_
_
_
_

Cremen banderes europees

Puigdemont depèn d'uns diputats de la CUP que tenen en molt baixa consideració els ideals d'unitat europea

Lluís Bassets

La Diada cívica, familiar i festiva va acabar, com sempre, amb un moment aspre i virulent. No és una novetat. Crema de banderes i de retrats del Rei, gestos malcarats i consignes contra la Constitució són elements habituals a la cua de les grans manifestacions independentistes. No és habitual, però, que sigui un partit parlamentari qui protagonitzi la retòrica i la gesticulació, com ha succeït aquest any. I encara és menys habitual que sigui una formació política de la qual depèn la continuïtat del Govern que presideix Carles Puigdemont i l'aprovació dels Pressupostos del 2017.

La manifestació convocada per la CUP, força parlamentària des del 2012 i part de la majoria d'investidura des d’aquest 2016, va culminar la festa de l'Onze de Setembre amb una acció perfectament organitzada de crema de banderes, les de França, Espanya i Europa. No hi ha dubtes sobre l'objectiu polític de la ignició: expressar el rebuig a l'actual frontera que separa Espanya de França per unir els territoris de parla catalana al nord de la frontera amb els del sud. Un projecte idèntic al que la CUP imagina per a la Comunitat Valenciana i per a les Illes Balears, que, si bé comparteixen llengua comuna amb Catalunya, han pertangut històricament i pertanyen actualment a comunitats polítiques diferents, en el passat els antics regnes de València i de Mallorca, i actualment a sengles comunitats autònomes del Regne d'Espanya. Tampoc té dubtes la CUP respecte al rebuig del projecte d'Unió Europea –expressat amb la crema de la bandera–, al qual atribueixen tots els mals de l'actual crisi econòmica, els defectes i desigualtats vinculats a la globalització i l'opressió dels pobles europeus inherent a una estructura econòmica, jurídica i política vinculada als Estats nacionals reconeguts internacionalment.

Fa quatre anys, amb la primera Diada organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, l'hegemonia era plenament del partit catalanista burgès i moderat que era Convergència. Ningú es referia a la república catalana –la consigna més repetida aquesta Diada del 2016–, sinó a un Estat català propi dins d'Europa. Aquest Estat propi, segons els seus promotors, encara tenia llavors possibilitats de constituir-se com un Estat federal o confederal dins d'Espanya. El president de la Generalitat d’aleshores, Artur Mas, va arribar a suggerir que la Corona espanyola podia incloure’l perfectament, fins i tot en el cas que l'opció que es prengués fos la de la independència, de manera que el Rei es convertís en l'únic vincle amb la resta d'Espanya . Aquesta era una opció que, naturalment, només tindria sentit si s'assegurava la permanència de la Catalunya imaginada com a independent dins de la UE com un Estat soci més.

Ara tot això s'ho ha endut el vent. En quatre anys, el moviment sobiranista s'ha desplaçat fortament a l'esquerra. Depèn d'una força que és republicana i antimonàrquica, antieuropea i també antiatlantista i antiamericana, a més a més. La companyia de la CUP perjudica molt severament la imatge de credibilitat i honorabilitat del Govern de Puigdemont. La crema de banderes franceses, espanyoles i europees per part d'una força parlamentària de la qual depèn la continuïtat del Govern segur que és un obstacle infranquejable per als propòsits d'internacionalització del conflicte que té Junts pel Sí. Sorprèn la facilitat amb què els dirigents del procés amaguen el cap sota l'ala i prefereixen ignorar el contratemps enorme en imatge i prestigi que significa la companyia d'aquests socis.

Respecte a aquest tipus de protestes simbòliques, en què s'utilitza el foc com a instrument destructiu i purificador, penso el mateix que el president Obama. No hi ha cap delicte ni res hauria de prohibir-se. Formen part de la llibertat d'expressió, encara que siguin una lamentable i incívica demostració de manca de sentit democràtic i de consideració i respecte cap als nombrosos conciutadans, espanyols, francesos i europeus en general, que donen valor als símbols que ells destrueixen. Però la gravetat de l'assumpte no rau en el caràcter suposadament delictiu d'aquests actes, sinó en el fet que Puigdemont depengui d'uns diputats de la CUP que tenen en tan baixa consideració els ideals europeus que ens han ajudat a obtenir la democràcia i els nivells de pau i de prosperitat de què gaudim, almenys encara, al continent sencer.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Lluís Bassets
Escribe en EL PAÍS columnas y análisis sobre política, especialmente internacional. Ha escrito, entre otros, ‘El año de la Revolución' (Taurus), sobre las revueltas árabes, ‘La gran vergüenza. Ascenso y caída del mito de Jordi Pujol’ (Península) y un dietario pandémico y confinado con el título de ‘Les ciutats interiors’ (Galaxia Gutemberg).

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_