El City de Guardiola remunta al Barça a la Champions

Presumien els dos equips de jugar-la, d'utilitzar la pilota i la passada com a salutació i definició. Però a l'Etihad, igualades les forces al centre del camp, tant el Manchester City com el Barça es van expressar més i millor al contraatac. I ho van fer a ritme de tango, perquè els blaugrana perseguien la línia de passada que els portés a Messi de la mateixa manera que els citizens es remetien a Agüero per dir la seva a l'àrea contrària. El partit, no obstant això, se'l va endur el 10 blau, ben secundat per una pressió col·lectiva que va destrossar el Barça.

A l'equip de Luis Enrique li va costar treure la pilota des del darrere, incomodat per la pressió avançada del City. No va ajudar d'entrada l'invent del tècnic d'intercanviar la posició dels dos centrals, així que al cap d'un quart d'hora van recuperar el seu lloc. Tampoc hi havia un director d'orquestra a la medul·lar –ben tapat Busquets– que els ajudés, de manera que les jugades es reduïen a desplaçaments llargs dels dos defenses centrals. I la segona jugada, llavors, es convertia en un contraatac. Una cosa semblant va passar després del xut del Kun, que va evitar el cos de Mascherano. Resulta que la pilota va caure als peus de Messi i d'aquí va anar a parar a Neymar, que fer una embranzida per la banda i, ja al punt de penal, Leo li va demanar la pilota per xutar-la amb l'interior i enviar-la a la xarxa. El gol, però, no va ser cloroform per al Manchester City, fins al punt que Stones i Zabaleta reclamaven a l'ensordidora afició que no deixés d'animar-los. I va funcionar.

El Manchester City va seguir amb la seva pressió, tan amunt que va incomodar el Barça. I en una ocasió Sergi Roberto va regalar la pilota i Agüero la va acceptar de bon grat per donar-la a Gündogan, que va resoldre la jugada amb un gol. Moment de blau intens perquè se succeïen les ocasions a la porteria de Ter Stegen. Agüero ho va provar amb un xut des de fora de l'àrea; Sterling gairebé ho va tenir però es va perdre en el control quan tenia l'u contra u; i De Bruyne ho va aconseguir amb un llançament de falta que Ter Stegen es va empassar.

El Barça ni respirava, condemnat des de l'arrel, impossibilitat per exercir el seu futbol de saló i triangulacions, negat per la voluntat i la pressió del rival. Així que no va estranyar el nou gol local, amb una incursió de Navas per la dreta i una centrada que Agüero va tocar amb la mà i va caure a peus de Gündogan, de nou encertat en la rematada. Ter Stegen va protestar enèrgicament i Mascherano el va secundar, tot i que el col·legiat no va canviar d'opinió ni tan sols amb el vídeo que se li va escapar al Manchester City de la repetició. Tant se val. El Barça no va saber domar el rival, sinó que va ser sotmès a la seva voluntat.