Rafinha treu els punys

Descartat per problemes musculars per a la Copa Amèrica i abans de marxar al Brasil per disputar i guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics, Rafinha va decidir posar-se a to amb els guants de boxa i dins del quadrilàter. Sota les ordres de Juli Giner —dues vegades campió d'Espanya, a més de campió de la Unió Europea i d'Europa—, el migcampista va fer unes quantes classes al centre d'arts marcials Templum, del qual és soci propietari i que ha inaugurat recentment. “Doncs no ho fa gens malament. Més ben dit, colpeja fort”, explica Giner. I afegeix: “La boxa és l'esport més complet, per la qual cosa físicament és un plus per a qualsevol”. Això és el que pensen també Messi, que de tant en tant també es posa davant el sac, i la nedadora Mireia Belmonte, que fa classes particulars. “Però Rafinha ara no la practica perquè està centrat en el futbol”, afegeix Giner. Però al Barça sí que treu els punys per celebrar gols i per lluitar per un lloc de titular. I això que fa poc no ho tenia gens clar.

Després dels Jocs Olímpics, Rafinha va mostrar certa inquietud pel seu futur a Luis Enrique, conscient d'haver perdut sis mesos de competició per un trencament del lligament anterior del genoll dret. “Si veia que no podria tenir minuts, el millor per a mi era poder anar cedit”, va revelar la setmana passada el futbolista en una entrevista a Mundo Deportivo. Però el tècnic va rebutjar la idea perquè la seva confiança en ell seguia tan intacta com quan el va dirigir al filial blaugrana i quan el va polir al Celta. “El míster sempre ens va dir que comptava amb ell”, recorden des de l'anterior direcció esportiva blaugrana; “per això, amb el seu fitxatge es va validar el retorn de Rafinha al Barça”. Fe i esperança que ara Rafinha reposa sobre la gespa. “Intento retornar-li la confiança al camp, entrenant-me al màxim i ajudant els companys en tot allò que necessitin”, convé el brasiler. “És un jugador que sempre hi és”, repliquen des del cos tècnic blaugrana. I a més, marca.

El millor registre golejador de Rafinha a l'elit va ser al Celta, amb quatre gols. Ara, després del primer quart del curs, ja en suma un més. Registres excepcionals perquè ha jugat 454 minuts —surt a una xarxa cada 91 minuts; a gol per partit— i en els cinc duels que ha sortit des de l'inici només es va quedar una vegada sense marcar, precisament davant el Celta. Uns guarismes que li valen per ser el quart golejador de l'equip juntament amb Arda Turan i només per darrere dels davanters Messi, Luis Suárez i Neymar.

Fins i tot de xilena

La seva relació amb la porteria rival assoleix cotes gegantines si s'atén a la seva eficàcia en la rematada, atès que n'ha provat cinc i en totes ha fet diana. “Estic molt content pels gols”, explica el futbolista mentre bromeja; “és una anècdota curiosa i espero que segueixi així... I si segueix, provaré a xutar des del centre del camp”. Passi o no, encara fóra una fanfarronada més gran dir que ho faria de xilena i enfront del Granada ho va aconseguir, marcant l'únic gol del partit que bé va valer el triomf blaugrana. “Vaig pensar que Neymar havia marcat, però de sobte vaig veure la pilota a dalt i vaig rematar com vaig poder”, relata. I va encertar. “No em sorprèn el rendiment de Rafinha. Està tenint més arribada a l'àrea i és important. És una alegria”, va resoldre Luis Enrique.

Rafinha marca però no sempre juga del mateix perquè el tècnic ja l'ha provat de carriler dret en dues ocasions, d'extrem i fins i tot de fals nou, així com també de volant contra el Granada. “Tinc la sort de poder jugar en diverses posicions i encara que sempre he estat interior, em trobo molt còmode actuant d'extrem o de carriler si m'ho demanen”. Una polivalència que destaca Luis Enrique: “Pot rendir en diversos llocs. És un jugador especial, diferent”. Per això, després de 184 dies de baixa, de sis mesos treballant en cursa contínua i sèries a la carretera de les Aigües, a la platja i al gimnàs, va tornar l'any passat a l'equip; per això el club el va renovar durant aquest període fins al 2020 amb una clàusula de rescissió de 75 milions; i per això Luis Enrique li va dir aquest estiu que es quedava al Barça.

"Físicament em trobo perfecte”, assenyala el futbolista, que també és un amant de les guitarres (en col·lecciona i aprèn a tocar de forma autodidacta). La boxa hi va ajudar una mica, la resta corre del seu compte.