Partit gran, partit per a Iniesta

A Andrés Iniesta li va costar aconseguir un lloc de titular al Barcelona perquè des que va debutar —aquell 29 d'octubre del 2002 en un partit de Champions davant del Bruges— van passar gairebé quatre cursos fins que es va convertir en un fix de l'onze inicial. Ara, amb 29 anys i 600 partits com a blaugrana, és el jugador amb més títols del club, el capità i el desequilibri en el centre del camp, el trampolí que enllaça amb una davantera que trenca tantes cintures com xarxes. Però el 8 resulta capital perquè al contrari que en els seus inicis, com és lògic, ja no se’l reserva per als partits menys exigents sinó que se’l dosifica per donar-li fil en els més transcendentals. Com el de demà davant del Manchester City.

“A mi m'agradaria jugar-ho tot”, argumenta Iniesta quan se li pregunta per aquests parèntesis a què el sotmet l'entrenador blaugrana, també perquè en l'eix del camp acumula nou futbolistes per a tres llocs. Però no ha aixecat mai la veu —potser quan va reivindicar que el seu futbol passa pel mig i no per l'extrem esquerre, com el posava Guardiola a vegades— i tampoc no ho fa ara, ja amb el braçalet. Luis Enrique, tanmateix, no dubta a tirar floretes al seu jugador sempre que pot. “Iniesta és patrimoni de la humanitat, no només del Barcelona. Podem gaudir d'un jugador únic, que té ulls al clatell i que té qualitat al servei de l'equip,” va dir el dia que va sortir aplaudit del Bernabéu, fa poc menys d'un any. “Els culers i els que no ho són podem gaudir d'ell moltíssim més. No només pels seus valors tant en la victòria com en la derrota sinó pel que ha aconseguit i per com ho ha aconseguit”, va afegir fa un parell de setmanes, just abans que s’enfilés en el sis-cents blaugrana de partits.

Ara, en qualsevol cas, es veu un Iniesta amb comptagotes. Dels sis partits de Lliga que ha pogut jugar —els dos primers estava lesionat—, dos ha estat a la banqueta, ha participat en tres (només un de titular) i tan sols n'ha completat un, que va ser davant de l'Atlètic de Madrid. De la mateixa manera, a la Champions només va estar mitja part davant el Cèltic i sí que va començar i acabar el partit davant del Moenchengladbach a Alemanya, duel que es va torçar fins a la segona part. Amb el Manchester City aquí mateix, es pressuposa que Luis Enrique disposarà del seu equip de gala, també amb Iniesta de volant esquerre.

Retrobament amb Guardiola

“Serà un rival difícil perquè s'ha reforçat i perquè ja s'identifica amb la manera de fer de Guardiola”, resol Iniesta sobre els citizen. Davant tindrà Bravo —“és un porter molt difícil de batre, per la qual cosa haurem de ser encertats,” diu— i Silva. “Té un talent molt gran i és un dels jugadors de referència que he tingut sempre”, l'elogia. Floretes d'un futbolista que ho ha guanyat tot i que, dosificat o no, li queda corda per a estona. “Tot dependrà del rendiment que tingui. Veuré fins on va arribar. Més enllà de si em queden dos o tres anys de futbol, mentre pugui rendir en aquest equip i a aquest nivell, no em fan por els anys. Jugar al Barça és una cosa única i tenir una vida en aquest equip també”.