Una votació sota la lupa després de les acusacions de Trump

La campanya de la crispació s'ha acabat. Uns 227 milions d'electors (d'ells, 200 milions registrats per votar) van a anar a tancar un procés marcat per la bel·ligerància del republicà Donald Trump, que ha arribat a afirmar que les eleccions han estat “manipulades” perquè guanyi la demòcrata Hillary Clinton i ha exhortat els seus a vigilar suposats fraus.

Uns 500 funcionaris del Departament de Justícia han supervisat els col·legis electorals i la OSCE ha desplegat més de 400 observadors (van ser 57 en 2012) mentre que l'Organització dels Estats Americans (OEA) ha enviat per primera vegada un equip, integrat per unes 30 persones.

Els centres de votació van obrir aviat i la primera part del dia va transcorre sense contratemps. Trump, que de matinada afirmava a la ràdio que si no guanyava veuria la seva candidatura com “una pèrdua de temps i de diners”, va votar a Manhattan entre esbroncades, i després va concedir una entrevista a la cadena Fox en què va tornar a sembrar la sospita sobre la neteja del procés: “Les màquines apunten un vot als demòcrates quan vols votar republicà”.

Trump, a més, va presentar una querella contra l'estat de Nevada al·legant que el límit per al vot anticipat (va acabar diumenge) es va estendre més enllà de l'hora de tancament.

La controvèrsia va seguir al magnat novaiorquès fins al mateix moment de votar. Ahir al matí, abans de la seva aparició al centre electoral, van ser detingudes dues dones que l'esperaven amb el tors nu per retreure-li els seus exabruptes masclistes.

Clinton va votar a Chappaqua (Nova York) amb el seu marit, Bill, al seu costat. El president Barack Obama, que havia votat anticipadament, com  46 milions de compatriotes, va començar el dia jugant a bàsquet.

Els fantasmes de conspiració electoral agitats per Trump feien témer moments de tensió a les urnes. En les primeres hores, no obstant això, les aigües corrien per la seva llera, si bé traspuaven en els votants els efluvis de la polarització. En un local de votació a Miami Beach (en la disputada Florida) un veí s'indignava perquè el nom del candidat republicà apareixia per sobre del de la seva adversària demòcrata —“No es respecta l'ordre alfabètic!”— i un altre sortia amb gest sever per opinar que “els Estats Units no poden ser governats per una dona”.

A Nova York es van formar cues llargues des de la matinada. Tampoc hi va haver problemes. “Tot transcorre sense incidents”, deia la inspectora Rogera Simmons en un col·legi electoral de Harlem. A l'entrada, un altre company anava explicant la manera de votar als que esperaven el seu torn. “Cal orientar-los una mica”, explicava Ahmad Ellis.

Una papereta de vot als Estats Units no és un assumpte senzill. El dia de les presidencials els votants han de triar entre una llista de servidors a nivell federal o local, des de congressistes fins a agutzils, i votar també sobre diferents esmenes legals. A les xarxes socials abundaven les queixes de votants per les cues —als EUA es vota sempre un dimarts i és laborable— i per errades d'organització. “És un caos controlat”, opinava el votant Ben Berkowitz a Brooklyn.