seguia amb les seves diverses gestions a Madrid, i tantes vegades com vam parlar recordava que si no venia més al CSD és perquè ja sabia que no era la porta. Entenc que a mesura que s'apropava la data dels Jocs, la seva angoixa fos major, perquè els càlculs d'ingressos dels seus successius plans directors s'havien basat en previsions que es demostrava que no eren gens realistes, i ha de produir un gran vertigen reconèixer que durant anys s'ha venut com a seguretat el que era una fugida cap a endavant que acabava en el precipici de la suspensió de l'esdeveniment.

Em quedaré amb la imatge de persona afable i educada que he vist aquests cinc anys, i no amb la del Ballesteros que em qualifica a la portada d'un diari de Tarragona com energumen. Però el convido que digui la veritat als seus ciutadans, que no faci servir el recurs de donar la culpa a Madrid, i que els expliqui la raó que el motiva a incomplir la seva reiterada promesa, perquè al mal moment al que ha portat a Tarragona es deu principalment a la temeritat i incompetència amb la qual Ballesteros es va sumir, des del 2012, en aquesta fugida cap a endavant.

Miguel Cardenal és president del CSD i Secretari d'Estat per a l'Esport