Sergi Roberto i el FC Barcelona conquisten el Molinón

Si s’ha de jutjar pel partit de Gijón, el Barça ha decidit esperar Messi. Mentrestant, procurarà guanyar els partits perquè quan torni el 10 l’equip pugui començar a jugar i recuperi la seva millor versió, la del trio Messi, Luis Suárez i Neymar. Ara els toca als secundaris salvar jornades d’entretemps com la del Molinón. La figura ha estat Sergi Roberto. Els magnífics centres del lateral han esquarterat l’Sporting i han dissimulat el partit discret del Barça. L’efectivitat blaugrana ha estat terrible per a la desesperació d’Abelardo.

El tècnic ha canviat per intentar que el seu equip es fiqués en el partit quan perdia per 0-2 i l’expulsió de Lora l’ha portat a un martiri per les arribades i l’agressivitat de Sergi Roberto i el saber estar de Neymar i Arda, que s’han reivindicat igual que Piqué, líder defensiu d’un planter que no ha donat concessions defensives.

Al Barça li costarà jugar sense Messi. L’absència del 10 té un impacte cabdal sobre els partits perquè afecta el seu propi equip, el rival i també les aficions, la pròpia i la del camp contrari, com la del Molinón. L’afició ha crescut des que Del Cerro Grande ha xiulat, l’Sporting s’ha engrandit i el FC Barcelona s’ha encongit, empetitit sense el seu sant i senya, exposat per les rotacions d’inici de la Lliga, estranyat per un pla que implicava atacar sense Iniesta, amb Arda com a interior i Rafinha a l’extrem, el lloc de partida de Messi.

El Barça ha titubejat molt mentre acampava a Gijón i ha propiciat una trobada molt oberta, un anar i venir més localitzat al camp blaugrana que al blanc-i-vermell, un terreny propici per als herois, futbolistes disposats a guanyar-se la glòria en un dia, gent ambiciosa o amb rematada com Burgui o Cop. La intensitat de l’Sporting, agressiu amb la pilota, descarat en el cos a cos, molt embravit per la seva afició i més confiat que mai per la lesió de Messi, ha provocat fins i tot un error en la sortida del temerari Ter Stegen.

Al Barça li costarà jugar sense Messi. L’absència del 10 té un impacte cabdal sobre els partits perquè afecta el seu propi equip, el rival i també les aficions

Els blaugrana no controlaven el partit, Neymar ha quedat reduït per la saga asturiana i no hi havia cap migcampista que organitzés el joc del FC Barcelona. No hi havia continuïtat ni ritme, i menys fluïdesa i desequilibri, tampoc explosivitat o pics de joc, els barcelonistes, molt plans i l’Sporting, viu. No passava res al bàndol barcelonista, sense pilota i sense autoritat futbolística, i se succeïen els arravataments de l’Sporting. La sort de la contesa quedava a costa de qui marqués en l’intercanvi de cops al Molinón.

Passa que per marcar les diferències, amb Messi o sense, el Barça no necessita jugar bé des que va mutar el seu estil, es va lliurar al trident i va validar que el contraatac o les jugades episòdiques poden tenir el mateix valor que el joc de possessió i elaboració dels temps de Xavi. La contundència ha quedat expressada en només tres minuts, el temps que ha necessitat per marcar dos gols, el primer de Luis Suárez i el segon de Rafinha, després de dues jugades molt ràpides, pròpies d’un equip de l’ofici del Barça.

Ningú millor que un jugador amb la pausa d’Arda per acabar amb el pim-pam-pum del Molinón. El turc ha agafat una pilota perduda per l’Sporting i ha tocat per al desmarcatge de l’infal·lible Suárez, murri per haver esquivat el porter en la seva sortida i rematar a la xarxa en la primera ocasió clara del FC Barcelona. I, tot seguit, Neymar s’ha vestit de Messi per aprofundir per a l’arribada des de la dreta de Sergi Roberto i Rafinha ha cabotejat a la xarxa el seu centre des de la dreta. El formidable xut blaugrana ha estat descoratjador per a l’Sporting.

Tampoc ha ajudat a millorar el joc del Barça. Els nois de Luis Enrique han marxat del partit de manera sorprenent i lamentable després del descans i el partit ha degenerat en un vol i dol de l’Sporting. El col·legiat tampoc ha ajudat, confós i superat, incapaç d’amonestar Lillo per un cop de colze a Arda Turan, com tampoc ha advertit abans unes mans de Busquets que mereixien targeta, molt enfadat Moi Gómez. La deixadesa barcelonista ha estat sorprenent en un equip entrenat per un tècnic tan exigent com Luis Enrique.

Al tècnic no li ha quedat més remei que intervenir i acudir a la banqueta per intentar governar el partit i temperar l’envestida dels nois d’Abelardo, que ha acabat per posar dos davanters per buscar les pessigolles del Barça. El partit s’ha convertit en un duel de l’Sporting contra el colós Piqué. El central ha contingut els asturians mentre els blaugrana ni tan sols han rematat a la porteria de Cuéllar. Messi no hi era, Neymar tampoc apuntava i Luis Enrique ha canviat Luis Suárez.

L’expulsió de Lora ha acabat amb les aspiracions de l’Sporting. L’entrada de Douglas, cedit gratis pels blaugrana, ha semblat més un signe de rendició que un revulsiu, inèdit i innocu en la seva etapa al Camp Nou. Els gols han caigut sense remissió en el marc de Cuéllar. Sergi Roberto ha esgotat la línia de fons i ha centrat dues vegades perquè Neymar i Arda rematessin. La cirereta també l’ha posat el brasiler en una jugada de Denis Suárez. Molts gols per al futbol del Barça, superior en qualsevol cas a l’Sporting, esmús, gens afilat, sense ullal, sense la meitat dels davanters del Barça.