Barcelona, llibreria a llibreria

Barcelona limita ("llibreterament") al nord amb la botiga del Park Güell que gestiona la cadena Laie. Al sud, a la Barceloneta, amb la històrica La Garba. A l'est, amb les potents delegacions de la FNAC i la Casa del Llibre de La Maquinista. I a l'oest, ja sigui per dalt a Les Corts com per baix a Sants-Montjuïc, amb L’Economista, Totcòmic i la tenda de la Fundació Joan Miró. Evidentment, no hi ha totes les que són, però fins a 122 són les llibreries que el grup editorial Contexto (format pels segells Libros del Asteroide, Impedimenta, Nórdica Libros, Periférica i Sexto Piso) ha situat en el seu particular El mapa de llibreries de Barcelona. Amor pel llibre i certa vocació d'aparador cultural és l'únic filtre utilitzat per aparèixer en aquesta particular cartografia, de la qual han editat 30.000 exemplars i que es regalarà en cadascuna de les botigues.

L'adreça física, la de la Xarxa, els horaris i la seva especialització, si la té, és, amén de la seva ubicació en un plànol de la ciutat, la informació que conté de cadascuna de les llibreries un mapa que també pot descarregar-se gratis a la web del conglomerat editorial (contextodeeditores.com).

Les paradoxes culturals catalanes fan que el mapa hagi estat elaborat, a excepció de Libros del Asteroide que és de Barcelona, per quatre editorials establertes a Madrid, en una activitat subvencionada pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esports. S'avança així en pocs dies al més exhaustiu mapa de llibreries de Catalunya que la Generalitat ha ultimat amb el Gremi de Llibreters, als nou anys de l'últim.

La iniciativa de Contexto no és casual. El grup, conformat per segells petits, de cuidada factura tant en l'aspecte físic com en el literari, representatius de la nova fornada d'editors i per això reconeguts amb el premi Nacional a la Millor Tasca Editorial Cultural el 2008, necessita d'una potent xarxa de llibreries que ajudi a visualitzar les seves apostes, que requereixen com a pocs del boca-orella i del consell del llibreter com si d'un metge de capçalera es tractés. Els seus llibres, en tot cas, són best-seller per haver estat long-seller.

Per això, Contexto ja va elaborar fa dos anys un mapa idèntic sobre Madrid. La comparativa és inevitable: “Crida l'atenció la xarxa, l'extensió, la dispersió al·lucinant de llibreries que hi ha a Barcelona i que encomana a l'extraradi, la qual cosa contrasta amb Madrid, on estan amuntegades al centre de la ciutat i, més enllà, n'hi ha poques i molt aïllades”, constata l'editor d'Impedimenta, Enrique Redel. “Al meu barri, Aluche, al districte de Latina de Madrid, que s'apropa als 250.000 habitants, no tenim ni una sola llibreria”, rebla Diego Moreno, fundador de Nórdica Libros. Al fenomen antitètic barceloní no és aliè, segons Santiago Tobón, editor de Sexto Piso: "La rica tradició cultural, però sobretot de vida, que encara hi ha als barris barcelonins porta de la mà que hi hagi més llibreries, que, al seu torn, ajuden a crear un microclima cultural; en aquest sentit, el mapa permet veure el model de ciutat que es construeix: estaria bé que els polítics li fessin un cop d'ull”.

La plasmació gràfica deixa clar que aquesta riquesa llibretera barcelonina té matisos. Així, el centre de la ciutat, especialment Ciutat Vella, té una densitat de llibreries molt alta, seguit de l'Eixample, entre Diagonal i la Gran Via. Sorprèn, segons els editors, que un districte amb un estatus socioeconòmic com el de Sarrià-Sant Gervasi estigui “bastant desert malgrat el poder adquisitiu dels seus habitants i el seu suposat alt nivell cultural”, matisa Luis Solano, que en aquesta zona té la seva editorial, Libros del Asteroide. També mostra una notable desertització Horta-Guinardó; i un altre erm seria també el sud de Sants-Montjuïc si no fos per les botigues de llibres inserides en centres com CaixaForum, el MNAC o la Fundació Miró.

Els promotors són conscients que el seu mapa “només ofereix una panoràmica, no té voluntat d'exhaustivitat”, aclareix Solano, que recorda que, per exemple, no recull llibreries de segona mà i que els criteris d'inclusió han estat “amplis, recopilant botigues amb una mínima vocació llibretera”. Llistats del gremi català i de la patronal espanyola (Cegal), les que més de prop treballen amb Contexto i els clients de la distribuïdora del grup, han estat les fonts del mapa, la qual cosa explica també la tipologia de llibreries reflectides i algunes absències. El resultat: 122 llibreries, les mateixes que el mapa de Madrid: “És atzar; però a Barcelona n'hi ha més per habitant”.

Com ha ocorregut amb les editorials, en els últims anys han florit llibreries “amb encant especial, que han apostat per especialitzar-se o convertir-se en autèntics centres culturals; però ocorre que requereixen de molta feina i una notable inversió; i després el marge tampoc és gran; esperem que resisteixin com nosaltres”, fa notar Paca Flores, de Periférica. Després ja tot queda en mans del lector, com va fer notar Josep Maria de Sagarra el 1932: “Hi ha un moment en la vida de les persones decents que es caracteritza pel desig irresistible de comprar un llibre. És un imperatiu tan fort com el desig de prendre una orxata, d'estirar les orelles d'un gos o d'establir una relació íntima amb els astres, amb una flor peculiar o amb un individu del sexe contrari...”. Elles els esperen.