“El Liceu és tan accessible com anar a veure el Barça”

Explica que quan era petit i vivia al barri del Raval, passava pel costat del Liceu i el veia com un edifici esplendorós però llunyà, res a veure amb la seva realitat familiar i social. Aquell Salvador Alemany (Barcelona, 1944) amb el pas dels anys es va convertir en un empresari de llarga trajectòria, ara és el president d’Abertis, i des del 21 d'octubre presideix el patronat de la Fundació Gran Teatre del Liceu. Acostumat a analitzar l'estat de les empreses, Alemany diu que la salut del Liceu és bona: “Té un bon producte, té prestigi i un bon equip i penso que estem en un context que està bé. Si jo no hi hagués vist recorregut, no m'hi hauria ficat”.

Más información

Alemany: “El Liceu ha de fer compatible l’excel·lència i l’obertura al ciutadà”

El Liceu demana quatre milions d’euros per assegurar la seva viabilitat

Un de les seves principals comeses serà fer de pont amb les quatre administracions consorciades al patronat –Ministeri de Cultura, Generalitat, Ajuntament i Diputació–, que subvencionen al voltant del 50% del pressupost, i aconseguir que el món empresarial sigui més actiu en el patrocini del teatre. “Les administracions hi han d'aportar diners, perquè estem fent una tasca social, i el país en rep un retorn. O és que el Liceu és un grup d'amics que es diverteix en coses refinades? Volem que el Liceu faci sarsueletes amb becaris o volem grans obres amb cantants i artistes de qualitat? Aportar diners al teatre no és caritat, sinó una inversió de país. Me’n vaig al meu terreny, si no s'arreglen les carreteres, hi ha més accidents i costos sanitaris. En l'àmbit cultural, si institucions com el Liceu no es cuiden, també ens farem mal”.

Ara mateix, té sobre la taula un diagnòstic de l'estat financer del teatre que apunta que requereix una inversió extraordinària anual de les administracions de quatre milions d'euros. “Totes van estar-hi d'acord però ara cal passar de les paraules als fets i que tot es posi als pressupostos. No hi ha motiu per ser pessimistes”. També està convençut que es pot millorar el mecenatge del Liceu, que ara representa el 14% dels ingressos i que sempre es confronta amb el del Real, que arriba al 25%. “Cal afinar les maneres perquè les empreses trobin retorn en l'aportació que fan. Aquella idea antiga que cal ser-hi… ja no val, sobretot després de la crisi. El més important és el vincle emocional amb la institució, si les empreses no connecten, llavors és molt difícil. No és el mateix, però la idea és el que suposa la llotja del Barça. Aquí és diferent per la qualitat intel·lectual i la sensibilitat de l'òpera però cal buscar aquesta connexió. Ara tenim un període de tres anys d'exempció fiscal que pot ser molt interessant per a les empreses que guanyen diners i fan publicitat”.

Està convençut que el Liceu ha d'explorar més: “El producte que ofereix el teatre ha de ser molt atractiu i atreure més gent, tot i que el que no podem fer és duplicar les localitats. El Liceu és cada vegada més accessible, no és només per a l'elit. Si experimenten l'emoció de la música, hi ha fórmules per a col·lectius, per a joves. El Liceu ara com ara és tan accessible econòmicament com algunes activitats esportives, per exemple una entrada del Barça”. Afegeix que el Liceu està avui present als cinemes, on es poden veure algunes funcions de la temporada, a més del Liceu a la Fresca, un programa que l'any passat es va estendre per més d'un centenar de ciutats de Catalunya.

Alemany no es pronuncia sobre si la intervenció artística que va proposar Frederic Amat per a la façana del Liceu –col·locar-hi unes grans anelles de ceràmica vermella– li agradava o no: “És interessant preveure un canvi de l'aspecte del Liceu en l'entorn que ocupa, a la Rambla, i que tingui més presència. La idea d’Amat va fer que s’hi pensés i fins i tot als que no els agradava, el debat els va semblar interessant. Si s'obre l'oportunitat de plantejar alguna cosa, es farà d'una altra manera”.