Barcelona deixa en mans de la Generalitat el futur de l’hotel de Drassanes

De nou el Govern de l’alcaldessa Ada Colau s’aferra a la legislació, aquesta vegada en matèria de patrimoni cultural, per intentar frenar una iniciativa privada que rebutja: l’hotel de la cadena Praktik al sud del Raval. La comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona ha demanat a l’Àrea de Patrimoni de la Generalitat que ampliï la protecció de les Drassanes i la muralla medieval a tot el seu entorn. La sol·licitud comporta, quan la Generalitat incoï l’expedient, la suspensió de llicències entorn de les antigues drassanes durant 18 mesos. I deixa en mans de la Generalitat decidir si finalment es podrà fer o no l’hotel, de 200 habitacions en dos edificis. L’empresa va qualificar ahir la sol·licitud d’ampliació de la protecció patrimonial d’“una maniobra més” de l’Ajuntament per evitar la construcció de l’hotel.

L’argument de la protecció patrimonial busca paralitzar la construcció de l’hotel que s’ha d’edificar el solar que formen el passeig de Santa Madrona i els carrers de Peracamps i Cid. Les Drassanes són bé cultural d’interès nacional (BCIN) de nivell A, el màxim grau de protecció, i protegir el seu entorn comporta “definir quines activitats són compatibles al seu entorn”, va explicar la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz. Fonts del Departament de Cultura expliquen que no han rebut la petició formal de la comissió de Govern, però que el conseller Santi Vila i Sanz tenen previst reunir-se en els propers dies per parlar de la qüestió.

L’establiment, el projecte del qual inicialment signava Carlos Ferrater, havia esquivat la moratòria hotelera dictada el juliol del 2015 perquè tenia certificat d’aprofitament urbanístic. La família Trenor, propietària de la cadena hotelera que té quatre establiments més a l’Eixample, va comprar el terreny un any abans de l’arribada al poder de l’actual executiu municipal. Va gastar 22 milions i pretenia invertir-ne 23 més, segons va publicar Expansión.

L’empresa va trencar ahir el seu habitual silenci i en un dur comunicat va criticar el que qualifica d’“una maniobra més” del consistori per frenar el seu projecte. En un comunicat, Praktik recorda que tot i que tenen el certificat d’aprofitament, el consistori ha requerit ajustos en el projecte “que no tenen suport normatiu”, i que en un “intent d’acomodar-se” l’empresa ha atès alguns dels seus requeriments per “agilitar” una tramitació que ja dura 16 mesos. Praktik manté, a més, que la catalogació de l’entorn de l’edifici medieval “no és legalment exigible”.

El projecte és polèmic per la seva volumetria, fins a nou plantes, que el districte de Ciutat Vella, encapçalat per Gala Pin, estava negociant reduir. I perquè, com ha recordat una plataforma veïnal del Raval Sud i Drassanes, en origen havia de ser habitatge públic. Però diverses compravendes del solar i modificacions del planejament el van reduir d’un 100% a un 25% i finalment a zero. “No estem en contra de ningú sinó a favor dels veïns i de frenar-ne l’expulsió, els barris no es fan amb hotels, es fan amb veïns”, va declarar Mario Aguiló, de la plataforma veïnal.

Aquest projecte també ha estat polèmic dins del mateix govern municipal. Aquest mes d’octubre, el regidor d’Arquitectura, Daniel Mòdol (PSC), i la regidora de Ciutat Vella van mantenir una picabaralla a Twitter sobre el projecte. El regidor socialista es va mostrar “absolutament a favor del projecte” i va dir que no es podia parar, mentre Pin ho qüestionava i insistia que s’estava revisant. Mòdol subratllava en els seus missatges el fet que la propietat de l’hotel anunciés mesures socials per a l’entorn, com contractar personal del barri, i malgrat que reconeixia que el cas és “d’especulació aberrant” entenia que no és qüestionable des del punt de vista legal. Ahir, fonts dels socialistes van assegurar que la decisió de sol·licitar l’ampliació de la protecció patrimonial s’ha pres de forma consensuada en l’Executiu de Colau.

L’expedient que haurà d’obrir l’Àrea de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat haurà d’incloure informes històrics, arquitectònics, arqueològics i artístics, a més de documentació gràfica i un estudi sobre l’estat de conservació de l’entorn. També haurà de contenir informes del Consell Assessor del Patrimoni Cultural de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans o bé la institució que es determini. Tècnicament, l’obertura de l’expedient suposa la suspensió de la tramitació de les llicències municipals de parcel·lació, edificació o enderrocament, a més de la suspensió dels efectes de les llicències ja concedides.

Transcorreguts 18 mesos com a màxim, la Generalitat declararà l’entorn de Drassanes bé cultural d’interès nacional o no. I quatre mesos després, hauria d’emetre un informe vinculant sobre les llicències suspeses per la incoació de l’expedient. Seria llavors quan les dues administracions, Generalitat i Ajuntament, valorarien tots els projectes i llicències en tràmit per veure si continuen, cal modificar-los o no es poden desenvolupar.