Trump, amb els sondejos en contra, agita la faula del frau electoral
El republicà, criticat per líders del seu partit, connecta amb una àmplia desconfiança en el sistema
Donald Trump, que ha trencat tants precedents en la política dels Estats Units, s’endinsa en un altre terreny desconegut. Quan falten tres setmanes per a les eleccions presidencials, i amb els sondejos en contra, el candidat republicà afirma que hi haurà un frau electoral massiu per furtar-li la victòria. La faula, reprovada per diversos líders republicans, qüestiona alguns fonaments de la democràcia d’aquest país: les eleccions lliures i el traspàs sense incidents del poder. Un 41% de votants creu que podria haver-hi frau en favor de la candidata demòcrata, Hillary Clinton, segons un sondeig.
“És clar que s’ha engegat un ampli frau en el vot abans i durant l’elecció. Per què els líders republicans neguen el que passa? Que ingenus!”
El missatge de Trump a la xarxa social Twitter, el dilluns al matí, culmina un final de la setmana en el qual ha redoblat la retòrica conspirativa. A més de posar en dubte la legitimitat de les eleccions, Trump ha repetit la petició que Clinton vagi a la presó per crims no demostrats, i ha insinuat que aquesta pren drogues i hauria de sotmetre’s a un control antidopatge abans del tercer i últim debat d’aquesta campanya, el dimecres a Las Vegas (Nevada).
“La nostra democràcia se sosté en la confiança en els resultats electorals, i l’speaker confia plenament que els estats organitzaran aquesta elecció amb integritat”, va dir una portaveu de l’speaker o president de la Cambra de Representants, Paul Ryan, líder dels republicans a Washington. El governador d’Indiana i candidat a la vicepresidència amb Trump, el republicà Mark Pence, també es va distanciar el diumenge del seu cap i va dir que aquest acceptaria el resultat electoral.
Als EUA són els estats, majoritàriament controlats pel Partit Republicà, i les institucions locals els encarregats d’organitzar les eleccions. Un frau massiu només podria produir-se amb la seva cooperació. La teoria conspirativa de Trump implicaria que els republicans participaran en un frau en contra del seu candidat i en favor de Clinton.
No existeixen gaires precedents de candidats d’un gran partit que de forma explícita, i fins i tot abans de la jornada electoral, soscavin la confiança en el mateix procés que ha de portar-los a la Casa Blanca. Els candidats Richard Nixon i Al Gore van perdre per marges molt estrets el 1960 i el 2000, però van acceptar el resultat i van permetre que la successió es desenvolupés sense incidents. Si es fa cas de les paraules de Trump, no és segur que això passi si el 8 de novembre guanya Clinton.
El temor és que alguns seguidors del republicà puguin prendre’s de debò les seves paraules i, primer, provoquin incidents en la jornada electoral i, després, es neguin a acceptar el resultat.
La primera conseqüència de les paraules de Trump podria ser una reducció de la participació electoral entre els mateixos republicans. Però el missatge de Trump també té atractiu entre els qui creuen que les elits han falsejat el sistema en contra seu i en favor de l’establishment representat pels Clinton i el mateix Partit Republicà de Trump.
Com moltes de les teories conspiratives de Trump, la del frau electoral és una versió exagerada de missatges que el Partit Republicà ha encoratjat en el passat. En els últims anys els republicans han impulsat lleis que endureixen les condicions per votar amb l’argument que servirien per aturar el frau electoral. De la mateixa manera, la promesa d’investigar, i eventualment empresonar Clinton, no és un invent de Trump. Els primers a entonar el cant de “tanquin-la, tanquin-la!” van ser els delegats republicans a la convenció de Cleveland, el juliol passat.
La fugida cap endavant de Trump –amb denúncies d’un complot internacional, la insistència en el frau electoral i els atacs personals a les dones que l’acusen d’agressió sexual– vulnera tots els manuals de la política electoral nord-americana.
En comptes de moderar el seu missatge per atreure els votants centristes i indecisos, el radicalitza. Així entusiasma la seva base més fidel, amb el risc d’espantar els moderats. Això és el que diu la teoria, però Trump ja ha trencat moltes teories des que al juny del 2015 va presentar la seva candidatura sense que ningú apostés per ell.
El magnat novaiorquès ha entès que la desconfiança en les institucions és un fenomen estès i pensa que la idea que les eleccions estan falsejades pot calar. Sol citar el precedent del Brexit, el vot, en contra dels pronòstics, a favor de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.
Segons un sondeig del diari Político, un 41% de votants –i un 73% de republicans– creu en les teories d’un possible frau electoral. Un altre sondeig, del Pew Research Center, revela que el 78% de votants de Trump creu que és important que el perdedor reconegui la derrota. Malgrat l’àmplia desconfiança, el desig de trencar l’ordre sembla escàs.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
